“Escalar a la Dent d’en Rossell és una experiència sensorial que va íntimament lligada amb el paisatge.
A mesura que anem guanyant alçada, la frondosa vall de Ribes es va obrint als nostres peus per delectar-nos la vista amb el seu esplendor salvatge.
L’impetuós Freser va apaivagant la seva veu, fins a donar el relleu al cant dels ocells i a les remors de l’oratge.
Soleia o amarada, coberta o despullada, la roca de la Dent a voltes t’humiteja, altres t’escalfa, et punx de tant aspra, o t’acarona la pell amb envellutada suavitat” J.S.S.

 

kuru

Via “Kuru”

Primera ascensió: Patu, Xexu i Josep D. l’Any 2013
Longitud / llargs de corda: 330 metres / 11
Horari aproximat: 4 hores
Dificultat: MD- (6b+/Ae 1p) V/Ae obligat
Orientació: Est
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts de 10 mm
Material necessari: 15 cintes
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitjà
Valoració:   ☆☆☆

 
 
 


ressenya modificada

Via “La Tardor d’en Nebjeperura”

Primera ascensió: J. Martí, G. Peix, J. M. Parareda,
J. Romeu i Pep Vila, gener de 1998
Longitud / llargs de corda:210 metres / 5
Horari aproximat: 3 hores
Dificultat: MD- (6a) V+/A0 obligat
Orientació: Sud
Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus
Material necessari: Friends fins a C1 i fissurers
Grau d’exposició: Mitjà
Grau de compromís: Mitjà
Valoració:   ☆☆☆☆


        D‘una dent a una altra! La setmana passada em vaig estrenar a la Dent d’Orlú, i aquesta ho faig a la Dent d’en Rosell. De moment, però, no hi ha manera que em broti el queixal del seny!

        Avui jo era el convidat i en Joaquim Gil jugava a casa. Com a bon cicerone, en Joaquim m’ha fet una eloqüent disertació sobre la ubicació d’alguns d’aquests sectors que tant s’estima, els millors accessos per fe-hi cap, l’equipament de cada via i les seves dificultats. La història, en definitiva, de l’escalada en aquestes valls idíl·liques. De la seva boca han brollat, no sense recança, alguns mots idolatrats: Roques de tot lo Món, Agulles del Roc Rodó, Roc de Calç, Paret de Dalt, Roc dels Isards, Paret de Fontalba…

        I, finalment, m’ha proposat de fer un parell de vies: La Kuru i la Tardor de Nebjeperura. Una oferta engrescadora que combina dos itineraris ben diferenciats: un d’acabat de sortir del forn, i un dels més clàssics de la paret. D’aquesta manera, ell en pot fer una d’inèdita —de les poques que li manquen— i jo gaudir d’una excel·lent presa contacte amb aquest magnífic lloc.
Panoràmica

        La “Kuru” és una via eminentment plaquera que aprofita l’espai que hi havia entre la Rapa-nui i la Laia, i que es creua amb la Nanu en el quart i cinquè llargs. Té una llargada considerable, però al mateix temps és força ràpida. Va ser oberta des de baix i, a diferència de les seves veïnes, està generosament equipada amb parabolts de 10 mm. Les tirades parells són les de més dificultat. En especial la segona, que té una exigent secció de finura. I a on, un servidor, en comptes d’agafar-se a l’acer, s’ha hagut d’ajudar d’una petita sabina per superar el pas més compromès. Al començament de la quarta, hi ha l’únic pas d’Ae de tota la via. I posats a destacar, la sisena compte amb un llarg flanqueig a esquerres molt espectacular.
Collages

        Gràcies a una elegància faraònica i a la diversitat dels seus passatges, “La Tardor de Nebjeperura”, aquesta via de només cinc llargs, ha esdevingut una de les clàssiques de la paret i, segurament, la més repetida. Degut a aquest èxit, en les dues primeres tirades hi trobarem algun tram que rellisca. Tota la resta, però, està per sucar-hi pa. Recordo, especialment, les preses recobertes de liquen de l’últim desplom de la via: de tan aspres com són, em semblava estar obrint via.

        Sobre el paper, la Kuru és més difícil que la Tardor de Nebjeperura. A l’hora de la veritat, però, com que una està equipada a consciència, i en l’altre l’equipament s’ha de completar, vaig tenir la sensació d’haver-me hagut d’esprémer més en aquesta última. De totes maneres, només és una opinió!DSCN0426

        Per acostar-nos a la paret, hem deixat el cotxe al començament de la pista de Fontalba i hem pujat pel camí vell de Núria fins a trobar el tram de via del cremallera que està soterrat. L’hem seguida i, després de passar una porta excavada a la paret marcada amb el número tres, hem trobat el peu de la nostra primera via (50 minuts).

        Quan hem tingut la Kuru al sac i ben lligada, hem remuntat unes fites que van cap al sud i que, més endavant, baixen per entremig d’uns ressalts de roques grans —un d’aquests està equipat amb un tram de corda fixa—. Al cap de poc, s’arriba a un collet i encabat, a través d’un glever herbós, a on hom i ha subjectat unes enormes xarxes metàl·liques, al sector de la Dent on hi ha la Tardor.
DSCN0430

        Quan hem sigut al peu de la paret, hi hem vist dues cordades: una al segon llarg de la Tardor d’en Nebjeperura i l’altra a la tercera de l’Esperó Lutxia. Quan ens hi hem acostat, hem sentit que els de l’Esperó ens cridàvem. Era en Marc Guillamet, fent cordada amb dos companys. A l’inici de la Tardor hi ha un clau rovellat, del que penja un bon tros de corda.

        En completar la segona via, hem tornat a fer el mateix descens fins a acostar-nos a peu de paret, moment en el que hem agafat un sender que baixa esbiaixat cap al sud, fins a trobar, de bell nou, el camí vell de Núria (1h 15′).

        També hi ha l’opció de deixar el cotxe a l’última corba abans de Fontalba, però per fer la combinació d’avui ens ha semblat millor agafar el camí de baix.