«La contemplem i sembla que ens convidi a pujar-hi; sembla que ens digui: si pugeu aquí dalt sereu feliços; pugeu aquí dalt que us ensenyaré els meus secrets. Qui no pujaria…? Per totes bandes, sempre envoltat de l’immens blau del cel, d’aire fresc, estels, núvols, sol, llum… i vida»

         ~ Pere Agràs (conqueridor de la Prenyada el 1934) ~

Ressenya JPG
Primera ascensió:  E. Roca i J. Noguera, el 17
d’agost de 1979
Longitud / llargs corda:  155 metres / 5
Horari aproximat:  3 hores
Dificultat:  MD- (V+)
Orientació:  Sud
Equipament:  Re-equipada amb parabolts l’any 2013
Material necessari:  10 cintes, semàfor d’aliens,      friends mitjans i una plaqueta. Tricams útils
Grau d’exposició:  Mitjà
Grau de compromís:  Baix
Valoració: ☆☆☆☆

➪ Ressenya imprimible en PDF


        Feia una bona pila d’anys que no petjava el cim de la Prenyada. De jove, vaig fer-ho per la popular Gómez Xalmet i pel sorprenent Esperó Màgic. Avui tinc el goig de tornar-hi, gràcies a l’encertada proposa d’en Ricard.Llarg 1
El començament de la via aprofita els primers quinze metres de la Gómez Xalmet, fins al punt en que la canal d’entrada es tanca per convertir-se en una confluència de díedres. Cal prendre el de l’esquerra per abastar la primera reunió. El tram de xemeneia que precedeix el flanqueig s’escala millor per fora, amb tècnica de díedre, que per l’interior. Cal anar amb compte amb algunes preses, que de tant passar-hi escaladors, estan polides com un marbre.Llarg 2

        El segon, és un llarg d’aquells que, per sí sol, justifica una ascensió. Un mur d’un rocam excel·lent, amb dificultats moderades i homogènies que, degut al distanciament entre assegurances, requereix aquell extra de navegació que t’acaba fent vibrar de valent. En aquest i en el llarg següent, cal anar amb compte de no seguir altres línies de bolts que no siguin la nostra (Kop de Gas, model Ca la Montse de 8 mm).
Llarg 3
        El tercer comença per la dreta de la R, superant un ressalt vertical amb bona presa, però sense cap assegurança. Superat aquest tram exposat, en segueix un altre de protegit de dificultat més moderada fins just abans de la reunió, que és quan trobem els passos més fins, tant del llarg com de la via.

Llargs 4 i 5

Malgrat el seu traçat sinuós, en tenir escassa dificultat, els següents quaranta metres poden fer-se en un sol llarg. Només cal tenir cura d’enfilar les dues primers assegurances ―un pitó i una alzina― amb cintes llargues. Tornem a ser a la super clàssica Gómez Xalmet, però ens hem estalviat els llargs centrals, que són els que tenen les preses més gastades.

Ja només ens resta grimpar per l’aresta cimera i contemplar l’extraordinari paisatge que ens envolta, des d’aquesta talaia tan magnífica que és l’agulla de la Prenyada.
Llarg 6

☑Aproximació:

Des del Monestir, pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna; punt en el que ens desviem a ma dreta per anar a buscar l’ermita-refugi de Sant Benet. Just a tocar-ne les parets, surt un camí a la dreta que mena al peu de via.

☑Descens:

Es baixa fent un rapel de vint-i-cinc metres per la cara oest. Llavors es pot seguir baixant cap al sud per la mateixa canal, fins a trobar unes fites a ma esquerra, que ens duen altra volta al peu de la paret.

Anuncis