NANU!!! (300 m ED-) a la Dent d’en Rossell, amb en Joan Brunet… o bé com seguir els passos d’en Xavier Dorca i el malaurat Pau Escalé

Ressenya imprimible en PDF

1Dissabte 16 de juliol de 2016. Quan en Joaquim Gil em recomana una via, procuro escalar-la se seguida… que m’hi veig amb cor! No és que dubti del seu criteri, ans al contrari, sempre que li faig cabal val molt la pena. La qüestió rau, més aviat, en el caché de les seves propostes. De la Nano!!!, per exemple, me’n va parlar just ara fa dos anys, mentre escalàvem la Kuru (s’hi creua al final del tercer llarg). Que en Joaquim escali regularment amb en Xavier Dorca, i que hagi tingut a en Pau Escalé de company de cordada, però, em feien dubtar de la imparcialitat del seu consell.

       Una previsió d’altes temperatures, una certa millora en el meu estat de forma i, sobretot, la garantia que suposa tenir a en Joan de company de cordada, finalment m’han fet pensar que havia arribat l’hora de provar-la. I, com sempre, en Joaquim tenia tota la raó. Sense ser, de bon tros, de les més repetides de l’indret (sigui per la seva dificultat o bé, senzillament, per haver estat oberta amb posterioritat a la publicació de la Guia d’Escalades del Ripollès) no crec que m’equivoqui de gaire si dic que la Nano!!! és una de les millors vies de la Dent.

       Dels set llargs de que consta, el primer, per la seva dificultat obligada, és un bon filtre del què vindrà després. Es tracta d’un tram de roca rascada, durant la construcció del Cremallera, que no presenta la mateixa disposició de presses, ni la mateixa textura que els altres. Tota la via, en general, és molt aprofitable, i només es veu trucada per una petita feixa entre el segon llarg i el tercer. Les tirades són llargues i la vegetació, a diferència de vies properes, no hi abunda en excés. Per la seva continuïtat i bellesa, sense desmerèixer-ne la resta, cal destacar també el cinquè llarg. Una placa de 45 m, atlètic i mantingut, que requereix d’una bona dosi de navegació. Sens dubte, la cirereta del pastís d’una via extraordinària.

       Tal i com diu en Joaquim: Imprescindible!