L’ESTIMBALL (370 m MD+) al Pollegó Inferior del Pedraforca, amb l’Octavi Puntas… o bé com retrobar-se amb un mite de joventut

Ressenya imprimible en PDF

114Dilluns 25 de juliol de 2016. La primera vegada que vaig escalar l’Estimball, si fa o no fa tenia la mateixa edat que l’Octavi. Com que la memòria acostuma a jugar-nos males passades, però, que millor que tenir-lo a ell de company de cordada, per tal de rememorar les pregones sensacions que vaig tenir el goig d’experimentar aquell llunyà 1984. Moments com el de l’encaixada de mans al cim, després d’una dura jornada. Amb aquella cara de felicitat, i lluïssor als ulls, que es reflecteix al rostres d’aquells que viuen l’escalada, la muntanya i la vida, a la fi, amb apassionada intensitat! No, si encara em caurà una llagrimeta…

       La via, com sempre, llarga, variada, treballosa i autèntica. Amb les assegurances justes, combinació de claus, parabolts i xinxetes de l’època, per fer-nos escalar tots i cadascun dels tres-cents setanta metres d’aquest santuari de roca, de la mà dels Joan Martí, Joan-Carles Griso Bellver, Miquel Arcarons i Armand Ballart. La gran clàssica moderna de la cara sud del Pedra, que segueix tan altiva, adusta i austera com quaranta anys enrere.

       Per acabar d’arrodonir l’experiència, a sobre hem gaudit de la inspiradora companyia del Jordi Coromines i l’Esther Simón. Què més es pot demanar?