JORDI VERDAGUER (270 m MD+) al Pollegó Inferior del Pedraforca, amb l’Octavi Puntas… o bé com seguir gaudint dels «revivals» de la Sud

➪ Ressenya imprimible en PDF
jordiverdaguerDijous 28 de juliol de 2016. >Passades les portes del Berguedà, estiu i Pedraforca guarden una relació de sinonímia. De manera que, malgrat seguir igualment afectats per lo caloret de l’època, tan bon punt arribem a Maçaners i n’albirem l’inconfusible silueta, l’extraordinari sortilegi que enalteix els nostres esperits fa que oblidem, tot d’una, tedis, cansaments i alteracions termomètriques. No podent, sinó, seguir esmaperduts la seva estela inequívoca. Poc menys que irrellevant serà anar-hi mancats d’objectius concrets. Només cal flairar l’entorn, i deixar-se endur pels seus inspiradors efluvis. Avui, sense anar més lluny, una forta sentor de terra humida ens ha fet pensar a deixar la cara nord per un altre dia. Tornem de bell nou, doncs, a cercar en les plaques, canelobres i fissures de la vasta, monolítica i compacta idiosincràsia meridional pedraforquina, les raons d’aquest nostre fanatisme desfermat.

       Sense ser, ni tan llarga, ni tan obligada, ni tan exposada, ni tan dura com l’Estimball, la De Tots, o bé alguna altra de les seves veïnes, la Jordi Verdaguer és una via magnífica a on, a mesura que avancem, ens sorprendrem de comprovar que cada llarg pugui ser més prodigiós i extraordinari que l’anterior. Si, a més, hi afegim un embolcall de boires fluctuants, acompanyades d’un adequat ornament de llums i colors, de ben segur hi viurem una altre jornada memorable.

       Entre els llargs més destacats hi trobem el quart (comú amb la via De Tots): una seqüencia bestial de tubs d’orgue de gairebé vint metres. La placa de regletes del cinquè, amb uns cantells mosseguen més que un viver de piranyes. I la increïble bavaresa del setè, a on ens veurem transportats a una dimensió desconeguda.

       Per fer el descens, hem acabat de pujar fins a l’Enforcadura. Un cop allà, hem baixat pels travessers de fusta que recentment s’hi han instal.lat per evitar malmetre més la tartera, i estalviar-nos més d’un cop de cul. Una intervenció força adequada i poc invasiva per tal de contribuir a preservar la fragilitat d’aquesta part de la muntanya.