BIBLIOTECARI EXPRESS (150 m MD) + ANGLADA GUILLAMÓN (210 m MD+) al Pollegó Inferior del Pedraforca, amb en Josep Estruch Albas… o bé com escalar molt i caminar poc a la meva muntanya predilecte

➪ Ressenya imprimible en PDF
1Dimecres 3 d’agost de 2016. El Josep és un «històric» dels Visas, a qui conec fa molts anys de veure’ns, sobretot, pel refugi Lluís Estasen del Pedraforca, durant l’època que el guardava en Joan Martí, però amb qui, fins a dia d’avui, no havia tingut el plaer de fer cordada. En Josep, doncs, aprofitant que anava a passar uns dies per la zona, ha tingut la bona pensada de convidar-me a fer una «escaladeta» per aquest nostre tan estimat terreny de joc.

Entre mossegada i mossegada, bo i esmorzant al Bar L’Arc de Saldes, de les diverses possibilitats que en principi sospesàvem, l’Anglada Guillamón de la sud és la que s’ha endut el gat a l’aigua, sobretot, perquè cap de nosaltres la coneixía. El fanatisme d’en Josep, però, ha volgut que hi afegíssim també aquesta Bibliotecari Express, oberta per membres del CADE, de la que jo no en tenia referències (està inclosa a la guia Pedraforca Indret Mític d’en Joan Miquel Dalmau). D’aquesta manera, m’ha dit, l’aproximació s’escurça i l’escalada s’allarga… Certament, uns arguments de difícil objecció. A què esperem? Som-hi Josep’s!

La «Bibliotecari» ens ha sorprès gratament pel seu traçat, que aprofita amb intel·ligència la millor roca d’un pany de paret secundari força recobert per la vegetació. L’equipament, a base de parabolts, pitons i ponts de roca, sense arribar a ser complert, és més abundant del que hom podria imaginar, tenint en compte que es tracta d’una ruta poc repetida. El millor de tot, però, ha estat que, en acabar-la, caminant només un centenar de metres, ens hem plantat al nostre següent objectiu.

De l’«Anglada», del seu polèmic re equipament i neteja ulterior, n’havíem sentit dir força coses. Al final, però, la meva modesta opinió és que l’equipament actual és força encertat, tant per qui busqui fer una molt bona via amb un bon nivell de seguretat, com per qui, a més, gaudeixi de practicar de l’autoprotecció quan la morfologia de la roca ho facilita. El que no acabo d’entendre del tot, és quin sentir té treure les xapes dels tercers parabolts de les reunions. Cert és que amb dos del 10 o del 12, ben posats, n’hi hauria d’haver prou, però un cop que hi són, treure’n les femelles i les xapes, per deixar-hi només l’espàrrec… En tot cas, ens ho hem passat de puta mare!

Apa, i ara ben contents a fer la cervesa i cap a casa a reposar, que ja tenim una edat, i aquestes estrebades acaben passant factura… Ha, ha, ha!