IGLESIAS-CASANOVAS (170 m MD) a l’Asiàtica de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com descobrir un nou concepte d’escalada

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Divendres 9 de setembre de 2016. Amb una previsió del temps força inestable —teníem pensat anar a altres llocs, però pintava millor aquí—, seguim l’arxiconegut camí de Can Maçana a Coll de Porc —que darrerament trepitgem setmana sí i setmana també—, per traure’ns del damunt una altra engruna d’aquesta immensa feinada endarrerida que tenim. Però no hi ha manera… Quantes més en fem, més ens adonem de la magnitud de la tragèdia!

       Fa molts de temps, vaig conèixer a l’Albert Iglesias a la seva botiga Alp Sports de Barcelona. Les seves vies, per la seva dificultat tècnica i notable compromís, aleshores em semblaven inaccessibles. Han hagut de passar, doncs, més de trenta anys per poder trencar aquell mite. Alimentat, tot s’ha de dir, per la forta impressió d’home decidit i agosarat que l’Albert em va transmetre, tot venent-me un martell i un joc de claus.

       Per bé que, actualment, l’abundor d’assegurances emplaçades la facin més assumible, cal reconèixer l’espectacularitat del traçat de la Iglesias-Casanovas, que tothora cerca la línia més aèria i acrobàtica de l’aresta nord de l’Asiàtica. Malgrat la solidesa del rocam no sigui la millor de Montserrat, en gairebé tots els llargs hi ha trams susceptibles de ser forçats en lliure. Handicap afegit, però, a l’hora d’alternar-hi els passos d’estrep. Pot sonar a excusa barata, però atesa la desídia que tinc a desplegar les escaletes, fent el primer llarg només amb la fi-fi, ja he quedat força arreglat… de bíceps, de tríceps i de tot plegat! Llevat del primer i el darrer llargs, a on pot anar bé algun alien, a la resta calen cintes i prou. Unes 20 si volem xapar tots els parabolts, el tascó abandonat i algun que altre pitó. És clar que, per no fer curt, sempre podem comprar-ne més a l’Alp Sports!

       Bona aquesta, Albert Iglesias Coderch!