PROMIO MORENO (315 m MD+) a la Roca Regina del Congost de Terradets, amb en Joan Brunet… o bé com passar comptes amb un vell anhel, al preu d’agafar un bon encostipat

➪ Ressenya imprimible en PDF

10Dissabte 3 de desembre de 2016. 1980 fou l’any en que vaig escalar per primer cop. Sensacions inoblidables, les viscudes a la Estasen de la Paret Nord del Pedraforca amb en Joan de Déu Fernández Brusi… Justament, per les mateixes dates en que l’Erik Promio i en Josep Lluís Moreno posaven els seus noms a aquest gran itinerari que avui hem repetit. I, el que són les coses, amb el temps en Josep Lluís Moreno s’havia de convertir en un dels meus escaladors i alpinistes més venerats. Que si sóc mitòman i romàntic…? La resposta és sí. Què hi farem!

No us ha passat mai que, per diferents raons, una via se us resisteix…? Doncs, justament això és el que ens ha succeït amb la Promio Moreno. Des que, al mes de març, en Joan em va convèncer de repetir la Galí Molero, que la dúiem de cap (juntament amb la Pere Camins —tingui!—, passen per ser les més assequibles de la paret). El cas és que, unes hores pel mal temps, i d’altres per indisposició d’algun dels companys, el tema s’havia anat eternitzant… fins avui en què, finalment, hem pogut deixar el tema enllestit, però a un preu força elevat: quatre dies de febre i xiulets al pit!

I és que, quan es va amb els terminis caducats… Per bé que, sobre el paper, tot semblava quadrar —dia assolellat, hores de claror suficients i començament de via a una bona alçada de la paret— hi havia un imponderable, que és el que ens ha acabat passant factura: la capriciosa boira! La sempre acurada ressenya d’en Parce (Romàntic Guerrer) ja adverteix: «L1 difícil i en fred»; que, òbviament, vol dir que per ser el primer no és un llarg fàcil. En ple mes de desembre, i amb el factor boira afegit, però, us puc ben assegurar que la sentència pot experimentar una lleu metamorfosi, convertint-se en «L1 difícil AMB fred!». I el L2, i el L3… De fet, no ha estat fins a la quarta tirada, quan hem deixat enrere la bromada, que hem deixat de tremolar. El mal, però, ja estava fet!

Malgrat el re-equipament, la via ens ha semblat forca treballosa, compromesa i amb un grau força collat. Llàstima que, avui, no hem estat gaire curosos a l’hora de descartar «les preses de colors». Una molt bona via! No us la perdeu… però espereu que passi la fredorada! Entre tant, sempre podeu anar a la Paret de les Bruixes a fer esportiva. Au va, Joan, entornem-nos-en al llit!