DEL XAVI (300 m MD+) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com aprofitar un dels dies més curts de l’any, escalant una de les vies més llargues del massís

➪ Ressenya imprimible en PDF
del-xaviDissabte 17 de desembre de 2016. Aquesta és una via que fa temps em va recomanar en Xavi Martin, el seu oberturista. Com passa tantes vegades, però, se me n’havia anat completament del cap fins que, en veure-la aquests dies ressenyat al bloc de l’Eduard, vaig pensar que ja tocava treure-la de l’oblit. Malgrat que la continuïtat i la qualitat de la roca no són els punts forts d’aquesta part del massís, no ens ha decebut gens ni mica, la veritat.

       A mesura que ens apropem a Collbató, el cel que cobreix el vessant nord de la muntanya es veu cobert per una nuvolada més espessa cada cop. Tant a la carretera com als marges, s’aprecien els rastres d’una bona remullada. Per uns instants, el fantasma de la galipàndria agafada fa quinze dies a Roca Regina, ens fa pensar en un canvi de destí. Finalment, però, acabem creuant els dits, decidits a temptar la sort. I així ens va… Ha, ha, ha! Una vegada identificat el peu de via ―«Aranya» en vermell i mig esborrat―, comprovem que hi ha trams a on la roca és humida. De manera que toca extremar les precaucions.

       En general, la «Del Xavi» és una via força obligada i mantinguda, a on cal autoprotegir-se més que a les seves veïnes de replà. Tenies raó, Xavi: és una bona via!

LA VIA

1er. Llarg. 30 m 6a. Evitem la placa més desprotegida (i difícil) de l’entrada original, aprofitant els primers metres de l’Aranya ―pont de roca i pitó―. A continuació, un flanqueig vegetat ens deixa al peu d’una placa llisa, humida i vertical, que té força amunt el primer espit. Primera estreta de cul» del dia!. Seguidament, un díedre més tombat a on encabim un parell de friends mitjans ens acaba deixant a la R. Buf!

2on. Llarg. 35 m 6a. Just a la sortida de la reunió, hi ha un pas difícil que es pot protegir amb un C1, més amunt es pot posar una vaga en un matoll i un xic després hi ha un pitó amagat. A continuació, cal superar un matoll força molest ―espit just a sobre, a mà dreta―. En acabat, per terreny més fàcil, però igualment delicat, s’arriba a la segona reunió. Déu n’hi do altre cop!

3er. Llarg. 35 m V+. Després de travessar el camí, anant un xic a l’esquerra, apareix una indicació de continuïtat. Comença amb un díedre fàcil de protegir que, a mesura que s’estreny, es va posant més vertical. A l’alçada d’un espit, cal marxar cap a l’esquerra a buscar una placa. I, a partir d’aquí, resulta indefinit: nosaltres hem optat per un díedre força vegetat que passa pel peu d’un sostre. La reunió és a sota d’un altre desplom.

4art. Llarg. 25 m V+. Malgrat recórrer unes plaques compactes de dificultat moderada, aquest llarg està força més protegit que els anteriors. Un respir, per agafar embranzida!

5è. Llarg. 15 m 6a. Tirada de transició de quinze metres, amb una tibada ben protegida, al començament.

6è. Llarg. 35 m Vè. Després d’un espit ―l’únic element fix que trobarem― visible des de la reunió, la resta del llarg resulta força indefinit i «trencadot». La reunió pròpiament dita queda a l’esquerra d’una canal amb vegetació. No obstant, si decidim estalviar-nos-la, ho podem fer travessant la feixa que hi ha al damunt, i marxant, en acabat, cap a la dreta a buscar la fletxa blanca de «l’Aranya».

7è. Llarg. 35 m III. Fàcil, de transició i comú amb «l’Aranya».

8è. Llarg. 35 m V+. Comença per una placa evident, i continua, sempre per la dreta ―cap a l’esquerra s’hi creuen la «Rosa d’Abril» i «l’Oucomballa»―, per uns díedres que desemboquen en una nova placa, just abans de la reunió.

9è. Llarg. 15 m V+. Díedre vertical curt, però intens, més net que el culet d’un nadó. Fàcil de protegir. Llarg agraït!

10è. Llarg. 40 m 6a+. Quaranta metres increïbles de continuïtat per placa i díedre. Un llarg d’aquells que, per si sol, justifica una visita.

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, pel Camí de les Feixades, uns dos-cents metres més endavant de les Coves del Salnitre. 20’

Descens: Baixar fins a la feixa en dos ràpels (50m+60m), i seguir-la després cap a l’oest, fins a trobar les fites que, seguint un traçat sinuós, acaben, de bell nou, al Camí de les Feixades.

Horari: Entre 4 i 5 hores