BURUNDANGA (245 m MD+) al Cap del Ras de les Parets d’Àger, amb en Joan Brunet i n’Octavi Puntas… o bé com acabar l’any tibant ben fort

➪ Ressenya imprimible en PDF
1Dissabte 31 de desembre de 2016. >Bo i escalant la «Fanal Nocturn», resulta inevitable no fixar-se en l’agosarada línia de parabolts que puja per l’esquerra. Un seguit de plaques compactes que, només de contemplar-les, produeixen un devessall de sensacions contradictòries; barreja, alhora, d’atracció, deler… i cobriment de cor! «Burundanga», no en va, és un dels apel·latius de l’escopolamina: droga altament tòxica que, en dosis inadequades, pot provocar deliris, psicosis, paràlisi, estupor i, fins i tot, la mort. Sort que només n’hem llepat l’embolcall… Ha, ha ha!

       Malgrat ser una via muntada per dalt, l’estil emprat pels seus autors fa que, tothora, tinguem la sensació d’estar escalant. Sobretot als llargs de menys dificultat, a on haurem de completar l’equipament amb «flotants».

       Aprofitant que avui se’ns hi afegit l’Octavi, aquest inefable «crac» de vint-i-tres anys capaç de «menjar-s’ho gairebé tot» ―bé, ja m’enteneu!―, l’estratègia que ens hem muntat en Joan i jo és la d’atorgar-li el 3er i 6è llargs ―que són els difícils―, a fi de repartir-nos la resta nosaltres dos. Al penúltim relleu, però, després de quatre o cinc intents «a mort» protagonitzats per l’esmentat bou berguedà, i el seu purisme insubornable, aquest ens ha acabat cedint el cap de corda als veterans. Aleshores, en Joan, que és qui ha pres el relleu, no ha tingut cap remordiment en desplegar un estrep i, fins i tot, posar un ganxo. Ha, ha, ha! En acabat, de segon, l’Octavi l’ha tret net, però com que això és com fer-ho en «tope rope», no li comptarà com a «encadene». Ha, ha, ha! Total, per trenta-cinc metres de 6c mantingut…

       Per obligada i mantinguda, la «Burundanga» és una via a on cal anar amb el 6b consolidat. Altrament, ens costarà de gaudir-la. Una via excel·lent i ben trobada, dins del seu estil!

LA VIA

1er. Llarg. 35 m V+. Comença per un díedre que, ben aviat, es converteix en una placa de regletes a on cal navegar un xic. Finalitzat aquest primer ressalt, i fins a culminar el llarg, l’escalada esdevé més fàcil, a l’hora que la roca va perdent qualitat. Per aquest motiu, l’entrada a la reunió, situada al capdamunt d’un pinacle característic, esdevé un xic delicada. Els darrers metres els hem escalat pel díedre de l’esquerra. Llarg entretingut.

2on. Llarg. 45 m 6a. Poc atractiu, per la seva discontinuïtat. Supera tres ressalts, amb la dificultat concentrada en passos aïllats i concrets.

3er. Llarg. 45 m 6b. Mur «cinc estrelles» de continuïtat, amb un rocam immillorable. En el pas més espectacular ―i atlètic―, que és cap a la meitat, se supera un sostret.

4art. Llarg. 35 m 6a. Aquest llarg torna a ser bo: un altre mur, molt similar a l’anterior, però que, en tenir menys verticalitat, resulta més plàcid.

5è. Llarg. 30 m Vè. Llarg de transició, comú amb la «Fanal Nocturn», a on se superen les inevitables feixes d’aquesta part de la paret.

6è. Llarg. 35 m 6c. Sense cap dubte, el llarg de la via: començament potent i tècnic, amb un segon xapatge explosiu, seguit d’un flanqueig delicat, que condueix a unes plaques de finor que no donen cap respir fins a la R. Buf! Pel meu gust, massa dur!

7è. Llarg. 20 m IV. Díedre fàcil, curt i agradable, per acabar la via amb un bon regust.