BURUNDANGA (245 m MD+) al Cap del Ras de les Parets d’Àger, amb en Joan Brunet i n’Octavi Puntas… o bé com acabar l’any tibant ben fort

➪ Ressenya imprimible en PDF
1Dissabte 31 de desembre de 2016. Escalant la Fanal Nocturn, resulta inevitable no fixar-se en el traçat de la línia de parabolts que hi a l’esquerra. Un recorregut vertiginós que enllaça un seguit de plaques compactes que, només de contemplar-les, produeix un devessall de sensacions contradictòries; barreja, alhora, d’atracció, deler i cobriment de cor. No en va, «burundanga» és un dels apel·latius de l’escopolamina, una droga altament tòxica que, en dosis inadequades, pot provocar deliris, psicosis, paràlisi, estupor i, fins i tot, la mort. Sort que només n’hem llepat l’embolcall… Ha, ha ha!

Malgrat ser una via muntada per dalt, l’estil emprat pels seus autors fa que, tothora, tinguem la sensació d’estar escalant. De fet, hi ha trams, sobretot en els de menys dificultat, a on haurem de completar l’equipament amb «flotants».

Aprofitant que avui se’ns hi afegit l’Octavi, aquest inefable «crack» de vint-i-tres anys, capaç de «menjar-s’ho gairebé tot» ―bé, ja m’enteneu… ha,ha, ha!―, l’estratègia que en Joan i jo ens hem muntat és la d’atorgar-li a ell els llargs de més dificultat (3er i 6è), per repartir-nos els més fàcils entre nosaltres dos. En el sisè relleu, però, després de quatre o cinc intents «a mort» protagonitzats pel nostre benvolgut bou berguedà ―i el seu purisme insubornable―, ens ha acabat cedint el cap de corda als veterans… Ha, ha, ha! De manera que, en Joan, que és qui ha pres el relleu, no ha tingut cap remordiment a l’hora de desplegar un estrep i, fins i tot, de posar un ganxo, quan li ha convingut. De segon, l’Octavi l’ha tret net, però com que això és com fer-ho en «top rop», no li comptarà com a «encadene». Ha, ha, ha! Total, per trenta-cinc metres de 6c mantingut…

1er. Llarg. 35 m V+. Comença per un díedre que, ben aviat, es converteix en una placa de regletes a on cal navegar un xic. Finalitzat aquest primer ressalt, i fins a finalitzar el llarg, l’escalada esdevé més fàcil, a l’hora que la roca va perdent qualitat. Per aquest motiu, l’entrada a la reunió, situada al capdamunt d’un pinacle característic, esdevé un xic delicada. Els darrers metres els hem fet pel díedre que hi a l’esquerra. Llarg entretingut.

2on. Llarg. 45 m 6a. Poc atractiu, per la seva discontinuïtat. Supera tres ressalts, amb la dificultat concentrada en passos concrets i aïllats.

3er. Llarg. 45 m 6b. Mur «cinc estrelles» de continuïtat, amb un rocam immillorable. En el pas més espectacular ―i atlètic―, que és cap a la meitat, se supera un sostret; amb bona presa, per sort!

4art. Llarg. 35 m 6a. Aquest llarg torna a ser bo: un altre mur, molt similar a l’anterior, però que, en tenir menys verticalitat, resulta més plàcid.

5è. Llarg. 30 m Vè. Llarg de transició, comú amb la Fanal Nocturn, a on se superen les inevitables feixes d’aquesta part de la paret.

6è. Llarg. 35 m 6c. Sense cap dubte, el llarg de la via: començament potent i tècnic, amb un segon xapatge explosiu, seguit d’un flanqueig delicat, que condueix a unes plaques de fino, que no donen cap respir fins a la R. Buf! Pel meu gust, massa «apretat».

7è. Llarg. 20 m IV. Díedre fàcil, curt i agradable, per acabar la via amb un bon regust.

Per obligada i mantinguda, la Burundanga és una via a on cal anar amb el 6b consolidat. Altrament, ens costarà de gaudir-la. Dintre del seu estil, una via excel·lent i ben trobada!

Advertisements