DESEQUILIBRIO HORMONAL (240 m ED-) a la Paret de Catalunya, de Montrebei, amb en Damià Santiveri Freixa i en Joan Brunet Puigpiqué… o bé com gaudir d’un regal de reis molt especial

➪ Ressenya imprimible en PDF
1Divendres 6 de gener de 2017. Hi ha moltes raons que poden fer-nos decidir a intentar la repetició d’una via d’escalada. La bellesa del seu traçat, les recomanacions del personal, l’estil i el grau de dificultat, el tipus d’equipament o bé la novetat, en són algunes d’importants. També poden influir-hi, però, les condicions meteorològiques, la disponibilitat (restriccions, ocupació…) o bé, senzillament, perquè sigui la que ens manca per completar una zona. En el cas de la que avui m’ocupa, a més d’algunes de les esmentades ‫―exceptuat la de la novetat, atès que la ruta té més de trenta d’anys d’antiguitat―, hi ha influït, també, la coneixença amb un dels seus aperturistes. Amb l’Aïtor Ormaechea, fa molts anys ―més, fins i tot, dels que té la via―, vam compartir corda en diverses ocasions. I no havia sabut més d’ell, des de llavors, fins que, fa ben poc, vaig contactar-hi pel facebook. Pel que em va dir, però, actualment les seves aventures discorren més en horitzontal que no pas en vertical ―exerceix de patró de veler―. N’hi ha que s’ho saben muntar bé! Ha, ha ,ha!

Ah, i no us negaré pas que el fet d’aparèixer a la llista de les «100 Millors Escalades de Catalunya» del Pep Solvdevila, també hi pot haver influït. Com tampoc us negaré que, mentre ens hi atansàvem, des del Prat d’en Lluís, ho fèiem amb una mica de neguit. Malgrat ser una via freqüentment repetida ―proveu de cercar-la a internet―, d’aquest grau, a Montrebei, no n’havíem fet pas gaires… per no dic cap. Finalment, però, en Damià l’ha «encadenada» de dalt abaix, i en Joan i un servidor l’hem enllestit amb un parell o tres d’A0’s per barba. L’horari i la temperatura, que també eren factors a quadrar, s’han acabat saldant en sis hores d’escalada ―ombra de 2/4 d’11 fins a les 12― i havent-nos de treure roba i estar a punt d’acabar-nos l’aigua! Tot plegat, doncs: el millor regal de reis que podíem esperar!

1er. Llarg. 40 m 6b+. Se superen uns blocs fàcils i, acte seguit, s’entra en un díedre exigent i intimidant, equipat amb un parell de claus i tres spits que, per sort, es protegeix amb facilitat. Llarg sostingut i espectacular, amb algun tram de roca delicada, però que, de mica en mica, va sortint. Per treure’s la són de les orelles, vaja!

2on. Llarg. 25 m 6a+. Curt flanqueig en bavaresa horitzontal i invertida fins a buscar un bon canto, per acabar sortint a un díedre assequible. Quin pas més «burraco»!

3er. Llarg. 35 m V+. Llarg senzill, però agradable d’escalar, que comença per un placa fissurada molt compacte i acaba amb una fissura ampla plena de vegetació. Totalment des-equipat, però fàcil de protegir amb peces grans. El més fàcil de la via, per bé que molt agraït.

4art. Llarg. 40 m 6b. Sens dubte, el llarg de la via. Similar al primer, però més llarg i desprotegit. Per posar-hi un xic de morro i tenir el «coco» ben moblat, vaja! Proposat per en Xavi Raventós, al bloc: http://caracolesmajaras.blogspot.com.es/2015/11/10-mejores-largos-de-montrebei.html
com un dels millors de Montrebei.

5è. Llarg. 50 m 6b. Una placa fissurada i atlètica, per sort força assegurada ―en comparació a la tònica general de la via―, d’aquelles de posar-s’hi i anar-la traient pas a pas, seguida d’una placa amb un «desplomet», a on toca tornar a fer una apretada. Arribada a la reunió, amb el braços ben contents.

6è. Llarg. 50 m 6a. Llarg sinuós i un xic exposat ―difícil de protegir, sense claus―, compost per una placa a on cal navegar per trobar els punts més febles, seguida d’un llarg flanqueig a ma esquerra, que ens diposita al peu d’una fissura de forats i, encabat, a la canal fàcil de sortida. Tot plegat, per xuclar-nos les escasses reserves de «power» que ens puguin quedar.

Resumint, una via exigent, dura física i mentalment, sobre roca «sanejada» i «magnesiada» (perquè deu ser?) que, per gaudir-la al cent per cent, val més no anar justet. Ens ha agradat mooooolt! Aquesta sí; imprescindible!

Anuncis