JOAN FREIXENET (140 m MD) a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià, amb en Xavier Oliva i en Joan Brunet… o bé com reivindicar la bellesa de les línies orogràfiques

➪ Ressenya imprimible en PDF

1Dissabte 14 de gener de 2017. Us imagineu una paret com la de la Roca dels Arcs, completament verge? Oi que sembla impossible? Cinquanta anys enrere, però, aquesta era la condició de gairebé tota la Serralada del Montsec. I ara poseu-vos, per un moment, a la pell dels primers oberturistes: quines línies creieu que triaríeu per als vostres itineraris pioners…? Exacte! Les marcades pel relleu de la paret! Perles com les «Lleida», «Montse Pueyo», «Wild Planet», «Via del Quatre» o la mateixa «Joan Freixenet». Vies que semblen haver estat esculpides per a ser escalades. Amb el temps, però, una proliferació desmesurada d’obertures, moltes d’elles manufacturades, repetitives i supèrflues, acaben provocant una saturació morbosa de l’espai, fins al punt de creuar, parasitar i confondre’s les unes amb les altres. Certament, a l’escalada hi ha d’haver espai per a tots, però si de veritat ens estimem el terreny de joc que la sustenta, potser caldrà reflexionar-hi més seriosament.

       La «Joan Freixenet» és una via de tall clàssic d’una bellesa indiscutible. Amb un ambient acrobàtic i sever, supera amb elegància els tres sostres que malden per barrar-li el pas. L’austeritat de l’equipament, i la sinuositat del recorregut, li atorguen un toc exòtic i aventurer. Amb un bon assortit de micros (negre més dos semàfors, per exemple) i friends fins a C1, no cal portar pitons. En resum, una petita joia que ens farà sortir de la rutina per endinsar-nos en una nova dimensió que, de ben segur, ens recordarà parets més agrestes i salvatges. Molt recomanable!

LA VIA

1er. Llarg. 35 m 6c. Díedre assequible que, en arribar a un sostre, flanqueja cap a l’esquerra a buscar-ne un altre de fissurat, vertical i intimidant. El tram difícil (6c no obligat), se supera bé amb micros. Després d’això, la reunió queda set o vuit metres a la dreta (la primera que trobem no és la nostra). Llarg boníssim!

2on. Llarg. 30 m Vè. Una cornisa fàcil a mà dreta, ens diposita al peu d’un petit mur (Vè) difícil de protegir (als clavaderos hi pot entrar algun micro). Final per un díedre senzill, però descompost. Llarg delicat!

3er. Llarg. 35 m 6b. Pujar per una fissura fàcil, i seguir per una placa fina fins al peu d’un niu de voltors (rastres d’excrements). Superar un ressalt per la dreta (per l’esquerra és més difícil), abans d’entrar en una mena de nínxol cobert per un gran sostre. Flanquejar el sostre per l’esquerra, en escalada atlètica. Díedre fàcil per arribar a la R. Llarg magnífic!

4art. Llarg. 40 m 6a/A1. Superat un petit díedre, i per tal d’encarar un sostre, anar a buscar la línia de parabolts (n’hi ha un sense xapa) que marxa cap a l’esquerra. Al final del tram hi ha un pas llarg damunt del buit, a on caldrà desplegar l’estrep. Segueix un mur difícil (6a) de presa generosa, equipat per poder ser fet en artificial. Al tram final, la verticalitat hi decau. Llarg espectacular i treballós!

5è. Llarg. 15 m IV-. Llarg de transició per superar una feixa.

6è. Llarg. 40 m V+. Comença per un díedre de roca dubtosa i flanqueja cap a l’esquerra a buscar una placa que culmina en un petit desplom. Ull al fregament de les cordes! Llarg exposat, a on cal fer servir el GPS. Dos claus en 40m!