JOAN FREIXENET (140 m MD) a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià, amb en Xavier Oliva Travé i en Joan Brunet Puigpiqué… o bé com reivindicar la bellesa de les línies orogràfiques

➪ Ressenya imprimible en PDF

1Dissabte 14 de gener de 2017. Us imagineu una paret, com la de la Roca dels Arcs, completament verge? Sembla impossible, veritat? Cinquanta anys enrere, però, aquesta era la condició de gairebé tota la Serralada del Montsec. I ara poseu-vos, per un moment, a la pell dels primers aperturistes: Quines línies creieu que triaríeu per als vostres itineraris pioners…? Exacte! Les marcades pel relleu de les parets! Línies com la Lleida, Montse Pueyo, Wild Planet, Via del Quatre o la mateixa Joan Freixenet, són algunes d’aquestes perles que semblen haver estat esculpides, a posta, per ser escalades. Amb el temps, però, una proliferació desmesurada d’obertures, moltes d’elles manufacturades, repetitives i supèrflues, acaben provocant una saturació morbosa de l’espai, fins al punt de creuar, parasitar i confondre’s les unes amb les altres. Certament, en el món de l’escalada hi ha d’haver espai per a tots, però si de veritat ens estimem el terreny de joc en que aquesta es sustenta, caldrà que reflexionem més seriosament al respecte.

La Joan Freixenet és una via acrobàtica de tall clàssic d’una bellesa indiscutible que, en un ambient sempre sever, supera amb elegància tres sostres consecutius que malden per barrar-li el pas. L’austeritat de l’equipament i la sinuositat del seu recorregut, li atorguen un toc exòtic i aventurer. Amb un bon assortit de micros (alien negre més dos semàfors repetits, per exemple) i friends fins al C1, no cal portar pitons.

1er. Llarg. 35 m 6c. Díedre assequible fins a un sostre, flanqueig cap a l’esquerra i nou díedre fissurat, vertical i intimidant. Per fer el tram més difícil (6c) en artificial, calen micros petits. Per arribar a la reunió, cal flanquejar set o vuit metres a la dreta (la primera que trobem no és la nostra). Llarg boníssim!

2on. Llarg. 30 m Vè. Una cornisa fàcil a dretes ens diposita al peu d’un petit mur (Vè) difícil de protegir. Intentar aprofitar els forats deixats pels claus per encabir-hi algun micro. Acaba amb un díedre fàcil i descompost. Llarg delicat!

3er. Llarg. 35 m 6b. Pujar per una fissura fàcil i seguir per una placa fina fins al peu d’un niu de voltors (rastre d’excrements). Superar un ressalt per la dreta (per l’esquerra és més difícil) per entrar en una mena de nínxol cobert per un gran sostre. Flanquejar el sostre per l’esquerra en escalada atlètica. Arribar per un díedre fàcil a la R. Llarg magnífic!

4art. Llarg. 40 m 6a/A1. Superat un petit díedre, anar a buscar la línia de parabolts (n’hi ha un sense xapa) que marxa cap a l’esquerra per superar un sostre. Al final del tram, hi ha un pas llarg damunt del buit, a on caldrà desplegar l’estrep. Segueix un mur difícil (6a) de presa generosa, equipat per fer-se en artificial, i un tram final, a on decau la verticalitat. Llarg espectacular i treballós!

5è. Llarg. 15 m IV-. Llarg de transició per superar una feixa.

6è. Llarg. 40 m V+. Comença per un díedre de roca dubtosa fins a flanquejar cap a l’esquerra a buscar una placa que culmina en un petit desplom. Ull al fregament de les cordes. Llarg exposat, a on cal fer servir el GPS. Dos claus en 40m!

En resum, una petita joia que ens farà sortir de la rutina per endinsar-nos en una nova dimensió que, ben segur, ens recordarà altres parets més agrestes i salvatges. Molt recomanable!