SANT BARÓ (460 m ED-) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet Puigpiqué… o bé com transitar l’estreta línia que separa cel i avern

➪ Ressenya imprimible en PDF
sant-baroDissabte 4 de febrer de 2017. La tercera reunió ―sisena original― d’aquesta via es fa al costat d’una petita cova, de la que n’emergeixen una escalfor i uns efluvis dignes dels més profunds abismes infernals. Tanmateix, Sant Baró, el títol nobiliari celestial que li dóna nom, fa referència a un dels apel·latius ―Kojac, Gaitero, Bairon, Baró― del gran escalador vallesà Joan Armengol i Comas, a la memòria del qual està dedicada.

Singularitats contraposades que guarden un encertat paral·lelisme amb la mateixa essència de l’alpinisme i l’escalada tradicional, a on es passa de la por a l’alleujament, del desassosseg a la exultació… del cel a l’avern, en definitiva, amb una facilitat esbalaïdora.

Demaneu, sinó, a l’Oriol Tranki el perquè del títol del seu bloc:
http://celiavern.blogspot.com.es/2015/08/un-any.html
«CELIAVERN, l’amor immens i l’odi immens per una vida a la muntanya, instants magnífics i instants de desesperació que, com a la vida mateixa, només depèn d’un mateix que donin els fruits adequats i que, com a la vida mateixa, un pot decidir, o no, aprendre’n quelcom i millorar-los…».

A les dates que estem, les restriccions per nidificació ens han fet renunciar a escalar-ne els primers llargs. Vist ara, amb perspectiva, una llàstima de campionat! Atès que es tracta, al meu entendre, d’un itinerari superb, però d’aquells que, per la seva exigència, difícilment un torni a repetir… a no ser que es digui Albert Astals i pertanyi als http://thepuretasclimb.blogspot.com.es/
A la novena reunió ―dotzena original― hi ha un llibre de registre a dins d’una carmanyola, en perfecte estat de conservació, a on, a data d’avui, hi han registrades una vintena de repeticions ―la via té deu anys; feu números, si voleu ―. L’Albert figura en dues d’elles (una al 2010 i l’altra al 2016).

1er. Llarg. 30 m IV+. Placa ajaguda i fissurada. Començament a l’alçada d’una gran fletxa groga que assenyala el Camí de les Feixades. Llarg agradable i força equipat.

2on. Llarg. 50 m 6a+. Escalada en diagonal cap a l’esquerra per un mur mantingut, seguit d’una vintena de metres per placa més fàcils, però força exposats. Llarg bonic, exigent i compromès!

3er. Llarg. 50 m III. Llarg de transició, brut i sense assegurances, a on cal afinar bé per no errar la trajectòria.

4art. Llarg. 30 m 6b. Inici en «ramonage», seguit d’un encastament dur i obligat, un tram de placa, i un díedre amb un tram descompost que, al final, supera un ressalt atlètic (aquí he pillat! llàstima, perquè la resta de la via ha sortit net!). Llarg variat, difícil i espectacular!

5è. Llarg. 20 m 6b+. Fissura ample seguida d’una difícil placa de forats. Llarg curt i ben assegurat.

6è. Llarg. 30 m 6a+. Díedre amb un primer pas rabiós, seguit d’una placa de cinquè d’uns quinze metres, assegurada amb un sol parabolt.

7è. Llarg. 60 m IV+. Llarg de transició sense cap assegurança.

8è. Llarg. 50 m II. Llarg de tràmit que supera una feixa i que es pot fer sense encordar.

9è. Llarg. 50 m 6b. Superació de l’agulla adossada que ens queda just al davant, distingible per estar ratllada per una vistosa fissura en la seva part central. Amb un inici indefinit (factible per diferents llocs), un cop a dins de la fissura, un festival de passatges, a cadascun més exigent i vertical, ens faran xalar de valent. Llarg boníssim!

10è. Llarg. 40 m V+. Flanqueig a dretes per agafar una fissura que supera un curt ressalt, seguit d’un tram de transició i d’una placa difícil, assegurada amb un parabolt enlairat. No es pot vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat!

11è. Llarg. 50 m IV. Aresta cimera. Ja hi som!

Una via discontínua, certament, però llarga, variada, sorprenent i bellíssima! Una via mancada de compromís, però força obligada, mantinguda i, en algun punt fins i tot, un xic exposada! Una via, al cap i a la fi, que ens pot deixar de moltes maneres, però mai indiferents!

Anuncis