PATXANGA (100 m MD) a la Pala Alta del Montroig, amb en Joan Gibert Pujol i en Joan Brunet Puigpiqué… o bé «Como intentar llegar a viejo, haciendo vias del Marmolejo!»

➪ Ressenya imprimible en PDF
patxangaDissabte 11 de febrer de 2017. Després d’haver estat de dilluns a divendres especulant amb els pronòstics del temps, bo i maldant per conjurar la porfidiosa «maledicció dels caps de setmana» a que darrerament semblem condemnats, acabem dirigint-nos al Cap del Ras de les Parets d’Àger… malgrat els advertiments d’un expert.

A la parada tècnica del Bar Sport de Bellcaire coincidim amb un grup d’escaladors, entre els que hi ha en Joan Pera Abril. Aquest ―gat vell, amb aigua tèbia en té prou!―, en comentar-li les nostres subreptícies intencions, i sense esborrar en cap moment el seu somriure indeleble, ens ha acabat vaticinant: «Potser que passin baixos, avui per allà dalt». Tal dit i tal fet: baixem del cotxe, ens palplantem un instant de cara a la paret i, en veure el panorama, marxem esperitats, amb la cua entre cames, a cercar emplaçaments menys rufolosos que el que tenim just al davant…

I no parem fins a l’aparcament de la pista del Montroig, a on ara coincidim amb amb en Juan Carlos Sánchez García, en Xavi Díez Mercero i en Xaco. Si n’és de petit el món de l’escalada clàssica! Ells se’n van a fer la Tri Dragons, i nosaltres ens acabem decidim per la Patxanga, de la que en Joan Gibert té informació de primera ma. Fet gens d’estranyar, atès que en Joanet, a part de ser un assidu del sector, té una via oberta molt «apropet». D’entrada, el temps pinta molt millor. Al final, però, també se’ns acabarà complicant…

Parlar d’una «Marmo», sovint és sinònim d’«apretar» ―les dents i els esfínters―, bo i cercant emplaçaments a on poder-nos assegurar ―heu fet la Manowar a la Paret del Doll?―, de pensar si en són de durs aquests 6a ―heu fet La Banda del Tako de la Roca Narieda?―, però també de sortir-ne molt i molt satisfets ―afegí-ho-hi també la Terra Lliure de la Paret de les Gralles, i tantes i tantes altres…―. En aquesta Patxanga, però, la cosa canvia radicalment. Per una vegada, en TAK s’ha sentit generós i ens ha deixat una «love climb» com Déu mana! Jordi Marmolejo, no m’ho tinguis en compte això! Ha, ha, ha!

1er. Llarg. 35 m 6a-/A1e. Començament amb roca discreta fins a superar, elegantment, un sostre en Ae i arribar a la reunió, després d’una bonica sortida en lliure. Llarg espectacular!

2on. Llarg. 30 m 6b-. Superació de dos ressalts fissurats, de bona roca i canto força generós. Llarg bonic.

3er. Llarg. 35 m 6c/Ae. Mur vertical de bona roca a on, gràcies a un equipament generós (hi ha un punt a on un micro C3 pot servir d’ajut), poder forçar en lliure fins al límit de cadascú. Llarg potent!

Via curta i ràpida, malgrat la seva dificultat, ideal per combinar amb altres. Per bé que, avui, ja ens ha servit per a treure’ns el cuc. Recomanable!

Advertisements