PATXANGA (100 m MD) a la Pala Alta del Montroig, amb en Joan Gibert i en Joan Brunet… o bé «Cómo intentar llegar a viejo, haciendo vias del Marmolejo!»

➪ Ressenya imprimible en PDF
patxangaDissabte 11 de febrer de 2017. Després d’haver estat especulant amb els pronòstics del temps, bo i maldant per conjurar la porfidiosa «maledicció dels caps de setmana» a què darrerament semblem condemnats, acabem dirigint-nos al Cap del Ras de les Parets d’Àger… malgrat els advertiments d’un expert.

A la parada tècnica del Bar Sport de Bellcaire, coincidim amb un grup d’escaladors, entre els que hi ha en Joan Pera Abril. En comentar-li les nostres subreptícies intencions, i sense esborrar en cap moment el seu somriure indeleble, ens ha acabat vaticinant: «Potser passin baixos, avui per allà dalt». Tal dit i tal fet: baixem del cotxe, ens palplantem un instant de cara a la paret i, en veure el panorama, marxem esperitats amb la cua entre cames, a cercar emplaçaments menys rufolosos.

I no parem fins a l’aparcament de la pista del Montroig, a on ara coincidim amb amb en Juan Carlos Sánchez, en Xavi Díez i en Xacó. Si n’és de petit el món… de l’escalada clàssica! Ells se’n van a fer la «Tri Dragons», i nosaltres ens acabem decidim per la «Patxanga», de la que en Joan Gibert té informació de primera mà. Fet gens d’estranyar, atès que, a més de ser un assidu del sector, té una via oberta molt «apropet». D’entrada, el temps pinta millor, al final, però, també s’acaba complicant…

Parlar d’una «Marmo» sovint és sinònim d’«apretar» ―les dents i els esfínters―, bo i cercant emplaçaments a on assegurar-se ―heu fet la «Manowar» del Doll?―, i de pensar: si en són de durs aquests 6a ―heu fet «La Banda del Tako» de Narieda?―, però també de sortir-ne molt i molt satisfets ―afegiu-hi també la «Terra Lliure» a la Paret de les Gralles, i tantes i tantes altres…―. En aquesta «Patxanga», però, la cosa canvia radicalment: per una vegada, en TAK s’ha sentit generós i ens ha deixat una «love climb» com Déu mana! No m’ho tinguis en compte això, Jordi! Ha, ha, ha!

Via curta i ràpida, malgrat la seva dificultat, ideal per combinar amb altres. Per bé que avui, per sí sola, ja ens ha servit per matar el cuc. Recomanable!

1er. Llarg. 35 m 6a-/A1e. Començament per roca discreta, fins a superar, elegantment, un sostre en Ae. Arribada a la reunió, després d’una bonica sortida en lliure. Llarg espectacular!

2on. Llarg. 30 m 6b-. Superació de dos ressalts fissurats de bona roca i «canto» generós. Llarg bonic.

3er. Llarg. 35 m 6c/Ae. Mur vertical de bona roca a on, gràcies a un equipament abundant (un «micro C3» pot servir d’ajut), poder forçar en lliure fins al límit de cadascú. Llarg potent!