EASY RIDER (290 m MD) a Paret de l’Aeri de Montserrat, amb na Sílvia Giner… o bé com compartir tres estrenes i un «revival»

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Dissabte, 8 de març de 2017. Com a la pel.lícula d’en Dennis Hopper, na Sílvia, en Damià, en Ramon i un servidor, avui hem derrapat pel mar de còdols d’aquest emblemàtic recorregut. Tan bon punt hem sentit el tret de sortida, embriagats pels efluvis de la benzina i acaronats pel dolç oreig del vessant nord, hem obert gas a fons… i ja no l’hem tallat fins a veure caure la bandera a quadres! Com sigui que l’autopista que hem triat té ben poques proteccions, ens ha calgut molta cura a l’hora de traçar cada revolt. Tombant cap als costats amb suma precaució, i accionant frens i embragatge amb una dolcesa exquisida, hem aconseguit superar tots els obstacles i reeixir en aquest exquisit viatge al nostre interior més amagat…

       Amb l’escalada d’avui, els meus companys han escalat per primer cop a la paret per antonomàsia de Montserrat. Per a mi, que els porto uns quants anys d’avantatge, aquesta ha estat la meva segona Easy Rider I, si no em falla la memòria, el vuitè itinerari a la paret. Ah, i posats a dir-ho tot, avui estic especialment content perquè he encadenat. Que quan l’havia fet de jove, recordo haver-me agafat a més d’un clau i d’un burí, dels que hi havia aleshores.

       Una via, doncs, elegant, de dificultat moderada, un xic esposada i tan ràpida, que al final se’ns ha fet curta! Quina és la pròxima?

LA VIA

1er. Llarg. Fissura-díedre que, a mesura que avancem, va guanyant en verticalitat; tanmateix com la roca en qualitat. Per arribar a la reunió, la part final és fa per la placa de la vora. Llarg per entrar en situació, que a l’hora serveix de sedàs.

2on. Llarg. Inici per la mateixa fissura-díedre que havíem deixat, amb tres o quatre passos més difícils que la resta, a on la proximitat de les assegurances convida a intentar-ho, sense agafar-se a la ferralla. Superat aquest tram dur, segueix una placa més tombada. Fet en lliure, el llarg més difícil de la via, sense cap mena de dubte.

3er. Llarg. Flanqueig a mà dreta sense cap assegurança (es pot llaçar un merlet a 4 o 5 m de la R), per sota un sostre. Superació d’aquest pel punt més feble, amb bones preses i el pas protegit. Marxar després cap a l’esquerra, per un tram de placa més senzill, a on toca afinar el GPS. Llarg sorprenent!

4art. Llarg. Mur de 40 m  que, a mesura que pugem, es va tornant més fi i vertical (assegurat únicament amb 4 espits). Cap fred i peus calents!

5è. Llarg. Lleuger flanqueig per placa, a mà esquerra, per superar el sostre que tenim al davant. Pel que fa als elements de protecció, segueix la tònica de la via.

6è. Llarg. Inici per placa, seguit d’un tram embrossat, al final del qual trobem la R. Llarg amb una sola assegurança fixa.

7è. Llarg. Placa a tocar del fil d’una aresta força espectacular. Llarg amb preses molt bones.

8è. Llarg. Seguir pel mateix esperó, i quan aquest s’acaba, coronar sense dificultat el contrafort, per abastar la R. En acabar, cal baixar fins a un coll, fent un ràpel curt fins a un coll. I, ajudats d’una corda fixa, remuntar el pendent contrari fins a dalt de la carena.