EASY RIDER (290 m MD) a Paret de l’Aeri de Montserrat, amb na Little Tomi… o bé com compartir tres estrenes i un «revival», en molt bona companyia

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Dissabte, 8 de març de 2017. Com a la pel·lícula d’en Dennis Hopper, na Little Tomi, en Damià Santiveri Freixa, en Ràmon Wild i un servidor, avui hem derrapat pel mar de còdols d’aquesta emblemàtica paret montserratina. Tan bon punt hem sentit el tret de sortida, embriagats pels efluvis de la benzina i acaronats pel dolç oreig de la cara nord de la muntanya, hem obert gas a fons i ja no l’hem tallat fins a veure caure la bandera a quadres al nostre davant. Com sigui que l’autopista que hem triat té ben poques proteccions, ens ha calgut molta cura a l’hora de traçar cada revolt. Tombant cap als costats amb suma precaució, i accionant frens i embragatge amb una dolcesa exquisida, hem aconseguit superar tots els obstacles i reeixir en aquest viatge al nostre interior més amagat…

Amb la Easy Rider, na Sílvia, en Damià i en Ramon, han escalat per primer cop a la paret per antonomàsia de Montserrat. Per a mi, que els porto uns quants anys d’avantatge, aquesta ha estat la meva segona ocasió a la via i, si no em falla la memòria, la vuitena en aquesta paret extraordinària. Ah, i posats a dir-ho tot, avui estic especialment content perquè la he «encadenada» tota. Que quan l’havia fet de jove, recordo haver-me agafat a més d’un clau, i més d’un burí, dels que hi havia aleshores.

1er. Llarg. Fissura-díedre que, a mesura que s’avança, va guanyant en verticalitat i qualitat de la roca. Per arribar a la reunió, la part final és fa per la placa de la vora. Llarg per entrar en situació, que a l’hora serveix de sedàs.

2on. Llarg. Inici per la mateixa fissura-díedre que havíem deixat, amb tres o quatre passos més difícils que la resta, a on la proximitat de les assegurances convida a intentar sense agafar-se a la ferralla. Superat aquest tram dur, se segueix una placa més tombada. El llarg més difícil de la via, sense cap mena de dubte.

3er. Llarg. Flanqueig per sota un sostre, sense cap assegurança (es pot llaçar un merlet a 4 o 5 m de la R), superació d’un petit sostre amb bona presa, ben protegit, i de nou un tram de placa més senzill, però d’aquells de no equivocar-se. Llarg sorprenent!

4art. Llarg. Mur de 40m, cada cop més vertical i amb presses més minses, de fins a V+, assegurat amb 4 espits. Aneu fent comptes… Llarg d’anar tranquil!

5è. Llarg. Lleuger flanqueig per placa, cap a l’esquerra, que segueix la tònica de la via.

6è. Llarg. Inici per placa, seguit d’un tram embrossat fins a arribar a un petit bosc penjat, al final del qual trobem la R. Llarg amb una sola assegurança fixa.

7è. Llarg. Placa a tocar del fil d’una aresta força espectacular. Llarg amb preses molt bones.

8è. Llarg. Segon tram pel mateix esperó i les mateixes característiques. Després d’això, resta fer uns quants metres sense dificultat fins a coronar el contrafort a on s’acaba la via. Encabat, cal fer un curt rapel fins a un coll i remuntar el pendent contrari ajudats d’una corda fixa.

Una via, doncs, elegant, de dificultat moderada, un xic esposada i tan ràpida, que al final se’ns ha fet curta! Quina és la pròxima?

Advertisements