MARTINETTI (140 m MD) a la Paret de l’Ós de Sant Llorenç de Montgai, amb en Remi Brescó i en Joan Asín… o bé com assaborir dues «Martinettis» en tres dies

Martinetti➪ Ressenya imprimible en PDF

Dimarts 28 de març de 2
017. Diumenge passat, amb en Jordi Ceballos, com a complement d’un pla B improvisat, vam escalar la popular Martinetti de la Paret de la Formiguera. Avui, tot just dos dies després, altre cop forçats per les inclemències meteorològiques, hem vingut a parar a una altra creació d’en Jesús Martínez. I com que al Cilindre encara hi ha una altra Martinetti, serà qüestió de començar-se-la a mirar, per tal de completar la trilogia… Per bé que, al final, potser vagi de tort amb tants martinis… Ha, ha, ha!

       Amb tota probabilitat, aquesta no deu ser la via més agraciada de la Paret de l’Ós, però encordar-se amb personatges de la talla, i el currículum, d’en Joan i en Remi ja les té aquestes coses. Els en queden tan poques per assolir de cada lloc, que les acaben fent totes. Jo, de gran, vull ser com vosaltres!

       Resumint: una via desigual i poc repetida, amb un primer i segon llargs poc atractius, i tres darrers prou bons. Una altra per la col.lecció!

LA VIA

1er. Llarg. Degut a la vegetació, el començament de la via no és fàcil de localitzar (marcat amb una fletxa vermella, molt desdibuixada). Després de superar un primer ressalt difús, una llastra fissurada, d’escalada atlètica, obre el camí fins a la reunió, situada en una vira herbosa. Llarg força brut.

2on. Llarg. Inici per una placa de roca patinosa, que permet abastar una dèbil fissura horitzontal. Flanqueig a mà esquerra per un nou tram de placa, fins a guanyar el gran díedre diagonal per on ascendeixen la Travesia de los Gladiadores i la Hivern Còsmic. Seguir aquesta a la dreta fins que, a l’alçada d’un espit, toca superar el mur descompost que queda just a sobre. Arribats a una llarga vira, en forma d’espectacular balcó, seguir cap a l’esquerra a fer reunió sota el segon díedre que trobem. Llarg sinuós, de notable longitud, a on cal anar amb compte de no errar la bona direcció.

3er. Llarg. Inici desplomat per una fissura a on entren els dits, equipada per ser feta en artificial (en lliure, més de 6c). Segueix un díedre vertical, també equipat (6a/6b en lliure), que a la part final perd dificultat. Llarg potent.

4art. Llarg. Sortida cap a l’esquerra, per enfilar una fissura-díedre vertical, i amb bona presa. Bonic llarg, curt i atlètic.

5è. Llarg. Sortida cap a l’esquerra, a trobar un díedre de presa generosa. Final poc definit, en diagonal cap a la dreta.