ANTONIO GARCIA PICAZO (285m MD) a La Paret de l’Aeri de Montserrat, amb en Damià Santiveri… o bé com delectar-se amb l’aterridora bellesa del buit

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Dilluns, 10 d’abril de 2017. Recordo, quan era petit, que per travessar el pont que hi ha al meu poble, damunt del riu Llobregat, ho havia de fer pel mig, perquè si m’acostava a les baranes em rodava el cap. I tot plegat, per una alçada de no més trenta metres. No deixa de ser curiós que, a mesura que ens hi anem acostumant, el vertigen desapareix… però mai ben bé del tot, de fet. En aquesta via, per exemple, la sensació de «pati» és de tal magnitud que, quan et penges i despenges el material de l’arnés, inconscientment ho fas amb una cura especial. Sembla com si el buit te’l xuclés. Ha, ha, ha! I no és, per altra banda, la superació d’aquest i altres temors irracionals, un dels al·licients de la pràctica dels anomenats esports de risc, entre ells el de l’escalada tradicional?

Bé, deixem-nos d’històries de por i passem a detallar la virtuts d’aquest recorregut, obert en solitari, fa més de trenta-cinc anys, per un dels grans enamorats del Massís. La primera vegada que vaig veure l’Antonio, una Setmana Santa de fa més de trenta anys, al Prat d’en Lluís de Montrebei, va venir a la nostra tenda a demanar-nos menjar. Recordo que el seu aspecte intrèpid i aventurer, accentuat per uns cabells llargs i descuidats —el temps no passa en va—, a l’estil dels personatges del «Pòtols Místics» d’en Jack Kerouac, em van causar una forta impressió. Crec que l’entrepà que li donarem era de truita a la francesa. Espero que li fes profit!

1er. Llarg. 45 m V+. Fissura mantinguda i, gairebé desprotegida, proveïda d’una bona cobertura vegetal, a on entren bé friends de diferents mides. Llarg exigent.

2on. Llarg. 35 m V. Llarg més fi del que sembla, que va per la placa del costat de la fissura, i està protegit amb parbolts distants.

3er. Llarg. 20 m IV+. Ressegueix una fissura, totalment coberta per la vegetació, a on la dificultat rau, precisament, en aconseguir arribar a les preses i emplaçar elements de protecció a l’interior d’aquesta petita «selva». Llarg poc atractiu.

4art. Llarg. 35 m V+. Flanqueig a dretes, fàcil, per situar-se al peu d’un díedre-bavaressa. Superat, aquest, amb un parell de passos atlètics i verticals, s’arriba a una reunió optativa i, a continuació, el díedre per verticalitat i canvia d’orientació, seguint cap a l’esquerra en una bonica bavaresa a buscar la reunió. Llarg amb molt «d’ambient».

5è. Llarg. 35 m V+/Ae. Inici, en bavaresa, pel final del díedre que veníem seguint, i, encabat, escalada artificial senzilla, damunt d’una trentena de burins i parabolts intercalats. Reunió incòmode.

6è. Llarg. 40 m Ae. Llarg integrament en artificial, totalment restaurat amb parabolts, excepte alguna petita «sortideta» en lliure. Més exigent que l’anterior i amb una altra reunió força «penjada».

7è. Llarg. 35 m. Ae/IV+. Seguint la tònica del cinquè burins i parabolts barrejats, amb uns metres fàcils al final que s’agraeixen molt perquè, després de molta estona, per fi es deixa enrere aquest «pati» impressionant i les molèsties a la ronyonada, d’estar constantment penjat. La suma d’esforços en aquestes tres llargues tirades d’artificial no és menyspreable, i s’acaba amb els braços i les mans força baldats. No està per demés fer-los amb guants i fent servir l’estrep. Us ho dic, perquè jo anava amb les mans nues i l’estrep no l’he desplegat, però l’endemà em feia mal tot!

8è. Llarg. 40 m IV+/»corda fixa». Díedre de sortida brut i «sorollós», per on es despenjava el famós Aeri, ja desaparegut. Seguir la línia de parabolts cap a l’esquerra, fins a trobar una corda i un cable fixats a la paret. Seguir-los i fer reunió sota la passarel·la de l’estació de telecomunicacions que hi ha al damunt.

Una via, doncs, de les més assequibles que solquen el bell mig d’aquesta emblemàtica paret, i consta de dues parts ben diferenciades: en lliure fins a la primera meitat, i en artificial la segona. Què més es pot demanar?

A, per cert, en Damià i un servidor, ja portem tres «aeris» en un mes: Easy Rider, Dels Sostres i AGP. Quina serà la pròxima?

Anuncis