CASAS CHANI (315 m MD) al Serrat del Moro de Montserrat, amb en Riki Kalamontse i en Damià Santiveri Freixa… o bé com tornar al cap de trenta anys i descobrir una via nova

➪ Ressenya imprimible en PDF
Casas Chani

Dimarts, 13 de maig de 2017. Sabut és, que la memòria juga males passades, però si el poc que recordaves ja no hi és, és com viure-ho per primera vegada. De fet, ara que ho penso, fins i tot he oblidat amb qui vaig fer cordada. Cues de pansa!

Dissortadament, o no, els dos primers llargs d’aquesta via, fa uns anys, van canviar de fesomia per complert. La gran esllavissada, que va provocar l’assolament del bonic díedre que hi havia, va deixar-ne un altre al descobert, més exigent que l’anterior. I, sobretot ―mercès a la re-obertura d’aquest tram per part d’en Ballart i en Castellnou―, hi va aparèixer una fissura extraordinària, Digne de ser escalada en lliure, amb l’únic requisit d’estar-hi a l’alçada!. Per bé que sé que, quan ho llegeixi, a en Riki no li farà cap gràcia ―la modèstia va per davant de tot―, no em ser estar de dir com he fruït veient-lo escalar tot el llarg net. I de primer! Al meu torn, malgrat provar d’emular-lo, m’he acabat agafant, no sé si un parell o tres de cops, a les, per sort, nombroses i lluentes, preses de colors. A partir d’aquí, l’equipament és el de sempre, més vetust cada any que passa. A diferència de la veïna i popular Mas-Brullet, fins i tot moltes reunions segueixen amb burins.

En resum, una gran clàssica, gens de l’estil de la típica escalada montserratina, que si no s’escala més és per la deficient qualitat de les assegurances. I si voleu un consell, no us deixeu perdre la xemeneia de sortida!

LA VIA

Aproximació: A l’alçada de Santa Cecília, seguir el GR en direcció al monestir i, en trobar el primer corriol que puja a ma dreta, prendre’l en direcció a les parets. Arribats al peu de la gran llastra a on comença la Mas Brullet, seguir un xic a l’esquerra fins a una evident esllavissada. 20′

1er. Llarg. 40 m V+. Díedre vertical i mantingut, més difícil del que sembla sobre el paper.

2on. Llarg. 40 m V+/Ae (7a). Inici en díedre per, ben aviat, seguir la marcada fissura que hi ha a la dreta, en tècnica combinada o en lliure extraordinàriament difícil (en Riki, fent de primer, l’ha tret neta!) Llarg exigent i mantingut.

3er. Llarg. 20 m 6a. Curt díedre que dóna pas a una bona fissura d’encastament.

4art. Llarg. 40 m IV+. Flanqueig cap a la dreta i superació d’un mur delicat, per la qualitat de la roca i la manca d’assegurances.

5è. Llarg. 35 m 6a (V+/A0). Fissura ample, extraordinària, seguida d’un flanqueig «finet» per sota un sostre. Tram de fissura atlètic, estètic i d’escalada agraïda.

6è. Llarg. 35 m V+. Díedre atlètic, seguit d’una llarga travessia a l’esquerra per placa. Llarg bonic i aeri.

7è. Llarg. 30 m 6b (V+/A0). Curt i exigent flanqueig de placa, a la dreta, just en sortir de la reunió, seguit d’un díedre entretingut i una sortida bruta per la dreta, per anara a fer reunió en un arbre.

8è. Llarg. 35 m 6a. Díedre vegetat i, a l’alçada d’un clau, flanqueig cap a l’esquerra per fer reunió en una alzina.

9è. Llarg. 15 m 6a. Xemeneia «neta», a superar en «off-width» durant els primers metres i en díedre la part final. La cirereta dels pastís!

Descens: Pels ràpels de la Mas Brullet que, després de baixar un parell de metres fins a una feixa inferior i seguir aquesta en direcció nord, comencen arran de paret (1h). O bé, un cop a la feixa inferior, seguir pujant en direcció sud, per un embrossat i poc definit corriol, fins al capdamunt de l’estació superior de l’Aeri. I, d’aquí, baixar per la Canal de Sant Jeroni. 1h 30′

Horari: Entre 4h 30′ i 6 hores

Advertisements