G.E.E.B. a la Cadireta del Diable de Montserrat (155 m MD), amb en Joan Brunet… o bé com delectar-se amb la bellesa d’un traçat

➪ Ressenya imprimible en PDF
geebDissabte, 3 de juny de 2017. Malgrat l’ingent quantitat de vies d’escalada que tenim a Montserrat, quan hom porta uns quants anys recorrent la muntanya, cada vegada costa més sorprendre’s per la bellesa d’un traçat. La G.E.E.B., aquesta via de mitjana longitud i dificultat poc obligada, allunyada de les agulles i parets més emblemàtiques del massís, reuneix tots els requisits per deixar-nos ben satisfets, sinó embadalits.

       Lògica, estètica, verticalitat, varietat, qualitat, un equipament força agraït… I, tot plegat, al bell mig de l’entorn incomparable de la Serralada dels Flautats. Aquest reguitzell d’agulles arrenglerades que recorden els tubs d’un orgue. I que, segons la creença popular, quan el vent hi bufa amb força per entremig, produeix un so harmònic molt similar.

       Una filera de monòlits que, seguint el fil d’una altra antiga tradició, hom anomena també La Processó dels Monjos, en referència al càstig rebut per uns quants d’ells quan, disposant-se a sebollir en terra sagrada a un dels seus germans de dubtosa moralitat cristiana, quedaren petrificats.

       Per tot plegat, una petita joia de visita obligada.

LA VIA

1er. Llarg. 30 m V+. Diedre fissurat força vertical i mantingut, de preses no sempre generoses. Llarg molt bo, quasi equipat.

2on. Llarg. 30 m V+. Inici per diedre, flanqueig cap a la dreta i diedre vegetat fins a la R. Llarg igualment bonic, però amb una mica de navegació, i menys equipament que en primer.

3er. Llarg. 30 m 6a+. Un altre bon diedre, més atlètic que els anteriors, amb un parell de passos més difícils no obligats, i un tram fàcil abans d’arribar a la R. Llarg magnífic, amb el seu puntet just d’emoció.

4rt. Llarg. 35 m 6a/A0e. Placa exigent i vertical que, gràcies a un equipament força generós (parabolts i pitonisses), permet ser escalat de diverses maneres: en lliure (6c concentrat a les dues primeres xapes), artificial, o bé fent una combinació d’ambdós, sense arribar a desplegar l’estrep (la nostra opció). Tram final més senzill, amb tendència a la dreta, fins allà a on el sostre és més estret. En conjunt, un llarg potent.

5è. Llarg. 30 m V/A1e. Primers tres passos d’artificial tècnic equipat (desplom), seguit de dos passos més, damunt de parabolts. I, en acabat, sortida en lliure. Si en arribar al cim de la Cadireta, enllacem el llarg amb l’agulla del davant, ens estalviarem una reunió. També hi ha la possibilitat d’evitar el sostre, abandonant la via per la canal de la dreta. Opció gens aconsellable, atès que es tracta del passatge més espectacular.

Aproximació: Per la Canal del Pou del Gat, que comença passat el primer revolt de la carretera que va del Monestir a Can Maçana. Seguint, en acabat, pel Camí de l’Arrel en direcció a llevant, fins poc abans de les ruïnes de l’Ermita de la Trinitat. Des d’aquesta, per una canal evident s’arriba al peu de via. 1h 15′

O bé, des del Monestir, per les Escales dels Pobres i el GR que, després de passar pel davant de l’Ermita-Refugi de Sant Benet, voreja les agulles d’aquell sector. 1h 30′

Descens: Sense desencordar-se, ni treure’s els peus de gat, seguir carenejant la Serralada dels Flautats (dos ràpels curts entremig), fins a l’alçada d’un coll. Marxar, llavors, una desena de metres a l’esquerra, fins a l’arbre on hi ha el tercer ràpel muntat. Baixar per la canal que va a la Mòmia, i d’aquí al Camí de Trinitats.

Horari: De 3 a 4 hores