CISTUS ALBIDUS (445 m MD) a la Paret d’Aragó, de Montrebei, amb en Damià Santiveri Freixa… o bé com aprendre a no menysprear ni l’itinerari més modest

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Divendres 3 de novembre de 2017. A l’hora de triar les vies, de mica en mica, sense adonar-nos-en, tendim a apujar-ne gradualment el llistó de la dificultat. Fins que arriba aquell dia en què, per raons obvies, hom sent la necessitat de tornar a escalar per sota d’aquest nivell de contingència. Tot plegat, amb l’objectiu d’assaborir, de bell nou, l’assossec d’una ascensió més plàcida. Amb tan lloable esperit, doncs, bo i destriant en el pomell de les vies «no tatxades», hem anat a ensopegar amb aquesta delicada «flor de l’estepa blanca».

Sobre el paper, més sinuosa, un xic més exigent i menys reeixida que la seva veïna, la popular Santiago Domingo, aquesta obra d’en Joan Badia, i de d’altres destacats membres del CADE ―tanmateix com les Nàpia, Puñalada Trapera, Cuarentones, Pilastra dels Voltors, Pilar Sud, Del Rigol, i les mateixes CADE i Santiago Domingo―, ens ha semblat sensiblement més obligada, dura, incòmode i, fins i tot, més exposada que aquella.

Com sempre que podem, i per tal de lidiar encertadament amb la gran barreres de sostres que s’ensenyoreix damunt dels nostres caps, ens hem tornat a encomanar a les sempre acurades ressenyes d’en Luichy. Aquesta vegada, però, malgrat haver estat actualitzada fa pocs anys (2010), el material que hem trobat a la paret difereix força del pronosticat: xapes requisades, claus inexistents… Tot plegat, tenint la sensació, en alguns passatges, que de clàssica més aviat poc. I és que, al final, no es pot abaixar mai la guàrdia!

LA VIA

Aproximació: Un parell de quilòmetres més enllà del poble de l’Estall, venint per la pista forestal que va de Viacamp al Refugi de Montfalcó, agafar la pista que surt a ma esquerra, acotada per una cadena de ferro. Un centenar de metres després, seguir un corriol fitat que va en direcció a la paret. Cal parar esment a no perdre les fites, ni pujar més amunt del compte. Arribats a peu de paret, seguir aquesta durant uns vint minuts més, passant primerament per la inscripció LSD ―Santiago Domingo―, abans de trobar la CA de Cistus Albidus. 1h llarga.

1er. Llarg. 50 m IV+. Inici per placa, seguit d’una fissura herbosa amb tendència a la dreta. Llarg incòmode.

2on. Llarg. 35 m IV. Sortida per la placa de l’esquerra fins a assolir un relleix que cal seguir en aquella mateixa direcció. Llarg de tràmit.

3er. Llarg. 40 m 6a. Placa de navegació per roca dubtosa, amb un començament exposat. Llarg per posar-se les piles de cop.

4art. Llarg. 60 m V-. Superació d’un seguit de ressalts poc atractius fins al peu d’un díedre. Aquí és possible muntar una reunió intermèdia. A continuació, seguir per la placa de la dreta fins a l’alçada d’una savina, punt en el que cal girar cap a l’esquerra i seguir per una cornisa fins al seu acabament. El parabolt que hi ha al flanqueig assenyala la línia de La Nàpia. Reunió de friends en un replà. Llarg força «rostollaire».

5è. Llarg. 30 m V+. Diedre exigent i exposat, que neix amb una placa vertical. No hem trobat els dos primers pitons que marcava la ressenya. Reunió al peu d’un sostret. Llarg vibrant!

6è. Llarg. 45 m V+. Superació d’un sostre atlètic, seguit d’un sistema de diedres assequibles i un flanqueig a dretes per entrar a la reunió, situada en una lleixa.

7è. Llarg. 65 m III. Relleix fàcil, de més de seixanta metres. Reunió a l’arbre més enlairat.

8è. Llarg. 20 m V+. Secció de placa per una mena d’esperó.

9è. Llarg. 35 m 6a. Diedre poc definit, de color taronja, seguit d’un flanqueig per placa, cap a la dreta, de roca no massa bona. Sempre buscant l’alçada més correcte per col·locar peus i mans. Llarg molt bo, però un xic exposat.

10è. Llarg. 30 m Vè. Flanqueig per placa fina i tècnica, acabat amb la superació d’una gran llastra, més sòlida del que sembla. Reunió en un petit balcó abocat a l’abisme. Llarg espectacular.

11è. Llarg. 35 m V+. Final de festa per un diedre de fissura ample, seguit d’una gran savina seca i un tram de placa genial pel peu d’un sostre. Ambient assegurat. El millor llarg de la via, amb tota probabilitat.

Descens: Seguir pujant pel camí fitat que, en direcció oest, passa a prop de la carena. Arribats a una pista més ampla, seguir en la mateixa direcció fins a trobar les marques d’un PR. Aquest és el camí que ens tornarà al punt de partida. Passem per un coll i iniciem la baixada. Un quart després, una drecera fitada ens convida a deixar les marques de pintura, estalviant-nos així una bona colla de corbes. 1h 15′

Horari: De 5 a 7 hores

Anuncis