DIRECTA (175 m MD+) al Peladet Oriental de Rúbies, amb en Remi Brescó i en Lluís Parcerisa… o bé com gaudir d’una bona escalada en un entorn idíl·lic i insòlitament calmós

➪ Ressenya imprimible en PDF
DirectaDijous 16 de novembre de 2017. Perquè una escalada ens ompli de joia l’esperit, no cal que solqui rutes mítiques d’una dificultat extraordinària, ni que recorri les parets més feréstegues i inexpugnables d’un massís. N’hi ha prou amb que els diferents factors que hi concorren estiguin en equilibri i harmonia.

       El Peladet Oriental de Rúbies és un conjunt de parets més aviat modestes, situades en un entorn majestuós. Les vistes, des d’aquesta prodigiosa talaia que esdevé la seva carena, són tan extraordinàries que tant se val cap a on dirigim la mirada: el temps i l’espai semblen confondres en un tot. L’aparent proximitat de la Serralada Pirinenca, els petits nuclis de població que s’hi divisen, les vetustes parets d’una església romànica, l’erràtic vol dels voltors, el pasturatge d’un ramat de cabres… Tot plegat, fa que l’escalada en aquesta lloc esdevingui una vivència mística. Si, a sobre, ho fem per una línia tan bona com és la «Directa», amb companys de la talla i mestratge d’en Lluís Parcerisa i en Remi Brescó, l’experiència resulta inoblidable.

LA VIA

1er. Llarg. 40 m V+. La via, situada entre les vies «Forat de la Pera» i «Barnatac» (BC), l’assenyala un sageta. Com a referència, té l’inici just a la dreta d’una gran llastra, d’uns 30 m d’alçada, que forma part del díedre més marcat de la paret. Després d’uns primers metres de placa, resseguir un diedre i, quan aquest s’acaba, cercar a mà esquerra la reunió.

2on. Llarg. 50 m 6a+. Fissura-diedre vertical, amb final terrós per arribar a la R. Llarg exigent.

3er. Llarg. 45 m 6b. Placa-esperó fins a una sabina, seguit d’una placa vermellosa i d’un flanqueig cap a l’esquerra. Enfilar llavors el díedre que duu a la gran alzina a on es fa la reunió. Llarg exigent en lliure.

4art. Llarg. 40 m V+. Flanquejar tres o quatre metres a la dreta, i pujar pels punts més febles, més o menys en línia recta,  fins a dalt de la carena. Possible reunió en una sabina.

Aproximació: Des d’Artesa de Segre, prendre la C-1412 en direcció Isona i Tremp, i poc després de creuar el Segre, agafar a mà esquerra la carretera de Vilanova de Meià. Seguir durant 3 km la carretera del Pas Nou, i trencar a mà esquerra per la pista forestal de Rúbies. Són uns 13 km, de no massa bon camí, que finalitzen a l’esplanada que hi ha al davant del nucli de Rúbies. Des d’aquí, seguir el GR en direcció a la Portella Blanca.

Una altra opció, tant o més interessant que aquesta, és seguir per l’esmentada carretera del Pas Nou fins a la cruïlla de la Portella Blanca (gairebé a dalt del port). Seguir, aleshores, aquesta pista forestal durant uns 10 km, fins just abans d’un baixador molt dret. Són uns quants quilòmetres més d’asfalt, però uns quants menys de pista. A més té l’avantatge d’una aproximació a la paret més curta i còmode.

Descens: Per la primera opció: des del cim baixem per un corriol cap a l’est, fins trobar el GR que va a buscar la Portella Blanca i, per aquest, retorna a Rúbies

Per la segona: carenejar cap a llevant (dreta), passar la Portella i remuntar per la pista que hi ha al davant fins a l’alçada del vehicle.

Horari: Entre 3 i 4 hores