TRINITAT (130 m MD) a la Roca Plana dels Llamps de Montserrat, amb en Joan Brunet​… o bé com assolir un cim emblemàtic, llargament cobejat

➪ Ressenya imprimible en PDF
TrinitatDissabte 18 de novembre de 2017. Per la seva situació preeminent i estratègica, al cor del massís, des d’on es dominen per igual les vastes extensions de monòlits que, tant a ponent com a llevant, conformen l’insòlit univers montserratí, des de sempre, la Roca Plana dels Llamps ha cridat poderosament l’atenció d’escaladors i excursionistes. I, en especial, la seva turmentada cara est, a on des de temps immemorials, semblen haver anat a impactar quantes fúries, improperis i laments hi han llançat les nombroses criatures noctàmbules ―diables, aquelarres de bruixes…― que, les nits de lluna plena, deambulen per les Roques, Parets i Agulles de Montserrat.

       Avui, gràcies a una discreta actuació ―i als inspiradors relats― d’en Pau Tomé i en Jordi Ceballos​, en Joan Brunet i un servidor hem tingut la grata oportunitat de solcar una altra llegendària ascensió del mestre Antonio Garcia Picazo, sense passar més angúnies de les habituals i necessàries. Una petita joia, de concepció clarivident i execució audaç, que després de sortejar amb intel·ligència i habilitat, balmes, desploms i tota mena de dificultats, acaba arribant al punt culminant d’aquest altiu penyal.

LA VIA

1er. Llarg. 25 m V. Pujar pel punt més feble fins a la gran balma característica. Reunió a l’extrem esquerre. Llarg exposat.

2on. Llarg. 35 m A1/V+. Fent una llarga diagonal cap a l’esquerra, i posant atenció a on hi emplaçades les expansions, superar en escalada combinada les diverses balmes que ens barren el pas. Llarg exigent i mantingut.

3er. Llarg. 25 m V+. Llarg en lliure, amb un xic de navegació i poques assegurances fixes.

4art. Llarg. 25 m V/A2. Superació d’una fissura desplomada, semi-equipada amb material divers. Tram final en lliure. Llarg entretingut.

5è. Llarg. 20 m IV. Travessia a mà esquerra, fins a on la roca per verticalitat, i grimpada final. Llarg de tràmit.

Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília, seguir en direcció a Can Maçana durant uns tres-cents metres, abans de prendre el camí de la Canal de la Llum. Arribats al coll (uns 40′), baixar pel Torrent del Migdia durant 5-10 minuts més. Després de descartar un primer trencant a mà dreta (Canal dels Micos), prendre el del Montgròs, que és el següent. El camí passa just per sota de la cara est Roca Plana dels Llamps. Peu de via al peu de la gran balma que hi ha a la dreta de la paret. Poc més d’una hora.

Descens: Per l’aresta sud, un primer ràpel (o desgrimpada) d’uns 30 metres. Un segon de 20 metres. I un tercer de 10 metres, per la cara est. Tornada pel mateix camí de l’aproximació, en sentit contrari.

Horari: De 3 a 4 hores