PUÑALADA TRAPERA (265 m MD+) a la Paret d’Aragó, de Montrebei, amb en Damià Santiveri, l’Eduard Ferrer i en Joan Brunet… o bé com escalar en un marc de postal

➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 27 de gener de 2018. Escalar a Montrebei ―i més concretament a la Pilastra dels Voltors―, és sinònim d’aridesa i temperatura elevada. Avui, però, després d’una inusual nevada, ens hi hem trobat un paisatge completament diferent al d’altres ocasions. Durant l’hora llarga d’aproximació ―tant d’anada com de tornada― hem trepitjat una vistosa catifa blanca ―digne de ser transitada amb botes i esquís―, calçats amb mitjons prims i unes senzilles «vambes». Ha, ha, ha! Bromes apart, hem començat l’escalada sota un cel llis (i gris) com una malla, sense gairebé tacte als dits i envoltats d’una bona enfarinada. No cal dir que cap de nosaltres hagués apostat per reeixir. De fet, fins i tot ens hem plantejat la possibilitat de canviar d’objectiu i atacar una de les vies més discontínues del pany de paret que queda a l’esquerra. Sortosament, abans d’acabar el segon relleu, els núvols s’han acabat esvaïnt i un poderós sol de gener ha començat a escalfar la roca i els que hi érem engarristats. Serveixi d’excusa doncs, per no haver encadenat els 6c. Ha, ha, ha!

La Puñalada Trapera té dues parts ben diferenciades. La primera la constitueixen els tres primers llargs, i el seu denominador comú és una escalada molt exigent que solca sengles plaques de forats. Gràcies a un equipament força complert, però, la dificultat no és gaire obligada. La segona, que està formada pels quatre llargs darrers, transita principalment per fissures i diedres verticals amb bona presa i poc equipament. Personalment, he xalat més en aquesta darrera.

Malgrat l’exigüitat de la major part de reunions, ens ho hem pogut muntar per poder anar les dues cordades junts. Val a dir que en Damià i l’Eduard, que anaven al capdavant, en algun punt delicat ens hi han deixat alguna peça. Gràcies jovent, per cuidar la gent gran! Ha, ha, ha!

En quan a horaris, hem sortit de Navàs a 3/4 de 6 del matí, fent una parada per fer cafè a Lleida. Cap a les 9 ens hem posat a caminar. Hem començat a escalar pels vols de les 11, i acabat poc abans de les 5. Al cotxe hi hem arribat cap a 2/4 de set, justde clar. Carretera i manta, «soparet» a Alfarràs per, cap a 2/4 de 10 del vespre, minut amunt, minut avall, tornar a ser a Navàs. Contents com a gínjols, això sí. Buf! Déu n’hi do!

LA VIA

1er. Llarg 25 m 6a+ Placa i fissura a protegir, amb un «passet» cap a la meitat. Difícil amb les mans i els peus glaçats.
2on. Llarg 35 m 6c Llarga placa de forats tècnica, equipada en la seva totalitat. Llarg difícil d’encadenar.
3er. Llarg 45 m 6c Seguint la tònica de l’anterior, continuen les plaques tècniques, si bé amb menys continuïtat. A partir d’un cordino esfilagarsat, la dificultat minva i s’entra a la R fent una travessia.
4rt. Llarg 45 m 6b+ Inici per fissura desplomada amb «canto» a protegir. Seguida d’un diedre menys exigent. Llarg preciós.
5è. Llarg 35 m 6a Travessia a la dreta per anar a buscar un díedre gris d’autoprotecció. Llarg de recuperació.
6è. Llarg 35 m 6a+ Fissura i placa semi-fissurada de navegació, a protegir amb peces petites. Llarg més delicat i menys evident que la resta. Tirada també magnífica.
7è. Llarg 45 m V+ Díedre un xic desplomat a l’inici, de fàcil protecció. Bon final de festa!

Aproximació: Al cap de 5-6 km de la pista de Viacamp al refugi de Montfalcó, just a l’altra banda d’una enorme torre elèctrica, desviar-se a l’esquerra i, passats uns tres o quatre centes metres, aparcar al costat d’una bassa. Seguir a peu la pista en la mateixa direcció (barrera i cartell informatiu) durant aproximadament 1h 15’. En cas de dubte, seguir sempre a ma dreta. Al capdamunt de la carena, deixar la pista i agafar a ma esquerra el corriol fitat que baixa cap al nord. Uns 15-20’ més tard, després d’una petita pujada, unes fites grans indiquen la canal d’accés a la Feixa dels Espàrrecs. Seguint la traça, ara caminant, ara desgrimpant, s’arriba a dos trams de cordes fixes. En el primer, el millor és muntar un rapel (20 m). I a l’altre, despenjar-se per la corda fixe. Seguir caminant i desgrimpant fins a una feixa ampla. Un centenar de metres més endavant, remuntar per una evident canal (sageta a la roca) fins al peu de via. L’inici de la via està marcat amb una vaga i coincideix amb la Pilastra dels Voltors.
En acabar la via, s’ha de remuntar pel camí fitat de la carena en direcció sud, durant uns 20’ fins a trobar l’inici de l’accés a la Feixa dels Espàrrecs. La resta, es desfer el camí d’anada

Horari: entre 5 i 6 hores

Anuncis