BARRUFETS (190 m MD+) a la Proa de les Roques del Masmut, amb en Jordi Ceballos… o bé com entomar llamps, trons, pluja i calamarsa, però acabar sortint per dalt

➪ Ressenya imprimible en PDF
barrufetsDissabte 12 de maig de 2018. El mes de desembre passat vaig tenir el goig d’escalar per primera vegada a les Roques del Masmut, de la ma de l’amic Remi Brescó i sota l’auspici d’en Santi Gràcia ―re-equipador de la Barrufets juntament amb en David Pons i custodi de les vies dels Ports de Beseit―. Descobridor de la zona, juntament amb altres «Barrufets», en Remi va començar a deixar la seva empremta en el conglomerat d’aquestes magnífiques parets, fa més de trenta cinc anys… i encara no ha parat! En aquella ocasió, no vam repetir cap de les seves primeres, però recorrent-ne, un per un, gairebé tots els peus de via, i escoltant bocabadat els seus comentaris i anècdotes, vaig acabar entenent que la via que s’havia de fer era justament aquesta.

Les Roques del Masmut, tant per la seva fesomia com pel seu rocam, recorden vivament ―a una escala més reduïda― als Mallos de Riglos. No en va, a la primera de les roques de la cinglera hom l’anomena El Pisón. Tanmateix, pel seu caràcter mantingut, verticalitat i bellesa, el traçat de la Barrufets no té res que envejar a alguna de les perles d’aquelles parets. I, encara, amb els avantatges afegits d’una roca gens «sobada» a on practicar l’autoprotecció ―cal dur el V+ ben assumit, però― en la quietud més absoluta.

Sota una intensa sensació de xafogor, i per tal d’evitar que els ruixats de mitja tarda ens fessin la guitza, hem encetat la via a les nou. D’aquesta manera, escalant a bon ritme, al punt de les dotze hem assolit la R4. Moment en el què ha començat a ploure. Degut a que els primers llargs superen un fort desplom, la retirada des d’aquest punt no resulta massa factible ―les reunions són amb anella només fins a la R2―, de manera que hem optat per seguir endavant. Al cap de poc, però, quan en Jordi s’estava enfilant per la xemeneia del cinquè llarg ―curiosament protegit de la pluja―, un espetec de llamps i trons esfereïdors ens ha deixat mig tremolant. Arraulits a la R5, a tan sols dos llargs del final, hem decidit d’enllaçar-los en un i sortir d’allà esperitats. A manca de deu metres per arribar al cim, però, les cordes ―completament xopes― s’han encallat, i no m’ha quedat més remei que improvisar una reunió. Aleshores, per acabar-ho d’adobar, ha començat a caure calamarsa. En mig del bramul de la tempesta, per més que cridava no aconseguia fer-li entendre a en Jordi quina era la situació. Després de moltes estrebades, però, finalment he aconseguit desencallar una de les cordes. I quan l’he tingut recuperada, en Jordi ha acabat entenent que havia de sortir de la reunió. En arribar al cim, xops com ànecs, ens hem donat una abraçada i hem corregut a buscar les fites per baixar. Ha estat una bona aventura, sí senyor! Encara em fan mal els braços de tant estirar la corda… Ha, ha, ha!

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6a+. Díedre fissurat vertical i mantingut. Llarg molt bo i exigent.

2on. Llarg. 15 m V+/A2. Llarg que supera un bon desplom. Inicialment en Ae, i encabat en A1 de claus i flotabts (un dels claus estava mig sortit, i ha acabat caient). Tram final en lliure. Llarg curt, però intens.

3er. Llarg. 25 m V+. Diedre fissurat, que s’acaba convertint en xemeneia. Llarg bonic.

4art. Llarg. 35 m 6a/Ae. Inici en Ae per, de seguida, resseguir una llarga fissura d’aquelles que s’ho empassa tot. Juntament amb el primer, l’altre millor llarg de la via.

5è. Llarg. 30 m V+. Llarg de xemeneia, a superar en oposició. “Xulo”, estètic i força mantingut.

6è. Llarg. 45 m V+ (1p de 6a). Petit desplom a l’inici, seguit de plaques i diedre somital. Possible reunió intermitja.

Aproximació: Des de Penyarroja de Tastavins, just passada la fonda, prendre a mà esquerra un carrer estret que fa pujada, amb la indicació: Roques de Masmut. Als afores del poble, comença una pista de terra en bon estat que al cap de dos quilòmetres es bifurca. Prendre el ramal dret. Un quilòmetre més endavant s’arriba a un coll, a on es pot aparcar. Prendre en sender en direcció a les parets i en uns 15 minuts arribar al peu de la Barrufets. Començant per El Pisón, La Proa és l’agulla que fa 9 (de 12).

Descens: Baixar pel llom de l’agulla i, després, seguir les fites a ma esquerra que pugen carenejant fins al cim de El Pisón. D’aquí, sempre seguint les fites, baixar fins al coll.

Horari: de 5 a 6 hores

 

Anuncis