ANGLADA-ROBBINS (entrant per la Cerdà-Vergés) (275 m MD+) a la Punta Calderer del Pedraforca, amb en Josep Climent… o bé com trencar amb un altre mite de joventut

➪ Ressenya imprimible en PDF
robbinsDilluns, 3 de setembre de 2018. «L’Anglada-Robbins» sempre ha estat envoltada per una certa aura de misteri. Des de la seva remota obertura ―no exempte de polèmica―, i durant molts anys, la «Robbins» va ser considerada una via selectiva; a l’abast, únicament, de les cordades més punteres. Amb l’actual equipament, i mercès a la versatilitat i prestacions dels fissurers metàl·lics (friends), la dificultat obligada ha baixat de forma notable. Tal i com es diu al bloc «Bloc Empotrat», però, escalar-la íntegrament en lliure ja «són figues d’un altre paner». I, a dia d’avui, segueix sent tota una proesa (ben lluny del nostre abast, per cert). Independentment de l’estil emprat, però, en acabar hom té la sensació d’haver transitat un itinerari fabulós.

       Per accedir a la seva base, hi ha diferents opcions. La «Pany», l’Entrada Directa al «Gran Díedre» i «l’Anglada-Cerdà» són les més ràpides i assequibles. I d’entre totes, aquesta darrera la més elegant.

LA VIA

1er. Llarg. 30 m 6a/A2. Inici per un diedre dreta a esquerra que condueix al famós off-width. Entre que és llisa, i té una amplada insuficient per ser escalada amb comoditat, la primera part de la fissura (malgrat que els pocs claus que hi ha emplaçats són just al fons) et va empenyent enfora sense pietat. Superat aquest primer tram més agònic, la progressió (ara per l’exterior) esdevé menys intimidant. Les assegurances (un parell de burins sortits i rovellats) no obstant, no acaben de donar prou confiança. La part final segueix un diedre amb bones preses i passos puntualment desplomats, que són els que donen la dificultat obligada. Llarg treballós i extenuant.

2on. Llarg. 30 m IV. Llarg de transició, a on reposar braços i neurones, per tal d’afrontar el tercer amb ànims renovats.

3er. Llarg. 25 m V+/A1. Fissura intermitent i mantinguda, fàcil d’amanir amb flotants, amb claus als punts més punyents i algun tac de fusta inservible. Sense ser tan exigent com el primer, un altre llarg magnífic.

4art. Llarg. 50 m Vè. Sistema de plaques i diedres que, després de deixar enrere la «orella» característica, acaben en una feixa.

Aproximació: Des del refugi, prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues), fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques desdibuixades de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: «Homedes» (esquerra) i «Estasen». Seguir per la primera, fins a una altra gran canal a on, bo i cercant el millor camí s’accedeix a la base de la característica piràmide. La via comença a l’esquerra d’aquesta, sota un desplom.

Descens: Entre 1h 15’ i 2h, en funció de si baixem rapelant per la veïna «Cerdà-Pokorsky» (3 ràpels fins a la cornisa + 2 ràpels fins a l’Entrada Directa del «Gran Díedre»), o bé anem fins al Collet de la Cova o a la Punta Calderer. Per la primera opció, des del final de la via, flanquejar uns vint metres fins a la primera instal·lació. Per a les altres, seguir les marques de pintura.

Horari: Entre 4 i 6 hores (entrant per la Cerdà-Vergés)