NAZGUL (340 m MD+) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Jordi Ceballos Villach… o bé com plantar cara a les pors més viscerals i inveterades

➪ Ressenya imprimible en PDF
nazgulDissabte, 22 de setembre de 2018. XLa «Nazgul» és una d’aquelles vies que infonen respecte… Quin eufemisme, Oi? Bé, i perquè no diem les coses pel seu nom?

«De vegades sembla que els escaladors siguem masoques. Patim d’allò més, però al cap de poc ja tornem està allà liats. I això és el que em va passar en aquesta via (Nazgul).
-Uf! Ens hauríem de baixar
-Em fa més por tirar avall que tirar amunt!».
(Extret del bloc Romàntic Guerrer, de l’amic Lluís Parcerisa)
«Per mi, tot sovint, l’escalada és por abans d’anar-hi, por quan hi estic i por quan ho recordo».
(Marcel Millet, a la pel·lícula Homos Montserratinus)

       Doncs això, bé sigui pel nom ―Nazgul vol dir Espectre de l’Anell en la llengua negra de Mordor―, bé per l’aspecte tètric de les xemeneies i fissures que recorre, bé pel escàs equipament, bé per les històries que se’n conten… la qüestió és que la «Nazgul» fot una mica de canguelo! Jo mateix la tenia en cartera des de feia un parell d’anys… però no ha estat fins ara ―gràcies a la perseverança d’en Jordi― que m’hi he acabat atrevint. I ara que ja està feta, com n’és de fàcil dir: «No n’hi havia per tant! Quina és la pròxima?».

       En resum, una via llarga, treballosa, poc equipada i exigent, típica d’aquest boníssim pany de paret central de la Paret de Catalunya. Com diuen els Caracoles: «No hay largo malo, no hay largo fácil!».

LA VIA

1er. Llarg. 30 m 6b+ (V+/A1). Primers metres comuns amb el «Diedre Audoubert». Inici atlètic, protegit per dos claus ―el primer té un cordino prim―. Uns metres més amunt, a l’alçada del tercer clau, «l’Audoubert» se’n va l’esquerra, mentre que la «Nazgul» continua recte per una fissura que es va dreçant fins a desplomar. En fred, un llarg difícil.

2on. Llarg. 55 m 6a. Llarga i espectacular fissura a equipar, de grau mantingut ―pas més difícil en superar un petit sostre―, seguida d’un tram curt de xemeneia (després d’una reunió opcional).

3er. Llarg. 55 m 6a. Xemeneia estreta i fonda, a on costa trobar l’amplada idònia per no quedar encallat (per fora no és tan agònica, però més difícil de protegir). Segueix un tram de xemeneia més ampla, un flanqueig delicat per sota un sostre, i un curt pas desplomat amb bon cantell, abans d’entrar a la R. Llarg tant físic com psicològic,

4rt. Llarg. 30 m V+. Inici per la fissura de l’esquerra ―de les dues que hi ha―, seguit d’un flanqueig delicat a mà dreta, fins a l’entrada d’una cova. De les dues cavitats que té, anar a buscar la de sobre. Reunió a muntar. Llarg curiós.

5è. Llarg. 25 m V+. Flanqueig d’artificial equipat, seguit de la superació d’un sostret que cal protgir. Tram de placa, amb fissura final de tècnica combinada ―o bé en lliure molt difícil―. Llarg curt, però intens.

6è. Llarg. 45 m V. Xemeneia força herbosa i descomposta. Llarg senzill, però poc agradable.

7è. Llarg. 50 m V+. Diedre-xemeneia trencadot, que cal abandonar abans d’arribar a un sostre (flanquejant a mà esquerra per una placa difícil i desprotegida ¿?). Llarg compromès.
Nota: Davant del dubte, jo he seguit pujant fins a tocar el sostret (més amunt hi ha una variant de 3 llargs oberta per J. Rigol i A. Cucó), i llavors he flanquejat. Sortosament, he anat a parar a l’alçada d’un pitó, just abans de la R. Crec, però, que no és la millor opció.

8è. Llarg. 50 m V+. Sistema de xemeneies de diferents amplades, amb un tram final interior. S’ha acabat… Llarg gloriós!

Aproximació: Des del final del Prat d’en Lluís, seguir el camí fressat que, en direcció NO, segueix paral·lel a la base de la paret, fins a l’alçada del marcat «Díedre Audobert» (40′) i seguir les fites que pugen en aquella direcció. En total 1h.

L’entrada fins a la R0 es fa per unes feixes i admet diverses variants. La que es descriu a la ressenya resulta fàcil i ràpida. En quan a l’emplaçament de les reunions, i per tal de no haver de clavar, hem fet servir la proposta de vuit llargs que fan els Caracoles Majaras al seu bloc ―consensuada també per en Luchy―. Resultant, d’aquesta manera, uns relleus còmodes i fàcils de muntar, a més de no haver de patir pels fregaments, amb l’estalvi de temps que això comporta.

Descens: Seguir pujant en direcció est, fins a trobar les fites del camí de baixada. 1h 15′.

Horari: De 7 a 9 hores