plorsiviolesPLORS I VIOLES (220 m MD) a la Dent d’en Rossell, amb en Joaquim Gil i en Joan Brunet… o bé com saber treure profit d’un pany de paret més aviat modest

Dissabte, 29 de setembre de 2018. Com gairebé sempre que una paret apta per a l’escalada gaudeix de bona roca, està ben orientada i té una aproximació còmode, tard o d’hora hi apareixen línies generosament equipades que fan les delícies de molts escaladors ―especialment d’aquells a qui el compromís no entusiasme―. La «Plors i Violes» no és una d’aquestes!

       Malgrat ser de factura molt recent ―oberta el mes de maig d’enguany―, i discórrer per un pany de paret ombrívol i modest, en Grau, na Núria i en Quintí n’han sabut treure un bon profit, bo i donant-li aquell toc d’audàcia que contrasta amb el què darrerament s’havia vist per la Dent. Una via, per tant, que no serà de les més visitades! Bo o dolent…? Ni una cosa ni l’altra; senzillament diferent!

       En resum, una onada d’aire fresc, entremig de tant parabolt, amb una dificultat obligada orientativa entorn del 6a+. Tal i com diu l’amic Joan Asín: «Una via curta, però intensa, que no et deixa indiferent!».

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6a. Inici a la vertical d’un parabolt, amb un pas difícil a l’alçada del xapatge. Segueix cap a un arbret i pel diedre fàcil de la dreta. En arribar al següent parabolt, podem optar per flanquejar fins a un diedre, per la placa de l’esquerra (ressenya original), o bé tirar recte amunt (variant del Joaquim). En aquesta via hi ha diversos punts a on, degut a la frugalitat d’assegurances fixes, tant el recorregut com la roca propicien diferents interpretacions; afegint així a la ruta, un plus d’atractiu.

2on. Llarg. 35 m. V+. Inici pen un esperonet assenyalat amb un bolt, fins a un arbre (reunió opcional). Superació d’un sostret flanquejant-lo per l’esquerra, seguint d’un mur i un diedre. Segona part de llarg boníssima, amb unes fissures a equipar que, salvant les distàncies, per un moment m’han recordat el 2on. llarg de la «Blues» de Cavallers.

3er. Llarg. 25 m V/A2e. Travessia d’esquerra a a dreta, per sota del gran sostre característic. Llarg fotogènic, més espectacular que difícil, a on, cal emprar almenys un estrep.

4art. Llarg. 30 m V. Llarg de transició, batejat pels seus autors com a «El Trunyo».

5è. Llarg. 30 m 6a+. Inici per un diedre a equipar, força treballós que, a mesura que pugem, s’adreça fins a convertir-se en off-width. Probablement, el millor llarg de tots.

6è. Llarg. 30 m. 6a+. Diedre-sostre inclinat, amb un pas fi a l’alçada d’un bolt, seguit d’una canal herbosa. Llarg bonic.

7è. Llarg. 30 m. 6a. Placa de roca delicada («l’Escut»), que millora a mesura que ascemdim. Pas final curt, però atlètic.

Aproximació: Pel Camí Vell de Núria ―des del començament de la pista de Fontalba―, prenent el ramal del Roc del Dui, i seguint pel tram de via soterrat del cremallera. Just a l’altra banda d’un túnel, pel seu costat dret, uns esglaons de ferro duen a la feixa de la «SAM-UEV». Abans d’arribar a aqusta, i un centenar de metres més amunt de la «Dr. Neret», comença la «Plors i Violes». Al costat del peu de via hi ha un pot amb la ressenya. 50′

Descens: Just en acabar la via, seguir pujant pel bosc que hi ha al damunt, per, al cap d’uns cinquanta metres, trobar un sender a mà dreta i seguir-lo (sempre en direcció nord) fins a la base de la paret. 30’. O bé rapelant per la via (poc recomanable).

Horari: Entre 3 i 4 hores.