10TERRA HOPI (140 m MD) al Cingle Gros del Roig de Castell de l’Areny, amb en Marc Badia i en Joan Brunet… o bé com acabar caient tots tres al mateix llarg

➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 1 d’octubre de 2018. «No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts» que deia en Georges Livanos. Doncs bé, decididament, en Marc, en Joan i un servidor, ens reconeixem escaladors molt i molt inexperts. Tota vegada que, per trencament de preses i sense conseqüències, per sort, hem caigut tots tres als primers metres  del segon llarg!

       Esperem que, amb les repeticions ―la via tot just si té un anyet―, la fiabilitat del rocam millori. Encara sort que l’equipament conté aquella profusió d’assegurances a què en Joan Vidal ens té acostumats. Al final, però, malgrat no ser la seva més reeixida creació, «Terra Hopi» ens ha fet descobrir un nou racó escalable d’aquest nostrat, proper i molt estimat Alt Berguedà.

       El graus de la ressenya no es corresponen, necessàriament, amb les apreciacions del cap de corda. La qualitat del rocam, en alguns trams, no sempre convida a apurar en lliure a qui va al capdavant. Tret de dos A0 al quart llarg, la resta, entre uns i altres, ens ha acabat sortint en lliure.

LA VIA (no escalar de Gener a Juny per nidificació)

1er. Llarg. 30 m 6b. Inici marcat per un pitó amb baga, sota la vertical d’un diedret que, a la part alta, desploma un xic. En superar aquest, anar amb tendència a la dreta a buscar un diedre més ample.

2on. Llarg. 25 m. 6b+. Placa força vertical i descomposta que dona accés a un diedre herbós. Aquí és a on hem acabat caient, l’un darrera l’altre… «Es de ser inútiles!» que diu aquell.

3er. Llarg. 25 m 6a. «Xemeneia Hopi», seguida d’un flanqueig a l’esquerra i una placa fissurada. Més delicat que difícil.

4art. Llarg. 35 m 6a/A0. El millor llarg, i la millor roca, de la via. Té una mica de tot: placa, diedre, llarg flanqueig per sota un sostre i un exigent mur per postres.

5è. Llarg. 25 m V+. Diedre de posar-s’hi, franc i agraït. Bon final de festa!

Aproximació: Des de la pista de Vilada a Sant Romà de la Clusa, al final de la doble corba encimentada, seguir amb atenció un sinuós corriol marcat amb fites. 20’

Descens: Fent quatre ràpels per la via. De la R4 a la R3, guiant la corda.

Horari: Entre 2h 30’ i 4 hores