RACONS D’IL·LUSIONS (165 m MD+) al Sector Montanissell de la Serra de Sant Joan, amb en en Joan Brunet… o bé com alliberar adrenalina per un tub

➪ Ressenya imprimible en PDF
raconsDissabte, 20 d’octubre de 2018. Avui he violat una norma no escrita, del meu codi personal d’escalador: «Estar més estona assegut (al cotxe) que cara a la paret (escalant)». Al final, però, reconec que ha valgut la pena. I molt!

       La cosa ha anat més o menys així:
– Què vols fer aquest dissabte, Jonny?
– Podríem anar a la Serra de Sant Joan a fer Racons d’Il·lusions…
– A veure que me la miro… Ostres, però si només té quatre llargs! En tot cas, la podríem combinar amb alguna altra del sector…
– D’acord! Agafem altres ressenyes, doncs.

       A fer la via hi hem estat 3h 30’ (més o menys el què teníem previst). Us puc ben assegurar, però, que tan bon punt l’hem enllestit, n’hem quedat tan satisfets que no ens han quedat ganes de fer-ne cap més… Buf, com les gasten per aquí!

       Una altra petita joia, amb l’inconfusible segell d’en Miquel Blanco, oberta en aquest bucòlic paratge de la Serra de Sant Joan, a on la tranquil·litat, la solitud i les seves privilegiades vistes, amoroseixen, en la mesura del possible, la intensitat d’una escalada sense pal·liatius.

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6b. La via comença en una placa a on, a dos metres del terra, hi un pont de roca amb un cordino negre penjant. Sis o set metres més amunt, a mà dreta, un tros de corda deslluït, penja d’una petita alzina. Entre un «cordill» i l’altre, cal posar imaginació, no només a l’hora traçar el recorregut, sinó també a la d’encabir-hi alguna assegurança (micros). Més amunt, després d’un tram més senzill, ve un petit desplom de 6b, que de primer fa molt respecte, però que de segon acaba sortint. Superat aquest ressalt, s’arriba a una placa de roca coral·lina a on, a més de punxar-nos els dits, ens hi haurem de protegir (friends mitjans) i cercar-hi el millor traçat. A la R hi hem trobat les restes d’un naufragi recent.

Sense ser, de bon tros, el més difícil de la via, aquest primer llarg planteja tot una declaració d’intencions, preludi del què vindrà després. Dificultat, navegació i assegurances justes, ocasionalment emplaçades després dels passos.

2on. Llarg. 40 m 6b. Comença amb un flanqueig «mooolt» fí de placa, a on les assegurances són «mooolt» distants les unes de les altres, sense possibilitats de afegir-hi res més. Molt estètic, això sí! Se segueix per un diedre que, a l’entrada, té un pas ras (un altre 6b d’aquests que de primer infon molt de respecte), i un tram combinat de diedre i placa, força exigent. El millor llarg de la via.

3er. Llarg. 40 m V+. «Passet» de sortida assegurat, «trampejable» amb l’ajut d’un arbre. Segueix un bonic tram de fissura en diagonal (net, però fàcil de protegir), que cal abandonar un xic abans d’acabar-se, per enfilar una placa de presa generosa, protegida amb bagues als arbres. El llarg més fàcil, amb diferència.

4art. Llarg. 45 m 6b/A1. Diedre mantingut que, quan s’acaba, va a buscar una placa fent un pas de flanqueig ben exigent. Més amunt, un altre flanqueig per damunt de gotes d’aigua (6b que surt bé), duu a un tram combinat (lliure dificil i artificial) amanit amb quatre bolts. Després d’aquests, però, hi ha un parell de passos a equipar (un tascó i un friend mitjà) que et fan vibrar de nou. El pas d’entrada a la reunió (6a+) surt millor per la dreta del parabolt. El llarg més difícil de la via, però també el més equipat.

Aproximació: Des del centre d’Organyà, prendre la carretera que va a Montanisell. En arribar a les quatre cases que conformen el poble, agafar la pista que puja a Santa Fe i aparcar al revolt que queda més a prop de la paret (pal de línia telefònica). Seguir el corriol fitat, amb molta vegetació i poques referències visuals, que passa pel peu de via. 20’

Descens: Un rapel de 40 m fins a la R3 i, en acabat, caminant per la feixa (compte amb el precipici). 30’

Horari: Entre 3 i 4 hores