DOS TONTOS MUY TONTOS (160 m MD-) al Cap del Ras de les Parets d’Àger, amb en Ricard Rofés i en Jordi Ceballos… o bé com complaure’s amb els paradigmes de l’escalada de consum

➪ Ressenya imprimible en PDF
dostontosDissabte, 12 de gener de 2019. «Dos tontos muy tontos» és el títol d’una pel·lícula humorística de gags fàcils, protagonitzada per Jim Carrey i Jeff Daniels que, malgrat obtenir un èxit de taquilla de rotund, no passarà als anals de la història del setè art. Anàlogament, la via que ens ocupa, profusament recomanada i repetida, utilitza aquella mateixa fórmula d’èxit ―molt en voga avui en dia― consistent a facilitar les coses fins al punt, no només de minimitzar el risc intrínsec de l’activitat, sinó també d’esmorteir al màxim les sensacions d’esforç i compromís que hom, suposadament, cerca en l’escalada clàssica.

       Llàstima, doncs, que una línia tan ben trobada com aquesta, amb una morfologia força apta per a l’auto-protecció, no deixi una mica més marge a l’afany i a la imaginació. Cent seixanta metres d’escalada que no depassen el 6a, amb una roca sanejada a cor què vols, potser no es mereixen la cinquantena de parabolts que hi ha emplaçats. Sense anar més lluny, als quinze metres de bona fissura del quart llarg n’hi ha sis d’ancorats. Apa, ja està dit! Ah, i no us descuideu de comprar les crispetes abans de posar-vos els peus de gat!

       La proliferació de vies d’aquest estil, en comptes de fer-nos avançar, crec que propicia justament el contrari. Bé, només és una opinió, expressada no pas per crear polèmica, sinó per fer reflexionar al personal cap a on volem que s’encamini l’escalada de parets. Que no ens passi com als equipadors de Sendero Límite que, hi ha qui diu, que ja només són capaços de repetir les seves pròpies vies!

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6a+. Típic mur de regletes i forats, amb una primera part més exigent. El més difícil de la via. Llarg força complert.

2on. Llarg. 40 m V+. Inici per un elegant díedre fissurat, seguit d’unes bones plaques amb presa abundant. Més fàcil que l’anterior, però que no desentona pas.

3er. Llarg. 20 m 6a. Flanqueig totalment horitzontal i fotogènic, amb un parell de passos fins de peus. Més espectacular que difícil.

4art. Llarg. 30 m. 6a. Diedre-bavaressa, franc i «disfrutón», seguit del flanqueig atlètic d’un sostre, amb «cantos» de pel·lícula. Reunió opcional al mig. Combinació entusiasmant que només requereix un xic de «pila» i parar esment al fregament. El millor llarg de tots, sens dubte.

5è. Llarg. 30 m. V+. Placa de «regletes», amb un mur al mig més vertical. Bon final de festa.

De tan bona, es fa curta!

Horari: Unes 3 hores.