JOAN FREIXENET (220 m ED-) a la Paret de les Bagasses del Congost de Terradets, amb en Lluís Parcerisa… o bé com veure córrer el sol per la paret, a tota paperina

➪ Ressenya imprimible en PDF
joanfreixenet
Divendres, 8 de març de 2019.
A dos quarts d’onze en punt, tots els peus de via que hi ha a la dreta de la Reina-Puig resten a l’ombra. I per amunt, el sol només llueix més enllà dels tercers llargs. És l’allargada silueta del Peladet, que ens priva de l’escalfor necessària per afrontar el repte en condicions. Enceto, no obstant, el primer llarg abans que les mans no em quedin malves. Quan en Lluís arriba a la reunió, però, he agafat tan fred que li dic de rapelar. En comptes d’això, el meu company m’assegura, amb tota naturalitat, que ben aviat tindré calor i, sense més preàmbuls, comença a enfilar el segon amb un somriure sorneguer. «Ara sí que no entenc res!» ―penso―, lliurant-me, resignat, al dolorós procés de congelació. I just deu minuts després, observo estorat com la línia de l’ombra retrocedeix (d’esquerra a dreta), fins a arribar a la nostra alçada en un tres i no res! I jo que anava mirant enlaire, esperant que el sol s’alcés… És ben bé, que quan no n’hi ha no en raja. Ha, ha, ha!

       La Joan Freixenet, que passa per ser una de les vies més obligades del sector, conserva tot el seu esperit «vuitanter», tant pel que fa als graus, com a la qualitat de la roca, i a la profusió d’aire entre assegurances (barreja d’espits, parabolts i burins). De fet, si no fos per l’excursió que hi ha entre la segona i la tercera xapa del cinquè llarg, la via es podria fer perfectament amb onze cintes i prou. Visionant fotos anteriors, hem acabat deduïnt que, en aquell punt, hi havia hagut un clau que ara no hi és. Total, que no et pots protegir fins força més amunt, en una fissura a on hi entre un friend petit/mitjà. Buf!

       Malgrat no recordo si de jove la vaig escalar, tan sa val, perquè avui li he pogut posar el Rotpunkt!

LA VIA

1er. Llarg. 25 m Vè. Nom desdibuixat al peu de via. Presa de contacte amb algun pas de mirar-s’ho.

2on. Llarg. 35 m 6b+. Placa molt tècnica, amb continus canvis d’orientació per forats i regletes petits. Típic segon llarg de les vies del sector. El més difícil de la via.

3er. Llarg. 40 m V. Inici per un relleix cap a l’esquerra, a buscar la reunió de la Smoking. Continuar fins al tercer parabolt d’aquesta per, llavors, marxar cap a la dreta a buscar un espit. Seguir recte amunt per un reguitzell de plaques assequibles. Llarg de transició; el més fàcil de la via.

4art. Llarg. 40 m. 6b. Les plaques d’aquest, sense arribar a ser tan potents com al segon (hi ha un xic més de canto i menys verticalitat) són tan mantingudes que sembla que no s’hagin d’acabar mai. Un altre llarg boníssim!

5è. Llarg. 30 m. 6b. Inici per placa grisa, que de seguida va a buscar un desplom marronós. Contràriament al que pogués semblar, les preses no són res de l’altre món, amb el handicap afegit que, ara mateix, no hi ha el clau que protegia el pas. Després d’això, torna a haver-hi més plaqueta grisa de la bona, fins a la reunió. Déu n’hi do!

6è. Llarg. 50 m. 6a. Bonic llarg de presa generosa que enllacem amb el darrer, que és totalment de transició.

Molt bona via, sí senyor!

Horari: Unes 4 hores.