EL DESLIZ (600 m MD) a la Paret d’Aragó de Montrebei, amb en Joaquim Gil i en Jordi Ceballos… o bé com acompanyar a un bon amic en la seva 100ª escalada a Montrebei

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Dissabte, 27 d’abril de 2019. Fer cent escalades a Montrebei no és una empresa fàcil, certament. I si, a més, parlem d’algú que no es va posar a escalar fins ben passats els quaranta, i que ha obert en solitari una quinzena d’itineraris en aquestes parets, som, sense cap mena de dubte, davant d’un personatge insòlit que, malgrat el seu caràcter modest, ha portat fins a l’extrem el seu enamorament pel Congost. Enhorabona, doncs, Joaquim, pel teu assoliment. I gràcies per deixar-me fer Cordada amb tu, en aquesta fita Centenària!

       El Desliz és una molt bona via d’en Luichy, en Sidarta i en Ferran que, malgrat la seva notable longitud, resulta força ràpida. Consta de dues parts ben diferenciades, separades per la Feixa dels Espàrrecs. La primera, afegida amb posterioritat, recorre principalment díedres i fissures de roca ataronjada i crostosa als dos primers llargs, mentre que, a la resta, esdevé grisa i més compacta. La segona, en canvi, ho fa per plaques de regletes d’una gran qualitat. Fet que propicía el fet de ser molt més frequentada. L’equipament hi és prou encertat, com per haver d’escalar i auto-protegir-se, però sense veure’s obligat a assumir les dificultats màximes. Llàstima que les feixes que la travessen li restin ambient i continuïtat.

LA VIA:

1er. Llarg. 55 m 6a. Llarg de díedre, amb roca a controlar, del que cal sortir cap a la dreta quan la fissura que seguim és a punt de desplomar. Bon llarg d’auto-protecció.

2on. Llarg. 45 m IV. Remuntar unes feixes cap a la dreta, fins a situar-se al peu d’un tub vermellós. Llarg de transició.

3er. Llarg. 45 m 6b. Curiosa canal crostosa, equipada per no patir, de la que cal sortir-ne per a la dreta, a l’alçada d’un parabolt situat a aquesta banda. Diedre i flanqueig per sota un sostre, per entrar a la R. Llarg original i divertit.

4art. Llarg. 35 m 6b/A0. Inici amb un pas llarg, i desplomat, per abastar una petita llastra fissurada. Segueix un tram de placa, i un sostret, que s’acaba convertint-se en diedre. Llarg variat.

5è. Llarg. 50 m V+. Bonica fissura ampla, que de tan bona com es fa curta. Llarg agraït, amb final a la Feixa dels Espàrrecs.

6è. Llarg. 35 m Vè. Després de creuar la feixa, cal anar uns 30 m a l’esquerra i buscar un parabolt visible (no confondre’s amb la Markitos, que va més a la dreta). A partir d’aquí, seguir un seguit de plaques fàcils que, vorejant una savina per l’esquerra, acaben en una altra feixa. Llarg de transició.

7è. Llarg. 50 m Vè. Inici de la segona la part de la via, que en el cas de ser escalada per separat, cal anar a buscar uns 30 m a la dreta del final de les cordes fixes de la Feixa dels Espàrrecs. Placa de «regletes», de dificultat moderada, amb molt poques assegurances. Per anar entrant en situació del què vindrà a partir d’ara.

8è. Llarg. 50 m V+. Similar a l’anterior, però en ser més llis i vertical, s’hi nota més el corrent «d’aire». Bon llarg, també.

9è. Llarg. 55 m V+. Placa amb un xic més de «canto» que, dibuixant un llarg flanqueig cap a l’esquerra, comença a resseguir el gran arc característic. Llarg fotogènic.

10è. Llarg. 50 m V+/6a. De característiques similars, però més difícil i amb un tram d’autoprotecció. Abans d’entrar a la R, cal superar un petit desplom.

11è. Llarg. 50 m V+. Inici per una placa de forats, que cal seguir amb tendència a la dreta. Arribats a una petita vira, canviar de rumb i anar sobtadament cap a l’esquerra, en direcció a un arbre (però sense acabar-hi d’arribar), a buscar un esperó que acaba en diedre, que és a on trobarem la màxima dificultat del llarg.

12è. Llarg. 40 m 6b. Després de creuar la nova feixa (possible escapatòria per l’esquerra), seguir una quinzena de metres cap a la dreta, fins a trobar la continuació, al peu d’una sabina amb un cordino. Placa amb tendència a la dreta, que abasta una fissura i una nova placa de regletes. Bon final de festa, amb un tram d’una dificultat obligada sensiblement superior a la resta de la via.

Aproximació: Un parell de quilòmetres més enllà del poble de l’Estall, venint per la pista forestal que va de Viacamp al Refugi de Montfalcó, agafar la pista que surt a ma esquerra, acotada per una cadena de ferro. Un centenar de metres després, seguir un corriol fitat que va en direcció a la paret. Cal parar esment a no perdre les fites, ni pujar més amunt del compte. Arribats a peu de paret, seguir aquesta durant uns trenta minuts més, passant per les inscripcions LSD ―Santiago Domingo―, CA ―Cistus Albidus―, etc. 1h 15’.

Descens: Seguir pujant pel camí fitat que, en direcció oest, passa a prop de la carena. Arribats a una pista més ampla, seguir en la mateixa direcció fins a trobar les marques d’un PR. Aquest és el camí que ens tornarà al punt de partida. Passem per un coll i iniciem la baixada. Un quart després, una drecera fitada ens convida a deixar el camí principal, estalviant-nos així una bona colla de revolts. 1h 15′

Horari: De 6 a 8 hores

Aproximació a la Feixa dels Espàrrecs (en cas d’escalar només la 2a part de la via): Al cap de 5-6 km de la pista de Viacamp al refugi de Montfalcó, just a l’altra banda d’una enorme torre elèctrica, desviar-se a l’esquerra i, passats uns tres o quatre centes metres, aparcar al costat d’una bassa. Seguir a peu la pista en la mateixa direcció (barrera i cartell informatiu), durant aproximadament 1h 15’. En cas de dubte, seguir sempre a mà dreta. En arribar al capdamunt de la carena, deixar la pista i agafar a mà esquerra el corriol fitat que baixa cap al nord. Uns 15-20’ més tard, després d’una petita pujada, unes fites grans indiquen la canal d’accés a la Feixa dels Espàrrecs. Seguint la traça, ara caminant, ara desgrimpant, s’arriba a dos trams de cordes fixes. En el primer, el millor és muntar un rapel (20 m). I a l’altre, despenjar-se per la corda fixa.

Tornada: Remuntar pel camí fitat de la carena (direcció sud) durant uns 20’, fins a trobar el camí d’anada.