CERDÀ-RIERA (135 m MD) a la Bandereta de Montserrat, amb la Sandra Serra… o bé com tornar als orígens per no perdre la identitat

➪ Ressenya imprimible en PDF
cerdarieraDimarts, 6 de maig de 2019. La meva primera escalada en cap de corda va ser a l’Agulla del Pingüí, l’any 1983. Des d’aleshores, aquesta entranyable regió de Montserrat va passar a formar part habitual del meu terreny de joc. Posteriorment, l’engrescador descobriment de nous horitzons va propiciar que, de forma paulatina, la Regió d’Agulles anés quedant relegada a un segon terme en les meves prioritats. Indefectiblement, però, sempre que passava per Can Massana o Coll de Guirló, la meva mirada s’entretenía a buscar l’evidentíssima línia de la Cerdà-Riera, imaginant-me com en devien ser les preses d’escafides, de verticals els seus diedres i d’obaga la muralla, quan aquesta resta a l’ombra. Fins que avui, gràcies a la Sandra ―que ja l’havia escalat―, finalment he tingut el plaer de gaudir de la seva bellesa. I, també, de comprovar que, com gairebé sempre, la realitat supera la ficció… excepte pel que fa a la temperatura, que ha estat tant o més freda que en els meus somnis més humits! Ha, ha, ha!

LA VIA:

1er. Llarg. 25 m IV+. Curt díedre a protegir, que dóna pas a una vira amb vegetació. Reunió en una alzina, al peu de l’evident diedre posterior. Per anar entrant en situació.

2on. Llarg. 35 m V+. Magnífic diedre mantingut, amb diverses seccions polides pel pas de les innombrables cordades, i algun que altre pas puntual més entretingut. Equipament antic, però força abundant. Final en un «balconet» aeri i espectacular.

3er. Llarg. 25 m 6a. Fissura vertical, equipada per no patir, però perfectament factible. Tram final més relaxat. Llarg gairebé tan esplèndid com l’anterior.

4art. Llarg. 45 m Vè. Inici per un diedre tombat que, de seguida, dona pas a una canal prou vegetada com per fer-hi el «Tarzan». Final per una xemeneia que, a mesura que s’estreny, t’empeny a sortir per la placa. Reunió en una alzina, al peu del cim de La Bandereta. La cirereta dels pastís!

5è. Llarg. 5 m III. Curta grimpada fins al cim de La Bandereta. Que bonic és Montserrat!

Aproximació: Des de l’aparcament de Can Massana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta». Peu de via, al final d’aquesta. 30’

Descens: Ràpel d’uns 40 m cap al sud. A partir d’aquí, seguir baixant per l’Alt Camí d’Agulles (marques vermelles) fins al Pas de la Portella i, en acabat, tornar per  Coll de Guirló. 40’

Horari: De 2 a 3 hores