CAOS RAMPANT (390 m ED-) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb l’Octavi Puntas… o bé com suplir, amb una bona caminada, la manca d’un tot terreny

➪ Ressenya imprimible en PDF
10Dijous, 16 de maig de 2019. Al seu llibre Montrebei, en Luichy descriu amb acurat detall les aproximacions a les diferents parets i sectors del congost. Per a la de Catalunya, concretament, recomana fer-ho per la Masieta (Pont de Muntanyana) fins a la Delfos. I pel Prat d’en Lluís (Àger), les que hi ha més a l’est. Tant per distància, com per comoditat, doncs, l’aproximació més adient a la Caos Rampant és la del Prat. Ara bé, tornant a la crua realitat, atès que no disposem d’un vehicle off road, i el tram de pista forestal ens produeix un cert neguit quan no són les pluges, és un pendent relliscós o bé la mida de les pedres i forats, hem acabat optant pel camí més llarg. Dues hores hem trigat a arribar al peu de via, i encara sort que hem trobat un túnel natural a la feixa que travessa el Jardí, que sinó encara hauríem hagut de fer una marrada molt més llarga!

       Seguint les indicacions d’en Luichy, dels catorze llargs originals, l’hem acabat enllestint en vuit. A part d’un estalvi de temps considerable, fer-ho així també suposa que les reunions resultin sempre còmodes i no calgui reforçar-ne cap. Només cal prestar atenció a posar cintes prou llargues perquè les cordes corrin bé, i dur el material recomanat.

       A diferència de la tònica predominant a la paret, caracteritzada per les fissures, les xemeneies i els díedres, a la Caos Rampant hi predominen les plaques compactes, més típiques de Terradets que no pas de Montrebei. Pel que fa a l’equipament, però, duu la marca de la casa: aire entre assegurances i, en més d’una ocasió, llargs nets com una patena. Una via exigent, doncs, a on cal donar la talla i no perdre la concentració. En el nostre cas, l’Octavi és el que ha estat a l’alçada (posant-hi el punt vermell), mentre que jo ―com faig moltes vegades―, m’he acontentat d’escalar el grau obligat. I encara gràcies. Més content que un gínjol, però!

LA VIA

1er. Llarg. 50 m V+. (Paül-Lalueza). Inici al peu d’una fissura amb dos pitons i la inscripció PL. Després d’un primer pas de díedre, segueix una curta bavaresa i un tram senzill fins a l’alzina de la dreta. D’aquí, pujar per la placa fins una cornisa i, seguidament, seguir cap a la dreta a buscar una altra gran alzina, a on fer la reunió.

2on. Llarg. 40 m V+. (Paül-Lalueza). Díedre assequible que ens deixa al peu d’una placa compacte. Flanquejar d’esquerra a dreta, seguint una subtil franja de mans. Es segueix per la generosa fissura, ampla i desplomada, de la dreta. Després d’aquesta, seguir fins a l’alzina de la dreta, a fer reunió.

3er. Llarg. 40 m V+. (Paül-Lalueza). Inici per un bonic díedre, seguit d’una placa de regletes i un tram final descompost. Reunió en un arbre, al peu d’una feixa. A partir d’aquí, la via Paül-Lalueza se’n va cap a la dreta.

4art. Llarg. 55 m V+. Díedre fissurat sense protegir que, a mesura que pugem, es redreça. A la part final, es flanqueja per l’esquerra fins al peu d’una cornisa, a on hi ha una possible R. Seguir caminant cap a la dreta fins a un arbre, al peu d’una fissura groguenca. Bonic llarg d’autoprotecció.

5è. Llarg. 30 m 6c+. Pujar per la fissura i, quan aquesta flanqueja cap a la dreta, accedir a l’esperó per placa fina sense peus. Sortejar un petit desplom per la dreta i, en acabat, seguir recte fins a la reunió. Llarg molt difícil i mantingut. Si es fa en lliure, el més difícil de la via, amb diferència.

6è. Llarg. 55 m 6b+. Placa de regletes força obligada que, anant en biaix cap a l’esquerra, va a buscar un marcat díedre herbós. Superat aquest, flanquejar cap a l’esquerra a buscar la reunió. Un altre llarg bo i exigent, sobre roca extraordinària.

7è. Llarg. 55 m 6b. Inici recte per la placa de forats que hi ha just a sobre la reunió. Seguir per aquesta, amb tendència a la dreta, per, després de xapar un parabolt, continuar amb la mateixa tendència fins a l’alçada d’un pitó. Des d’aquí, flanquejar cap a la dreta, sense assegurances ni referències massa clares, fins a abastar una fissura llunyana. Passada una possible R, seguir per la dèbil fissura que ve a continuació. Creuar cap a l’esquerra i superar un díedre. Llarg molt mantingut i de difícil protecció. El més compromès de la via.

8è. Llarg. 55 m 6a. Sortida cap a l’esquerra per bona placa, en direcció a la xemeneia de sortida. Per superar aquesta, s’ha de lluitar amb algun tram de vegetació i, als últims metres, amb un curiós ressalt. Bonic colofó per a un bona via.

Horari: De 5 a 8 hores