BARREIROS (135 m MD) a la Presa de Canelles, amb en Joan Brunet i en Jordi Ceballos… o bé com repartir poc més de cent metres en set llargs

➪ Ressenya imprimible en PDF
barreirosDissabte, 1 de juny de 2019. Quatre visites ens han calgut, per acabar trobant la «Perla de Canelles». En la visita de prospecció, feta el mes desembre passat, vam escalar la «No T’en Galletis» i la «Massey-Ferguson» (entrada directa a la “Barreiros”). Dues bones vies, que ens va empènyer a seguir explorant les possibilitats d’aquesta insòlita paret. Quinze dies més tard, en Jordi i jo, tornàvem a la carga en aquest recòndit indret. La sorpresa, però, va ser trobar tancat el tram final de la carretera que hi dóna accés. Si bé, en aquella ocasió, vam desistir de creuar-la, tres mesos més tard —un cop assabentats que el motiu era una esllavissada a l’altra banda de la presa—, hi vam tornar amb la intenció d’escalar el potent binomi «No T’en Taleguis + Barreiros». Ambdues són curtes i, sobre el paper, perfectament factibles en una mateixa jornada. A l’hora de la veritat, però, després d’haver escalat la primera, la severitat d’aquest pany de paret, afegit a la tensió provocada per una indefinició en el darrer llarg (no vam trobar dos dels pitons marcats), ens va dur a completar la jornada a la veïna Paret de Santa Anna.

       Fins avui que, en companyia d’en Joan, i malgrat la forta calorada, hem acabat «tatxant» aquesta excel·lent «Barreiros». Sens dubte, la millor de totes les que hem fet! Atlètica, desplomada, mantinguda, sorprenent, amb bona roca, bon ambient… i a on toca escalar! Què més se li pot demanar a una via…? Ah sí, que fos una mica més llarga. Felicitats al José Castanera, no només per encertar la línia, sinó també per com l’ha equipat!

       Malgrat que alguns llargs són «empalmables», fer les set reunions originals segurament és la manera més relaxada i agradable d’assaborir aquest petit tresor. Per bé que, amb cordes de 60, et fots un fart de recuperar-les de boig! Una visita ben amortitzada en un indret amb un ambient molt especial!

LA VIA

1er. Llarg. 25 m 6a+. (Massey-Ferguson). Fissura franca i vertical, amb un parell «d’apretades» puntuals. Més impressionant que difícil? Jutgeu vosaltres mateixos! Per anar entrant en matèria.

2on. Llarg. 20 m V+. Díedre una mica brut i estrany, seguit d’un flanqueig per placa a on, en cas de caure, pots quedar literalment «empalat». Net, però fàcil de protegir.

3er. Llarg. 20 m 6a. Flanqueig per sota un sostre amb algun pas de peus, força fi. Estètic i agradable.

4art. Llarg. 15 m 6a+. Bavaresa desplomada amb preses d’escàndol. Preciós llarg atlètic.

5è. Llarg. 15 m 6a+. Un altre díedre similar al d’abans, però menys mantingut. A l’entrada de reunió, hi ha un «passet». Un altre llarg molt bo.

6è. Llarg. 25 m 6c. Inici per placa en direcció a un sostre fissurat, bavaresa de pel·lícula i «desplomet» d’extrema dificultat. La resta, per díedre de roca coral·lina. Espectacular!

7è. Llarg. 15 m V+. Sortida per plaques i un díedre de dificultat més moderada al què fins ara hem fet. S’ha acabat. Llàstima!

Aproximació: Passar Alfarràs i Benavarri, fins a trobar l’encreuament d’Estopanyà. Llavors, seguir les indicacions a la Presa de Canelles, i aparcar just abans del primer túnel que travessa l’embassament. Creuar el túnel a peu. La via comença just a la sortida.

Descens: En dos ràpels, per la vía No t’Entalegis (el darrer guiat per no anar a parar damunt de l’aigua). Per trobar-los, cal baixar cap a l’est per la carena fins arribar a una gran fita. També hi la possibilitat de baixar caminant.

Horari: De 3 a 4 hores