LIBERTAD PROVISIONAL (270 m ED-) a la Paret de Diables de Montserrat, amb en Xavier Batriu i l’Octavi Puntas… o bé com fer una «friki» amb dos pedals

➪ Ressenya imprimible en PDF
libertadprovisionalDilluns, 3 de juny de 2019. Qualificada per diferents escaladors com una de les més belles de la paret, la “Libertad Provisional” sempre m’havia cridat l’atenció, alhora que infós un gran respecte. Aprofitant la recent, i exhaustiva, restauració que hom hi ha dut a terme, i que en Xavi i l’Octavi s’hi han deixat enredar com passarells (el “Trio Filipinu” ataca de nou), aquesta, sens dubte, ha estat una ocasió perfecte per esbrinar-ho tot plegat.

Tal i com està ara mateix, a condició de tenir assumit el grau obligat, i estar acostumat a sentir córrer l’aire sota els peus, la via permet gaudir d’una escalda en lliure esplèndida, sense haver de patir per la solidesa dels ancoratges, ni haver de carretejar més que un grapat de cintes exprés i un bon parell de… pedals. Perquè, justament aquest és el peatge a pagar: un parell de llargs d’artificial acrobàtic d’aquells que, si no tens la tècnica per mà, et deixen més baldat que tota la resta. Ha, ha, ha! Bromes apart, la superació del gran sostre característic, pel seu punt més notori, a més de conferir a la ruta un ambient inigualable, li atorga un pedigrí especial.

Posats a buscar-hi emperòs, només dir que s’han mantingut alguns burins (ara redundants) als llargs i a les reunions. I que ens els dos primers llargs originals, que són per díedre fissurat, dóna la sensació que hi hagi més expansions que quan es va obrir. Que consti, no obstant, que només són apreciacions d’un vell torracollons que, sense l’excel·lent restauració que s’hi ha fet, segurament no s’hagués atrevit mai a fer-la!

LA VIA

1er. Llarg (1er+2on originals) 40 m 6a. Díedre típic montserratí al que s’entra per una alzina que hi ha al costat. Brut al començament, força vertical i amb preses no sempre generoses. Bon llarg per escalfar, ben diferent del què vindrà a continuació.

2on. Llarg. 30 m 6b+. Placa fina, amb un xic de navegació, que «aprentant» el què no està escrit, m’ha acabat sortint en lliure. He, he! Molt guapo també!

3er. Llarg. 35 m 7a+. Comença per la difícil fissura desplomada que hi ha a l’esquerra (els meus companys l’han tret en lliure, jo n’hi ho provat). Segueix per una placa super-fina, a on hi ha la màxima dificultat del llarg (l’Octavi i en Xavi, per ben poc, no hi han reeixit). El tram final és un xic més tombat. Llarg molt difícil i mantingut; el més obligat de la via.

4art. Llarg. 25 m 6a. Sortida per la dreta, a buscar un forat i una franja ataronjada. Flanqueig a dretes per abastar el díedre que duu a la reunió (tram comú amb la GAM). El llarg més curt i assequible de tots.

5è. Llarg. 30 m V/Ae. Llarg d’artificial, comú amb la via GAM. Preveure moltes cintes, o deixar-ne algunes per posar.

6è. Llarg. 30 m V+/Ae. Gran sostre horitzontal que, a manca d’una tècnica prou depurada, ha acabant posat a prova la nostra resistència física. Ha, ha, ha! «Sortideta» en lliure abans d’entrar a la R. Pura fotogènia i espectacularitat.

7è. Llarg. 35 m 6a. Placa amb els parabolts força allunyats, d’una dificultat gens menyspreable, a on tocar afinar bé la navegació (el rastre del magnesi pot ajudar, en dono fe!). Per fer-lo de primer, millor no anar amb el 6a molt rascat. Molt bon llarg, també.

8è. Llarg. 50 m V+. Venint d’on es ve, tot un regal: presa abundant i verticalitat minvant. Au va, que ja ho tenim!

Aproximació: Partint del refugi de Santa Cecília, o d’un punt similar, seguir el Camí de l’Arrel (GR-172) en direcció al Monestir, fins a la vertical de la Paret de Diables. El corriol pel que hem de pujar, comença a on el camí s’eixampla (antiga carbonera). A la part final, flanquejar el peu de paret cap a l’est fins a veure, al peu d’un díedre, una alzina a uns tres metres del terra.

Descens: Grimpada de III/IV per acabar d’arribar al cim. D’aquí, baixar cap al sud, fins a un collet molt marcat. Baixar caminant cap a la dreta, fins a la Canal dels Avellaners (a dia d’avui, tancada per restauració). O bé fer un ràpel (equipat) de 30 m cap a l’est, fins a les immediacions de l’ermita de Sant Antoni. Des d’aquí hi ha diverses opcions: per la Canal de Sant Jeroni, per Canal del Cavall o pel Pla dels Ocells.

Horari: De 6 a 8 hores

 

 

Anuncis