CADE (150 m MD+) a la Roca 92 de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com suar més que en un salt de plens a la Patum

Ressenya imprimible en PDF
cadeDissabte, 24 d’agost de 2019. Aquest cap de setmana és la Festa Major de Navàs. De manera que, avui, per tal de ser a dinar a casa, convenia posar l’ull en un objectiu no massa llarg. Les altes temperatures, tanmateix, aconsellaven fer-ho arrecerats del sol… Cent cinquanta metres, repartits en quatre llargs, semblaven encaixar perfectament dins d’aquesta forquilla horària ―per bé que curt, no hagi estat mai sinònim de fàcil; tot s’ha de dir!―. I fer-ho al vessant nord d’Agulles, un èxit assegurat.

       Cap a les vuit, a l’aparcament de Can Masana, coincidim amb en Jordi Ceballos i en Mateu Maglia, que es disposen a veure-se-les amb l’Anglada-Cerdà del Frare Gros. «Aquest parell no han de ser a dinar a casa!» ―he pensat―. El seu objectiu és prou ambiciós com per, fins i tot anant tot rodat, fer cim amb les últimes clarors del dia. Per tal de donar-los ànims i fer-los algunes fotografies, en Joan i jo hem fet la tornada per Coll de Port. A aquella hora, passaven per la meitat de la via. No ha estat fins al capvespre, que en Jordi m’ha confirmat que hi havien reeixit . Enhorabona cracks!

       Tornant a la nostra aventura particular, hem començat a escalar a les nou, i entre que «apretavem» de valent, que no corria un alè d’aire i que feia una xafogor de pebrots… hem estat tota l’estona suant com porcs! Buf! Bé, deixant de banda aquesta amarada qüestió, hem trobat la via més equipada que no ens pensàvem (amb parabolts del 50è aniversari del CADE, sobretot). I la famosa fissura «Superman», menys obligada del que havíem temut… per bé que hi hagut un pas que se’ns ha resistit a tots dos! L’itinerari, però, malgrat aquestes consideracions i els trams de roca delicada, és de les més recomanables d’aquesta part de la muralla. Una gran clàssica, oberta fa més de quaranta anys. Com sol dir l’amic Joan Asín: «Una via curta, però intensa, que no et deixa indiferent!».

Aproximació: Des de Can Masana, seguir el GR en direcció al Monestir fins uns dos-cents metres abans de la Cadireta, a on un marcat camí equipat amb cordes fixes que puja força dret, duu fins al peu de la tàpia. Des d’aquí, seguir uns trenta metres a mà dreta fins a trobar el peu de via. 40’

Descens: Baixar uns metres cap a l’Est a trobar un coll. I, des d’aquí, seguir cap al sud per la Canal de l’Agulla de l’Abret fins al Refugi d’Agulles, Coll de Guirló i Can Masana. 45’

Horari: Entre 3 i 5 hores