FERNÁNDEZ-MOLERO (100 m MD) a la Roca Monera de les Muntanyes de Prades, amb en Jordi Ceballos… o bé com escalar amb les cordes molles i el magnesi fet gramulls

Ressenya imprimible en PDF
aquestanysi
Diumenge, 1 de setembre de 2019.
La turmenta d’ahir al Masmut ens va deixar el material xop. Prou que ho vam estendre tot durant més d’una hora al sol que va sortir després. I aquest matí, el què són les coses, el maleter del cotxe fotia una catipenda de resclosit tan forta que no venia de gust ni posar-se el baudrier. Com que els «xurripunts» acumulats, però, encara ens donàvem per un dia més, ens hem hagut d’esprémer la barretina per tal de trobar un objectiu amable i, fins a cert punt, proper.

       Per aquesta via, al seu llibre Les 100 Millors escalades de Catalunya (2002), en Pep Soldevila recoma: un joc de fissurers i un de friends del 0,5 al 4, repetint el 2 i el 3. A hores d’ara ―des de fa més de deu anys, ben bé―, amb una quinzena de cintes exprés es passa. Bé, si molt m’apureu s’hi pot afegir alguna cosa, però vaja… Una altra via clàssica (1963) engolida per la dictadura dels parabolts. Aquestes fileres de femelles i cargols, avui en dia tan de moda, que apareixen com bolets, no només en murs i plaques, sinó també just a la vora de fissures franques, convertint l’escalada en quelcom que no té gaire res a veure amb el què fou en una època força recent. Esnif!

       Encara sort que la via és bona i l’indret val prou la pena. Per cert, al restaurant Brugent, de la Farena, s’hi menja de collons!

LA VIA

1er. Llarg. 15 m 6a+. Xemeneia estreta i vertical que s’acaba convertint en fissura. Llarg curt, però amb una entrada rabiosa que també es pot fer en A1 (microfriends).

2on. Llarg. 40 m 6b+. Fissura desplomada que, cap a la meitat del llarg, s’eixampla. Al tram final, se surt per la dreta a buscar la placa. Llarg molt difícil en lliure, a la part central, però molt bonic en conjunt.

3er. Llarg. 45 m 6a. Diedre més impressionant que difícil, seguit d’una placa amb un pas curt i finet al mig. Llarg vertical i espectacular, com tota la via. Llàstima que s’ha acabat!

Aproximació: Just abans de La Farena, venint per la carretera de La Riba, baixar caminant per la pista barrada per una cadena que hi ha al costat de la Masia El Molí del Fort. Abans d’arribar al riu Brugent, apareix la paret nord de la Roca Monera. 20’

Descens: En dos ràpels (40 m i 45 m), començant des de l’arbre de la darrera reunió.

Horari: Entre 2 i 4 hores