INTEGRAL DEL TABAC (155 m MD) als Cingles del Tabac de la Serra del Montroig, amb en Remi Brescó i en Joan Asín… o bé com fumar-se, en cinc calades, filtre i mal tabac

Ressenya imprimible en PDF
tabac Dijous, 12 de Setembre de 2019. Després d’un temps sense coincidir, avui en Joan, incansable explorador de vies «trad» de les contrades catalanes i veïnatges adjacents, ens ha posat damunt la taula aquesta interessant proposta «vintage». Una encertada combinació de vies, en la que no hi sobra gairebé res… Bé, en tot cas, algun que altre frondós exemplar vegetal i, tanmateix, sengles trams de roca delicada. Sigui com sigui, estem davant d’una d’aquelles escalades sòbries, autèntiques i romàntiques a on, lluny de guarismes i dades tècniques, l’olfacte i l’experiència hi juguen un paper important.

       I com que d’això darrer no n’anem precisament mancats (sis «anyets» més i fem «Cordada Bicentenària»), més o menys així ha anat la cosa:

LA VIA:

1er. Llarg. 35 m V+. Un cop localitzat el peu de via, en Joan, que tenia els drets del primer llarg emparaulats, li ha endinyat pel bell mig d’una selva atapeïda. Al cap d’una estona de perdre’l de vista, una veu cavernosa ens ha anunciat que la xemeneia no tenia sortida. «Ostres, i ara què?». «A veure, si puc desgrimpar…». «Au, tornem-hi que no ha estat res!». Aquest cop, anant per fora, en Joan ha acabat veient la llum… i el primer dels ponts de roca emplaçats. «Menys mal!». Al tram final, però, abans que en Joan trobés el pitó que assenyala la R, a en Remi i a mi, ens han caigut del cel uns quants «regalets» en forma de pedres soltes. «Compte!». Primera, i profunda, calada!

2on. Llarg. 20 m V+. Emprant la vella excusa «Així no hem de canviar les cordes…» que propicien les cordades trifàsiques, en Joan ha repetit llarg. Anant de dret cap a la llum, s’ha enfilat a una mena de «pòdium» encastat i, acte seguit, ha desaparegut com per art d’encantament. No ha estat fins uns quants minuts després «Reuniooooó!», que l’hem sentit anunciar el feliç desenllaç. Amb aquesta segona, i intensa calada, en Joan s’ha acabat fumant «El Filtre» sencer!

3er. Llarg. 30 m V+. Després d’un tram d’enllaç, en Remi, que feia estona que frissava, ha anunciat: «Aquest és per mi!». Un diedre vertical, amb un primer tram delicat a protegir, que no ha estat obstacle suficient per aturar a un «Barrufet» desbocat del seu nivell. Una altra calada potent!

4rt. Llarg. 40 m 6a. Per no ser menys, tal i com era d’esperar, en Remi ha fet servir el mateix subterfugi que en Joan. De manera que «De oca a oca,… i tiro per què em toca!». «Quin perill que tenen aquest parell!». De bell nou, una successió de plaques exigent, amb un tram final compromès, no han estat impediment perquè una «jovenet» nascut l’any quaranta-nou, ho resolgués amb la mestria pertinent. Plens de nicotina el pulmons!

5è. Llarg. 30 m 6a. «Ep, que us recordeu de mi…? Sort que era «Mal Tabaco» aquest, que sinó no me’n deixeu cap!». Llarg amb de fissures cinc estrelles  i un ambient espectacular! «Veieu que passa tant fumar: que us ha de treure de la via el més «cadell»! Ha, ha, ha!

Aproximació: Partint de la presa de Camarasa, prendre el camí de la Cova del Tabac fins just abans d’aquesta. Xemeneia amb arbre frondós al peu. 30’

Descens: Seguint el camí fitat que, després d’agafar direcció sud-oest, de seguida pren tendència nord, per acabar enllaçant amb el camí d’anada. 45’. O bé fent dos ràpels fins a la feixa intermitja camí que separa les dues vies, i llavors caminar cap al nord.

Horari: Entre 4 i 5 hores