RAISAM (205 m MD+) a l’Escolanet de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com gaudir anticipadament de «Llum i Llibertat»

Ressenya imprimible en PDF
raisam Dijous, 19 de setembre de 2019. Després de posposar-se per mal temps (era previst per a l’11 de setembre), el projecte «Llum i Llibertat» impulsat per Artistes de la República, Assemblea Nacional Catalana de Manresa, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d’Òmnium Cultural―, consistent a il·luminar cent trenta-una agulles de Montserrat, per «Recordar els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i reclamar la llibertat del país», finalment es celebrarà del capvespre del 30 de setembre fins la sortida del sol de l’1 d’octubre.

       En Joan Brunet (CECB), com a membre del Comitè Organitzador, ha tingut cura de la tria de les 131 agulles a on tindrà lloc l’esdeveniment. El Centre Excursionista de Navàs, al qual pertanyo, hi serà present apadrinant-ne dues: Pla de les Taràntules i l’Escolanet. L’ascensió normal a l’Escolanet (també anomenat Miranda del Lloro o Cavaller) és una grimpada de segon grau per la banda oest. Al vessant nord, però, quatre vies més coronen el cim, després de superar els gairebé dos-cents metres de desnivell de la muralla septentrional. La més popular d’aquestes és la Raisam.

       Una via que, malgrat presentar un perfil poc atractiu, ha acabat suposant una molt grata sorpresa. Superats uns primers metres de roca deficient, la via serpenteja amb intel·ligència per un traçat més equipat i compacte del que fóra d’esperar, per bé que més obligada i exigent que alguna de les seves afamades veïnes. Si no la hi teniu encara, afegiu-la a la llista de pendents. No us decebrà!

LA VIA

1er. Llarg. 15 m IV. Tràmit obligat amb roca podrida, que és millor negociar per la placa, que no pas pel diedre de l’esquerra. A partir d’aquí, la cosa canvia… a molt millor!

2on. Llarg. 40 m 6a+. Fissura vertical força potent, amb passos puntuals a reforçar. Flanqueig a la dreta evident i entrada a la reunió després d’una bonica bavaresa (hi ha un parell d’espits que hi fan més nosa que servei). Llarg més bonic del què sembla.

3er. Llarg. 40 m 6b/Ae. Flanqueig a dretes per enfilar un artificial de cinc espits, seguit d’un llarg mur vertical de presa fina a on, en cas d’anar en lliure, no es pot abaixar la guàrdia en cap moment. Molt bon llarg, també.

4rt. Llarg. 45 m 6a. Aquest llarg, malgrat no ser dels més difícils de la via, està caracteritzat per la navegació ―certa llunyania entre assegurances― i per un desplom final antològic. Per mi, potser perquè l’he fet de primer, el millor de la via.

5è. Llarg. 35 m 6a/Ae. Sostre pronunciat, des d’on cau a plom el peu de via, a superar en artificial equipat. El darrer tram, «un camp de patates» brutal, depassa un xic la verticalitat. Sort que la reunió és a prop, perquè els braços s’inflen de valent!

6è. Llarg. 30 m V+. Placa dreta per abastar el primer espit, seguida d’un tram de fissura amb roca a controlar, i un altre de placa per arribar al cim. Llarg «romàntic», que també el teu seu què.

Aproximació: Des de Can Maçana, prendre el GR-172 cap al Monestir. Al desviament de Coll de Porc (un cop passada la Cadireta), seguir en aquesta mateixa direcció. Més endavant, en una altra cruïlla, cal seguir a mà esquerra. Com a referència, ens podem fixar en l’esvelta silueta del Bisbe (l’Escolanet és la següent agulla que trobarem). 50’

Descens: Ràpel de 20 metres cap al sud-oest per, acte seguit, seguint un corriol en aquesta mateixa direcció, arribar fins al peu del Bisbe i el coll d’en Xandri. Des d’aquí, hi ha varies opcions. Per la ruta d’Alts Frares en direcció oest, o bé pel camí que baixa cap al sud (marques blaves), entre mig del Lloro i la Monja, el Pas del Príncep i Coll de Porc, fins a buscar el camí d’anada. 1h 15’ aproximadament.

Horari: Entre 4 i 6 hores