EL GAFE DE CANELLES (260 m MD+) a la Presa de Canelles, amb en Joaquim Gil i en Jordi Ceballos… o bé com cercar la llibertat més enllà de reixes i forrellats

Ressenya imprimible en PDF
elgafe Dissabte, 19 d’octubre de 2019. Avui tornem a aquest indret remot, espaordits per l’incertesa d’aquests temps convulsos, en els que s’empresonen les idees, no es despengen els telèfons i el despropòsit incendia els carrers. I ara que som aquí, envoltats de tanta pau i llibertat, no ens podem deixar de preguntar si amb cada pas que donem, cada porta que creuem, cada dificultat que vencem, cada pensament que tenim… fem prou tots per reivindicar la nostra dignitat?

Malgrat tenir un entorn humanitzat, un interès modest i un accés inusual, no sabria dir ben bé què tenen aquestes parets, que fa que hi tornem un i altre cop… com si un estol de sirene, a dins la presa, ens tingués el cor robat!

Bé, la qüestió és que som aquí, just al davant d’un via dissemblant i atractiva a parts iguals. Una via que, de no comptar amb el seu extraordinari segon llarg, probablement baixaria uns quants enters en els rànquings de popularitat. Una via, al capdavall, molt digne de ser escalada, com totes les que duem escalades en aquest paratge fascinant.

Què hi dius tu, Joaquim, que de vies i parets en coneixes més que ningú?

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6b+. Primer tram per placa, amb un pas de bloc evitable, seguit d’uns ressalts senzills i un diedre una mica trencadot.

2on. Llarg. 40 m 6b+. Placa tècnica força exigent, amb un primer pas més fi que la resta, que condueix al peu d’una fissura desplomada, amb presa suficient per forçar un lliure bestial. Segueix cap a la dreta, per una fissura en diagonal a completar. Llarg especialment rodó!

3er. Llarg. 40 m V+. Llarg clàssic, per una fissura ample d’aquelles que s’ho «mengen tot». Assequible i agradable, per treure’s l’adrenalina del llarg anterior.

4rt. Llarg. 30 m V+. Llarg de tràmit que acaba en una gran feixa. Des d’aquí, anar a la paret del davant a buscar una marca [G↑] uns 30 m a la dreta de la vertical de la R4.

5è. Llarg. 40 m 6a. Inici per un diedre trencat, seguit d’una placa de petites lleixes i gotes d’aigua, a reforçar, però més factible del què sembla. Final per una fissura-canaleta. Un altre llarg bonic.

6è. Llarg. 40 m V+. Llarg de sortida, amb un passet curiós per pujar damunt bloc. S’ha acabat!

Aproximació: Passar Alfarràs i Benavarri fins a trobar l’encreuament d’Estopinyà. Llavors, seguir les indicacions a la Presa de Canelles i aparcar just abans del primer túnel que creua l’embassament. Entrar caminant pel túnel, i en arribar a la primera boca de ventilació, pujar pel reixat de la porta. La via comença just a la dreta.

Descens: En dos ràpels, per la vía No t’Entalegis (el darrer guiat per no anar a parar damunt de l’aigua). Per trobar-los, cal baixar cap a l’est per la carena fins a trobar una gran fita. També hi la possibilitat de baixar caminant.

Horari: de 3 a 5 hores