ANGLADA-GUILLAMÓN (175 m MD) al Cavall Bernat de Montserrat, amb na Sílvia Giner i en Sergi Obiols… o bé com viure una jornada doblement accidentada

Ressenya imprimible en PDF
anglada Diumenge, 27 d’octubre de 2019. Sovint, les coses no són com voldríem. De fet, gairebé mai. Avui, sense anar més lluny, en Sergi ha viscut, en poques hores, dues sensacions antagòniques. Per una cantó, l’emoció d’estrenar-se en via llarga, amb un itinerari il·lustre i en un cim tan emblemàtic com el Carall Trempat. I per altra, la contrarietat de patir una relliscada i fer-se un tall en un dit. Mentre tot això succeïa, a l’altra banda de la Serra de Lluernes, dos helicòpters de rescat sobrevolaven la Carena dels Flautats (l’endemà sabríem que una esllavissada havia ferit de consideració al company Jose Valero, a qui desitgem una ràpida recuperació).

       Malgrat tot, en Sergi ho ha encaixat amb bon talant, i quan ha arribat a la reunió ha deixat anar: «Per què no demanem als helicòpters si tenen servei de BlaBlaCar?». Tant a la Sílvia com amb mi, a més de fer-nos pixar de riure, això ens ha alleugi’t força. Gràcies Sergi. Aquesta és l’actitud!

       Un cop al cim, hem coincidit amb l’Albert i amb en Jordi Pina, que acabaven d’escalar la Gran Il·lusió. En comentar-los la situació, en Jordi ―com a bon manresà― hi ha afegit aquest assenyat proverbi persa: «La paciència és un arbre d’arrel amarga, però de fruits molt dolços!». Doncs, això, que cal lluitar contra les adversitats i seguir endavant per tal de fer realitat els nostres somnis…

LA VIA

       Dúiem un bon assortit d’aliens i friends mitjans, però al final no hem posat res. Amb el que hi ha emplaçat creiem que és suficient, fins i tot en la versió de grau obligat. L’equipament esmentat, sumat a bellesa clàssica del seu recorregut i a la noblesa del rocam, propicien una escalada al límit de cadascú. Na Sílvia, sense anar més lluny, ha tret net el segon llarg. I en el tercer, ha patit una caiguda quan era a punt «d’encadenar». En Sergi i jo, per la nostra part, hem fet el que bonament hem pogut… Una via, doncs, que gairebé seixanta anys després d’haver estat oberta, segueix sent plenament vigent.

1er. Llarg. 40 m V. Canal vegetada que, a mesura que pugem, es va tornant més dreta. Els arbres faciliten la progressió i l’assegurament.

2on. Llarg. 30 m 6b+. Elegant diedre fissurat, de dificultat mitjana, acabat en un petit desplom més picantó. L’exigent placa final, de just abans d’entrar a la R (3 darreres expansions), constitueix la màxima dificultat al llarg. Per gaudir-lo de cap a peus!

3er. Llarg. 25 m 7a. Un altre díedre sensacional (més difícil, fi i mantingut que l’anterior) que, mercès a un equipament generós i a unes caigudes netes, convida a ser escalat en lliure. Tram sensiblement més difícil abans d’entrar a la reunió. Espatarrant!

4rt. Llarg. 40 m IV+/A2. Entretingut llarg d’artificial, equipat amb material divers, que requereix d’un bon nombre de cintes que xapar-ho tot. Tram final de flanqueig a dretes, en lliure moderat.

5è. Llarg. 40 m 6a/Ae. Llarg d’artificial combinat amb sortides en lliure puntuals. Part final més tombada i assequible. Bonic final!

Aproximació: Just després de passar per davant del Cavall Bernat, venint pel Camí de l’Arrel, agafar la Canal del Cavall (alzina amb branca horitzontal a l’inici). Cordes i «maromes» fins al peu del díedre, i cable d’acer al flanqueig final. Des de Santa Cecília, uns 40’

Descens: Un ràpel de 20 m cap al sud, i un de 40 m cap a l’oest. Fins a Santa Cecília, per la Canal del Cavall i el Camí de l’Arrel, en uns 50’

Horari: de 4 a 6 hores