MAKHPIUTA LUTA + LA BALENA BLANCA I EL PETIT PRÍNCEP al Roc d’en Solà de Perles, amb en Víctor Sans… o bé com gaudir d’un parell de vies més curtes que els seus noms
Dimecres, 26 de desembre de 2018. La modesta alçada d’aquestes assolellades parets es veu abastament recompensada per la bellesa del paisatge i l’extraordinària qualitat del seu rocam. Convergència, que assoleix la seva màxima expressió quan les hores de claror i les temperatures curtegen. Certament, la quarantena llarga d’itineraris d’entre dues i quatre tirades ―de totes les modalitats i gradacions― que s’hi reparteixen, poden arribar a conferir, al Roc d’en Solà, la sensació d’un marcat aire d’escola. Compte a deixar-se endur per les aparences, però! La major part dels seus itineraris requereixen d’una condició física i tècnica considerables.
MAKHPIUTA LUTA (90 m MD+)
➪ Ressenya imprimible en PDF
D’entre el grapat de ressenyes que dúiem, i després d’estudiar detingudament a on comença cadascuna de les vies, finalment, i en primer lloc, hem acabat triant la Makhpiuta Luta. Una reeixida creació d’en Joan Vidal (l’Indi) que, pel seu caràcter de via equipada, hem pensat ens facilitaria l’entrada en matèria d’una manera més plàcida. I el cert és que n’hem quedat ben satisfets. Via gairebé equipada, amb el grau ajustat i una roca fantàstica. Llàstima que sigui tan curta!
1er. Llarg. 30 m 6b+. Inici per un díedre tècnic, fi, mantingut i vertical ―uf, ho té tot!― que, mercès al material emplaçat, permet ser forçat amb lliure amb relativa tranquil·litat. El pas més exigent és un curt tram llis que hi ha cap a la meitat. Superat aquest tram, la resta fins a la reunió és relativament més còmode. Llarg exigent i mantingut. Boníssim!
2on. Llarg. 20 m 6b. Comença remuntant el marcat díedre que hi ha just damunt la R, per, un cop xapat el primer bolt, sortir cap a dreta a buscar l’esperó. Seguidament, per terreny més assequible, canviar al díedre en diagonal que hi ha a l’esquerra. Llarg variat i, en conjunt, més fàcil que l’anterior.
3er. Llarg. 40 m 6c. Superació d’un curt ressalt, per situar-se al peu d’una plaça molt tècnica i vertical (en cas d’optar per l’artificial, a més de l’estrep, anirà bé anar proveït d’un alien blau/verd). Seguint a l’esquerra, per terreny més franc, hi ha una R opcional. A partir d’aquí, de les plaques tombades que venen a continuació, seguir per les més netes d’ornaments vegetals. En lliure, el més difícil de tota la via, per bé que tota la dificultat està concentrada en l’esmentada placa incial.
Horari: de 2 a 3 hores
LA BALENA BLANCA I EL PETIT PRÍNCEP (130 m MD+)
➪ Ressenya imprimible en PDF
En acabat, per completar la jornada, hem optat per La Balena i el Petit Príncep, una proposta de l’Edu Plana (Edunz), de concepció més clàssica, que també ens ha fet vibrar de valent.
1er. Llarg. 55 m 6b. Inici per un marcat esperó que va a buscar un curiós díedre tombat. En aquest punt hi ha una R que es pot obviar, quedant a les hores un llarg de més de cinquanta metres. La superació del díedre esmentat requereix d’una bonica successió de tècniques tant en fissura com en placa. Les assegurances són una mica justes, però es poden completar a comoditat. Llarg preciós.
2on. Llarg. 40 m 6b. Placa morfològica de forats i regletes, amb trams verticals, i força «aire» entre assegurances. Cal anar amb el cap serè i tenir els aliens a mà. Espectacular!
3er. Llarg. 35 m 6c+. Inici per passos de bloc, ben assegurats, amb un final més plàcid. Molt difícil en lliure, tot i que sempre hi ha algun bou que ho fa xiulant… Oi Víctor?
Horari: de 2 a 3 hores
«Encara no són ni les tres de la tarda… Ens dóna temps de fer-ne una altra!». «Ep, para el carro! Ja ho dic jo, que no es pot anar amb jovent. D’aquí a poc la paret restarà a l’ombra, i la temperatura serà una altra… En tot cas, ja tornarem!». «Si és que no en tens mai prou, Salla!».
Aproximació: Des del poble de Perles, prendre el camí del Roc d’en Solà i seguir la traça fitada que segueix el peu de paret. Entre 20’ i 30’ (en funció de la via).
Descens: Rapelant per alguna de les vies que ho permeten. O bé seguint la cresta en direcció al poble (passos aïllats de III), fins a l’alçada d’un coll i, des d’aquí, seguir un camí fitat. Uns 45’.
