POSTRE DE MÚSIC (600 m MD–) a la cara sud del Tossal de Balinyó, amb en Ramon Portabella i en Pol Llach… o bé com fer confiança a la goma cuita dels peus de gat
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 5 d’octubre de 2018. Hi ha vies que costen de fer, perquè gairebé tothom les té «tatxades». La «Postre de Músic» és una d’aquestes. De manera que, tan bon punt vaig saber que en Ramon i en Pol hi volien anar, no vaig dubtar a demanar-los d’afegir-me a la cordada.
Al Tossal de Balinyó ja hi havia escalat la «Cafè, copa i puro» i la «Regular», però em mancava aquesta; la primera oberta a la paret i convertida en la més clàssica. De característiques similars, la «Postre de Músic» té alguns trams, a on cal suplir l’escassetat de preses posant confiança a la goma cuita dels peus de gat; bo i aprofitant l’extraordinària qualitat de la roca, així com el seu pendent moderat. Habilitat aquesta, que s’adquireix a mesura que hom va fent metres. I com que de llarga ho és prou… arribes a dalt convertit en un expert. Ha, ha, ha!
Fet i remenat, un itinerari força ràpid i agradable d’escalar, gràcies al seu encertat equipament i a una dificultat moderada, per bé que discontinuu i un xic repetitiu. Ideal per a aquells dies d’hivern en què el sol n’acarona la roca amb suavitat. I, a poder ser, amb molt bona companyia, tal i com jo he fet. Aquesta de la Plana són uns cracks!
Aproximació: A mig camí d’Organyà i Coll de Nargó, creuar el Segre pel pont de d’Espia en direcció a Canelles. Situats davant de la paret, seguir la pista que travessa el riu i, en acabat, el corriol fitat que hi duu. 35’
Descens: Un cop al cim, anar a mà dreta a cercar la segona canal (fites). Trams de tartera i passamans de corda. 45’
Horari: de 4 a 6 hores
