POSTRE DE MÚSIC (600 m MD–) a la cara sud del Tossal de Balinyó, amb en Ramon Portabella i en Pol Llach… o bé com posar confiança en la goma cuita dels peus de gat
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 5 d’octubre de 2018. Hi ha vies que costa de fer-les perquè gairebé tothom les té tatxades. De manera que, quan vaig saber que en Ramon i en Pol volien anar a la «Postre de Músic», no vaig dubtar a demanar-los d’afegir-me a la corada. Al Tossal de Balinyó havia escalat la «Cafè, copa i puro» i la «Regular», però em mancava aquesta: la primera oberta a la paret i convertida en la més clàssica.
De característiques similars a les esmentades, la «Postre de Músic» és una via a on cal suplir l’escassetat de preses d’alguns trams, posant confiança a la goma cuita dels peus de gat i aprofitant l’extraordinària qualitat de la roca, així com el seu pendent moderat. Conjectures, aquestes, que s’adquireix a mesura que hom va fent metres. I com que de llarga ho és prou… més o menys quan arribes dalt ja n’ets tot un expert. Ha, ha, ha!
No obstant la seva considerable llargària, es tracta d’un itinerari assequible, ràpid, discontinuu, de dificultat moderada, equipament força encertat i, per bé que un xic xic monòton, molt agradable d’escalar, sobretot a l’hivern quan el sol n’acarona la roca, sense escalfar-la més del compte. I, a poder ser amb molt bona companyia, tal i com jo he fet. Aquesta de la Plana són uns cracks!
Aproximació: Entre Organyà i Coll de Nargó creuar el Segre pel pont de d’Espia en direcció a Canelles. Un cop tinguem la paret al davant, seguir la pista que travessa el riu i el corriol fitat que hi porta. 35’
Descens: Un cop al cim, cercar la segona canal a la dreta (fites). Trams de tartera i passamans de corda. 45’
Horari: de 4 a 6 hores
