FILIPINU SUELTU (215 m ED-) amb en Xavi Batriu i l’Octavi Puntas… o bé com encetar un traçat màgic en un indret de postal
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dilluns, 8 d’abril de 2019. Finalment, després de tres intenses jornades d’obertura, neteja i condicionament, ahir vam fer la primera integral d’aquesta nova via al Tossal de l’Obaga de la Font. Tot va començar el mes de gener, quan, tornant de fer la «Ni Contigo ni sin ti» a la Paret de Can Llac, l’Octavi va quedar embadalit observant una evidentíssima successió de sostres a la Paret Esquerra del Tossal. Just una setmana després, carregats amb tot el material, tornàvem a ser en aquest lloc meravellós per comprovar ―encreuant els dits― si la línia restava per obrir. I… sí, ves per on!
Durant el primer atac, vam arribar fins a la meitat del segon sostre. I tres dies més tard, entrant de nou per baix, vam enllestir la resta fins a dalt de tot. Com que el tram final, obert de nit i a corre-cuita, no ens va acabar de convèncer del tot, unes setmanes després ―amb més hores de claror―, el vam canviar per un nou traçat, més escaient i compacte.
La via té una mica de tot. Sostres, díedres, fissures i plaques. Llargs de roca brutal i trams puntuals a on, malgrat l’exhaustiva neteja que hem fet, resulta més dubtosa. Amb el pas de les cordades, però ―que esperem que siguin moltes―, de ben segur s’anirà sanejant. Malgrat el seu traçat vertiginós i elegant, la via surt tota en lliure i, amb el material ressenyat, creiem que està suficientment equipada com per no haver de clavar enlloc. Per tal de preservar un estil el més respectuós possible, però, hem prioritzat la utilització dels elements flotants per davant de l’equipament fix, així com els pitons per davant de les expansions. No obstant això, en totes les reunions (sempre en còmodes lleixes) hi ha com a mínim un parabolt, i quan no és fàcil de reforçar, també un pitó.
En quan al grau proposat, aquest sorgeix de les sensacions obtingudes durant la primera integral, amb la roca sanejada i el material fix emplaçat. Esperem, però, per suposat, conèixer les impressions dels futurs repetidors. A destacar, com a més compromès i obligat, el llarg que fa quatre. Aprofitant aquest darrer viatge, hem condicionat també, tant el tram final de l’aproximació, com l’accés a la canal de baixada i la instal·lació del rapel.
I res més. Agrair a aquest parell de cracs, que són el Xavier i l’Octavi, que m’hagin fet partícip ―malgrat la meva modesta contribució a la causa―, d’aquesta inoblidable aventura «filipina». Moltes gràcies amics!
LA VIA
Aproximació: Passat el primer túnel de la carretera que va d’Oliana a La Seu d’Urgell, seguir a mà dreta les indicacions de «La Penella» i aparcar un parell de quilòmetres més endavant, vora una cadena que talla la pista. Seguir la pista a peu, sempre pels ramals drets, per, més endavant, seguint unes marques grogues, prendre la direcció de la «Ribalera». Arribats a un mas en ruïnes, deixar les marques grogues i seguir cap a la dreta per un seguit de fites. Passada una tartera de grans blocs, el camí fitat gira a mà esquerra, i després de passar per sota d’una zona de grans sostres rogencs, segueix pujant fins al pany de paret esquerra, a on hi ha la via. 1h 20’
1er. Llarg 35 m 6a. La via comença en un diedre fissurat, gris i vertical, al costat d’una alzina, just sota la vertical dels dos sostres característics. Als primers metres hi ha un «passet, i la resta és més assequible. Llarg d’enllaç amb la línia de sostres.
2on. Llarg 30 m 6b. Inici per l’esquerra, seguint el perfil d’un sostre fissurat, seguit d’un vertical sistema de diedres. Inici més espectacular que difícil, i tram potent de bavaresa a la part al final. Llarg lògic i bonic.
3er. Llarg 30 m 6b. Escalada que, dibuixant el perfil dels sostres ataronjats, va alternant passos de placa i díedre d’una excel·lent roca coral·lina. Tram final per una mena de cornisa amb bones preses. El llarg més espectacular i fotogènic de la via.
4art. Llarg 40 m 6b+. Inici per un mur d’una roca que, a primer cop de vista, sembla merèixer poca confiança. Seguint, però, la línia marcada pels dos parabolts emplaçats, acaba sent més sòlida del que sembla. A partir d’aquí, caldrà obrir bé els ulls i buscar bons emplaçaments per a flotants (hi són!) per completar el llarg. Els passos més obligats són a l’entrada del primer díedre. A la part superior, un pont de roca marca l’entrada a la reunió, que és per l’esquerra d’una gran sabina. El llarg més difícil de la via, tant per la dificultat com per l’exposició.
5è. Llarg 25 m V+. Llarg flanqueig en diagonal cap a l’esquerra, fins les immediacions d’una una marcada canal. El llarg més fàcil de la via, compte a no perdre la línia, però.
6è. Llarg 35 m 6b+. Placa tècnica de regletes i foradets per roca de primera, a on cal llegir bé la traçada i completar l’equipament amb peces petites. Molt bon llarg de placa!
7è. Llarg 20 m V+. Llarg de sortida per un «diedret» fissurat força assequible.
Descens: Seguir pujant uns metres, bo i seguint unes fites, fins anar a trobar, a mà esquerra, la marcada canal de baixada. Als cap d’uns deu minuts de seguir per aquesta emboscada canal, s’arriba a una instal·lació de ràpel (25 m). Després d’aquest, seguir el sender fitat a mà esquerra que va resseguint el peu de paret. Uns 30’
Horari: Entre 5 i 6 hores.
