Blues (230 m MD+) a la 4a Agulla de Comalestorres de Cavallers, amb en Joan Asín i en Remi Brescó… o bé com ballar al ritme d’aquest parell de «diables blaus»
Dijous 14 de juliol de 2016. Cada vegada que en Joan i en Remi em conviden a escalar, una lleu esgarrifança em recorre el moll de l’os. I és que no saps mai en quin envolat t’acabaran ficant. Sense anar més lluny, avui la cosa ha anat de granit i Pirineu. Dos elements que darrerament no sovintejo, però que combinats amb el dia radiant d’estiu que avui ha fet, han donat com a resultat una jornada altament gratificant i satisfactòria. Ahir, camí de Pont de Suert, vam fer una parada a Sopeira per escalfar motors. I, al vespre, després de sopar a Taüll, un bivac a «l’Hotel Mil Estels de Cavallers». I mira que la meva esquena ja no està per aquestes històries, però anant amb aquest parell de «jovenets», ja se sap!
A primera hora del matí, amb els ulls enlleganyats i la fredor ficada al cos, ens enfilem pel costerut camí que duu a peu de via. Allà, hi hem arribat tan acalorats que ens ha semblat de deixar-hi una part de la roba d’abric. Cras error! En els dos darrers llargs, un fort vent del nord ens ha deixat glaçats. Tret d’això, tota la resta ha anat com la seda!
La via és bona de principi a fi, amb passatges de gran bellesa i l’ambient extraordinari d’aquest escenari grandiós que és la vall de Bohí. La roca és franca en tot moment i, en quan a l’equipament, que és força abundant, només haurem d’emprar una bona col·lecció de friends i tascons als trams fissurats. En el quart llarg, per exemple, que és de 6a+ mantingut, només hi ha dos parabolts en 35 m. La sensació d’escalar d’aquesta manera, però, especialment quan les peces hi queden a «caldo», doncs que voleu que us digui… Per a mi, indubtablement, no té comparació!
Amb la Blues al sac, ja en duc fetes 41 de les «100 millors del Soldevila». No és un repte que mai m’hagi proposat, però, indubtablement, deu ésser un indicador del tipus de vies que m’agrada escalar.
I ara, a on em portareu…?
