LA PILASTRA DELS VOLTORS (275 m MD) a la Paret d’Aragó de Montrebei, amb na Sílvia Giner Little Tomi i en Damià Santiveri Freixa… o bé com reeixir contra tot pronòstic
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 28 de gener de 2017. Per tal de quadrar els horaris, sortim de Navàs a les cinc. Plou, però no hi fas res, la previsió meteorològica dóna pluja fins a les vuit i sol la resta del dia. De manera que anem marxant sota el líquid element fins arribar a la bassa de Viacamp. Mentre esperem que comenci a clarejar, aprofitem per acontentar els budells i, quan ja no calen els frontals, sortim del cotxe i agafem els trepals. Fot un fred i una humitat que no conviden a escalar, precisament. Malgrat tot, marxem cap al cim de l’Estall, amb les gorres calades fins als ulls i guants gruixuts a les mans. A mesura que ens hi acostem, ens adonem que estem envoltats de neu per tot, fins i tot a la part alta del Montsec. El paisatge és brutal, certament, però les esperances d’escalar es difuminen per moments. Baixem per la Feixa dels Espàrrecs amb el cor encongit, la roca és molla, arreu, i el cel no fa cap cara de voler-se obrir. Arribem al rapel i, ara sí, hem de decidir si seguim endavant o bé ho deixem per a una ocasió més adient. Com que hi ha diversitat d’opinions, ho sotmetem a referèndum i —com no!— guanya el sí per dos a un. Arribem al peu de via i comencem. Són les onze en punt! Durant les cinc hores següents, hi haurà estones de tot: tremolor de cames, espetec de dents, sensació d’estar forçant la situació i, al final, una gran satisfacció, però també un gran alleujament! Contra tot pronòstic, ens en hem acabat ensortint!
La percepció que acabem tenint d’una escalada és un fet subjectiu que ve determinat per un munt de factors, entre ells, lògicament, les condicions ambientals. Avui, sense anar més lluny, cap de nosaltres tres podria assegurar que la via que hem fet sigui una de les més maques i recomanables de Montrebei —al menys fins al penúltim llarg, que és quan, finalment, ens ha acabat tocant el sol!—. Això, no obstant, no vol dir que no estiguem menys contents i satisfets que en altres ocasions. Bé, tant se val, crec que el millor que podem fer és tornar-hi en una altra ocasió i comparar… La moral, sempre per davant de tot!
1er. Llarg. 30 m Vè. Després d’un pas aïllat, es flanqueja per una feixa fins al peu d’un mur vertical. Llarg de tràmit, des-equipat.
2on. Llarg. 35 m 6a. Mur mantingut de forats, que a mesura que avancem es va adreçant. Alguna assegurança distant. Llarg magnífic!
3er. Llarg. 30 m 6c+. Placa exigent i vertical amb «canto», ben assegurada amb parabolts, seguida d’un díedre fàcil. Si no arriba a ser pel fred i la humitat, en Damià se’l treu segur.
4art. Llarg. 20 m 6a+. Superació d’un petit desplom fissurat, amb un pas força rabiós. La resta, un díedre a equipar.
5è. Llarg. 40 m 6a. Llarg díedre molt marcat, amb un inici vertical que, de mica en mica, es va tombant i emplenant de vegetació. Llarg poc equipat!
6è. Llarg. 45 m Vè. Llarg desequipat i sinuós, sense dificultat aparent, a on cal saber triar molt bé tant les preses com el traçat. Llarg delicat!
7è. Llarg. 40 m 6a. Díedre vermellós i desplomat amb molt bons «canto», i una roca brutal! Sens dubte, el llarg de la via, més per la bellesa que per la dificultat. Llarg cinc estrelles!
8è. Llarg. 35 m IV+. Díedre bonic a protegir, seguit d’un mur força descompost.
La Pilastra dels Voltors és una via espectacular i variada, que ens deixarà ben satisfets. Una d’aquelles clàssiques imprescindibles que, malgrat tenir una llarga aproximació, algun dia s’ha de fer!
Aproximació: Al cap de 5-6 km de la pista que va de Viacamp al refugi de Montfalcó, cal prendre una pista secundària a ma esquerra i aparcar al costat de la bassa que hi ha poc més endavant. Pot servir de referència, la gran torre elèctrica que hi ha a ma dreta, uns centenars de metres abans. Al cap d’un o dos minuts de caminar, cal prendre el ramal dret d’una cruïlla, i passar pel costat d’una barrera i un cartell informatiu. Mitjà hora després, hi torna a haver una bifurcació, la pista bona torna a ser la de la dreta. Finalment, una mitja hora més enllà, quan la pista arriba vora l’espadat, una fita a ma esquerra indica que cal deixar-la i seguir baixant pel camí fitat de la carena. Uns vint minuts més tard, després d’una petita pujada, unes fites grans indiquen l’inici de la Feixa dels Espàrrecs. Al començament de la baixada hi ha una lleixa estreta, després venen unes rampes, encabat una feixa ample i, un bon tros més endavant, una altra lleixa estreta que acaba en un arbre d’on pengen unes cordes fixes, però a on resulta més recomanable muntar un rapel de 30 metres. Al final d’aquest, hi torna a haver una lleixa estreta que, a l’alçada d’un altre arbre té una desgrimpada força dreta, que duu a una altra feixa ampla. D’aquí, cal seguir un altre centenar de metres, fins a remuntar per una canal més o menys evident fins al peu de La Pilastra. L’inici de la via està marcat amb una vaga i coincideix amb la Otros Mundos.
