LA PILASTRA DELS VOLTORS (275 m MD) a la Paret d’Aragó de Montrebei, amb na Sílvia Giner i en Damià Santiveri… o bé com reeixir contra tot pronòstic
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 28 de gener de 2017. Per tal de quadrar els horaris, sortim de Navàs a les cinc. Plou, però no hi fas res, la previsió meteorològica només dóna pluja fins a les vuit del matí. De manera que anem marxant sota el líquid element, just fins arribar a la bassa de Viacamp. Mentre esperem que comenci a clarejar, aprofitem per acontentar els budells i, quan ja no calen els frontals, sortim del cotxe i agafem els trepans. Fot un fred i una humitat que no conviden a escalar, precisament. Malgrat tot, marxem cap al cim de l’Estall, amb les gorres calades fins als ulls i guants gruixuts a les mans. A mesura que ens hi acostem, ens adonem que estem envoltats de neu, inclosa la part alta del Montsec. El paisatge és brutal, certament, però les esperances d’escalar es difuminen per moments. Baixem per la Feixa dels Espàrrecs amb el cor encongit; la roca és molla, arreu, i el cel no fa pinta de voler-se obrir. Arribem al ràpel i, ara sí, hem de decidir si seguim endavant o bé ho deixem per a una ocasió més adient. Com que hi ha diversitat d’opinions, ho sotmetem a referèndum… I, com no, guanyem el sís per dos a un! A les onze en punt, arribem al peu de via i comencem! Durant les cinc hores següents, hi haurà estones de tot: tremolor de cames, espetec de dents, sensació d’estar forçant la situació i, al final, una gran satisfacció i un gran alleujament! Contra tot pronòstic, ens en hem acabat ensortint!
La percepció que acabem tenint d’una escalada, és un fet subjectiu que ve determinat per un munt de factors; entre ells, lògicament, les condicions ambientals. Avui, sense anar més lluny, cap de nosaltres tres fora capaç d’assegurar que la via que hem escalat és de les més maques i recomanables de Montrebei (que ho és)… Almenys fins al penúltim llarg, que és quan, finalment, ens ha acabat tocant el sol. Ha, ha, ha! Això, no obstant, no vol pas dir que no estiguem menys contents i satisfets que en altres ocasions. Bé, tant se val, crec que el millor que podem fer és tornar-hi i comparar… La moral, sempre per davant de tot!
La Pilastra dels Voltors és una via espectacular i variada, que ens deixarà ben satisfets. Una d’aquelles clàssiques imprescindibles que, malgrat tenir una llarga aproximació, algun dia s’ha de fer!
LA VIA
1er. Llarg. 30 m Vè. Després d’un pas aïllat, es flanqueja per una feixa fins al peu d’un mur vertical. Llarg de tràmit, desequipat.
2on. Llarg. 35 m 6a. Mur mantingut de forats, que a mesura que avancem es va adreçant. Alguna assegurança distant. Llarg magnífic!
3er. Llarg. 30 m 6c+. Placa exigent i vertical amb «canto», ben assegurada amb parabolts, seguida d’un díedre fàcil. Si no arriba a ser pel fred i la humitat, en Damià se’l treu!
4art. Llarg. 20 m 6a+. Superació d’un petit desplom fissurat, amb un pas força rabiós. La resta, un díedre a equipar.
5è. Llarg. 40 m 6a. Llarg díedre molt marcat, amb un inici vertical que, de mica en mica, es va tombant i emplenant de vegetació. Llarg poc equipat!
6è. Llarg. 45 m Vè. Llarg desequipat i sinuós, sense dificultat aparent, a on cal saber triar molt bé tant les preses com el traçat. Llarg delicat!
7è. Llarg. 40 m 6a. Díedre vermellós i desplomat amb molt bons «cantos», i una roca brutal! Sens dubte, el llarg de la via, més per la bellesa que per la dificultat. Llarg cinc estrelles!
8è. Llarg. 35 m IV+. Díedre bonic a protegir, seguit d’un mur força descompost.
Aproximació: Al cap de 5-6 km de la pista de Viacamp al Refugi de Montfalcó, passada una gran torre elèctrica, prendre una pista a mà esquerra i aparcar al costat d’una bassa. Caminar en aquesta direcció i, a l’alçada d’una barrera i un cartell informatiu, seguir a mà dreta. Mitjà hora després, en una altra bifurcació, seguir de nou a mà dreta. Quan la pista arriba vora l’espadat (30′ més), seguir a mà esquerra les fites que segueixen la carena. Uns 20′ més tard, després d’una curta pujada i a l’alçada d’unes grans fites, baixar per una lleixa estreta, després per unes rampes i, en acabat, per una feixa ample. Un bon tros més endavant, una altra lleixa estreta acaba en un arbre d’on pengen unes cordes fixes. Aquí, el més recomanable és muntar un ràpel (30 m). Després hi torna a haver una lleixa estreta que, a l’alçada d’un altre arbre, té una desgrimpada força dreta que duu a la Feixa dels Espàrrecs. Seguir-la, a mà esquerra, un altre centenar de metres fins a trobar una canal més o menys evident fins al peu de «La Pilastra». L’inici de la via està marcat amb una vaga i coincideix amb la «Otros Mundos».
