DEL CORB (250 m MD+) a la Roca Gran de Ferrús, amb en Kiku Soler… o bé com passar més por que vergonya
Ressenya imprimible en PDF
Dimecres, 14 d’agost de 2019. Les vies poc equipades (i difícils de protegir) ja ho tenen això: a més d’haver de patir per l’eventualitat d’unes caigudes de notable longitud, a sobre, moltes vegades, presenten dilemes de navegació… Moments d’incertesa, a on el descobriment de la següent assegurança (malgrat ser llunyana o precària), et dóna aquell plus de confiança de saber que, de moment, estàs seguint el rumb encertant. Situacions que, òbviament, poden donar-se a diferents indrets, però que, tant aquí com a Canalda, he experimentat en més d’una ocasió. Una mena de calfred que et recorre l’esquena de dalt a baix. Ha, ha, ha!
El problema ve, però, quan la ressenya que duus a la butxaca assenyala un A0 de tres burins i, estant en el primer, per molt que t’hi escarrasses no veus els altres per enlloc. Aleshores sí, que tens un bon maldecap! Tal i com em volia fer veure en Kiku des de la reunió, l’opció més raonable en aquests casos passa per renunciar a l’intent: «Un núvol a l’horitzó… abandonem!». Ha, ha, ha! També hi ha la de tirar pel dret, bo i encreuant els dits, a l’espera que aparegui l’assegurança en qüestió; bo i corrent el risc, però de, en cas contrari, difícilment poder retrocedir. I encara una altra, la que avui ha estat la meva opció: contraure bé els esfínters, i traçar una variant. Ben bé com obrir via, però sense martell ni trepant! L’aventura és l’aventura, no?
A una hora mal comptada de Navàs, l’entorn de la Roca Gran de Ferrús és d’una bellesa sense parangó. Cingles altius, prats verds, boscos exuberants, cel net, bolets, cavalls, vaques, isards… Un paradís que visito sovint, però no sempre per escalar… la majoria de vies són de força compromís. D’aquesta manera, fins ara només havia estat capaç d’escalar l’Esperó M.T.V., l’Indi Sediciós i La Directa Estel (també de l’Ignasi Cisa). Aquesta darrera, en tres ocasions.
Amb un primer llarg clarament més reeixit, la via del Corb va buscant els punts més febles pel bell mig d’aquest mar de còdols preciós. Els burins, que un dia van ser vermells i, a hores d’ara estan pràcticament tots destenyits, en general són molt distants, excepte en els passos més exigents. Completar-ne la protecció, no sempre és possible. Malgrat tenir algun punt indefinit, la via cerca sempre el rocam més noble i el traçat més airós. En resum, un bon itinerari a on les principals dificultats no vénen donades pel grau, sinó per la navegació i el compromís.
Aproximació: Deixar la C-16 just passada la central tèrmica de Cercs i agafar la BV-4025 en direcció a Fígols durant uns 15 km. A l’alçada del Pla de la Creu, deixar el vehicle i seguir a mà dreta pel GR-107 fins a peu de paret, passant pel mas en ruïnes del Ferrús (amb 4×4 es pot arribar fins a aquest punt). Entre 20’ i 45’
Descens: Seguir pujant fins a un coll i, des d’aquest, flanquejant per un corriol, anar-ne a buscar un altre que es veu a l’altra banda (fita visible des de lluny). Seguir baixar per les Roques Blanques (pintura vermella i fites) fins al Portet, a on s’enllaça altra cop amb el GR-107. Entre 1h i 1h 30’
Horari: Entre 4 i 6 hores
Dimarts, 4 de setembre de 2018.
