• ⏩ [Índex de Zones, Sectors i Vies d’Escalada] ⏪
    • Aiguilles d’Ansabère
      • Grande Aiguille d’Ansabère
        • “Diedre Nord-Est”
    • Alt Urgell
      • Cinglera dels Esplovins
        • “Anna Rubio”
        • “El Pirata Solitario”
        • “U.E.S.”
        • “UESMAP”
      • Perles
        • “La Balena Blanca i El Petit Príncep”
        • “Makhpiuta Luta”
      • Roca Narieda
        • “Esperó Xelo Bam”
        • “Ja et val”
        • “Robin Judas”
        • “Via del Nifo”
      • Serra de Sant Joan
        • “Esperó Joan Armengol”
        • “Racons d’Il·lusions”
      • Tossal de Balinyó
        • “Postre de músic”
      • Tossal de l’Obaga de la Font
        • “Filipinu Sueltu”
        • “Ni contigo ni sin ti”
      • Tossal del Coscollet
        • “Neurònium”
    • Alta Ribagorça
      • Cavallers
        • “Blues”
    • Arieja
      • Dent d’Orlú
        • “Durendalle”
      • Pic de la Valleta
        • “Esperó N.E.”
    • Baixa Ribagorça
      • Paret d’Aragó
        • “CADE”
        • “Cistus Albidus”
        • “El Desliz”
        • “La Pilastra dels Voltors”
        • “Los Cuarentones”
        • “Puñalada Trapera”
      • Presa de Canelles
        • “Barreiros”
        • “El gafe de Canelles”
        • “No T’en Galletis”
    • Berguedà
      • Castell de l’Areny
        • Cingle Gros del Roig
          • “Terra Hopi”
      • Malanyeu
        • Paret de l’Altar
          • “Vinga vinga”
        • Paret del Devessó
          • “Àngel Borràs”
          • “Stoc de coc”
      • Pedraforca
        • Dent de Cabirols
          • “Altivi Flunch”
          • “Del Guarda”
        • El Calderer
          • “Anglada-Robbins”
          • “Antaviana”
          • “Gran Díedre”
          • “Joan Martí”
          • “Nordmagnum”
        • Pollegó Inferior
          • “Anglada Guillamón”
          • “Bibliotecari Espress”
          • “Camí del Tro”
          • “Choras Piengue”
          • “Directa del Senglar”
          • “HoTornaremAFer”
          • “Jordi Verdaguer”
          • “L’Estimball”
          • “Solstici d’Estiu”
          • “Somni de Pedra”
          • “Veintegenarios”
        • Pollegó Superior
          • “Directa Anglada Guillamón”
          • “La Pellissona”
      • Roca de Ferrús
        • “Del Corb”
      • Serra de Queralt
        • “Queraltina”
    • Cerdanya
      • Serra del Cadí
        • “Cerdà Pokorski”
        • “Dodeskaden”
    • La Noguera
      • Montroig
        • Cingles del Tabac
          • “Integral del Tabac”
        • Pala Alta
          • “Díedre Blanqueta”
          • “Mariola Motors”
          • “Patxanga”
      • Paret del Doll
        • “Pilar Central”
      • Peladet Oriental
        • “Directa”
        • “El Carall Trempat”
      • Sant Llorenç de Montgai
        • Paret de l’Ós
          • “Martinetti”
      • Vilanova de Meià
        • El Pilar del Segre
          • “Mi Primer Amor”
        • La Roca Alta
          • “Pornostar”
        • La Roca dels Arcs
          • “El Barón Rampante”
          • “El Señor de los Bordillos”
          • “Factor 2”
          • “Joan Freixanet”
          • “La Chica del Martini”
    • Montserrat
      • Can Jorba
        • Miranda de Can Jorba
          • “Escabroni Escapullini”
      • Cavall Bernat
        • “Anglada-Guillamón”
        • “Pérez Vergés”
        • “Puigmal”
        • “Punsola Reniu”
      • Ecos
        • “Aresta Fredi-Picazo”
        • “Díedre Pericman”
        • “Integral Freekopata”
        • “Trinitat”
      • Els Flautats
        • La Cadireta del Diable
          • “G.E.E.P.”
      • Frares Nord
        • “Ancestra”
        • “Anglada Cerdà”
        • “C.A.D.E.”
        • “GAM”
        • “Iglesias Casanovas”
        • “Raisam”
        • “SAME”
      • Gorros
        • Gorro Frigi
          • “De l’Adrià”
      • Paret de Diables
        • “CADE.”
        • “Hurtado-Carbonell”
        • “Libertad Provisional”
        • “Reina Sánchez”
      • Paret de l’Aeri
        • “Antonio Garcia Picazo”
        • “Dels Sostres”
        • “Easy Rider”
        • “Electric Ladyland”
        • “Fil·loxera Vastatrix”
        • “Lotus”
        • “Valentín Casanovas”
      • Paret de Santa Cecília
        • “Directa al Prostíbul”
        • “STAE”
      • Parets d’Agulles
        • “Barrufets”
        • “C.A.D.E”
        • “Cerdà-Riera”
        • “GEDE”
        • “Lusilla”
      • Plecs del Llibre
        • “Aresta Arcarons”
        • “Directa Sagitario”
        • “Rosaura”
      • Sant Benet
        • Mòmia
          • “Haus Estrems”
        • Momieta
          • “Normal”
        • Prenyada
          • “Cerdanyola”
      • Serrat de les Garrigoses
        • “Del Xavi”
        • “L’Aranya”
        • “Sant Baró”
      • Serrat del Moro
        • “Casas Chani”
        • “Integral Casas Chani, Parera García, Circ Cric”
        • “Mas Brullet”
      • Serrat del Patriarca
        • “Alfanhuí”
        • “Cobo-Pamplona”
      • Serrat dels Monjos
        • “Cómix”
        • “Llepet”
        • “Privilegi”
      • Vinya Nova
        • La Palleta
          • “Tuaregs”
        • Roca d’en Jordi Solé i Masip
          • “Perros Callejeros”
    • Muntanyes de Prades
      • “Fernández-Molero”
    • Naranjo de Bulnes
      • “Cepeda”
      • “Rabadà Navarro”
    • Ordesa
      • Paret de la Cascada
        • “Geminis”
        • “Heroína”
      • Tozal del Mallo
        • “Brujas Francoespañola”
    • Organo de Montoro
      • “Abraxas”
    • Pallars Jussà
      • Collegats
        • “Sang de Crack”
      • Congost de Terradets
        • El Peladet
          • “L’Escurçó”
        • Paret de les Bagasses
          • “Amanita Moscata”
          • “Del Sergio”
          • “El Cràpula”
          • “Eva Baeza”
          • “Joan Freixenet”
          • “Merchely”
          • “Mescalina”
        • Roca Regina
          • “Promio Moreno”
      • Paret de Catalunya
        • “Adiós Coños”
        • “Caos Rampant”
        • “Courbeau”
        • “Del Tronko”
        • “Desequilibrio Hormonal”
        • “Diedre Audoubert”
        • “El Cau del Sioux”
        • “Escorrialles”
        • “Globeros en Alaska”
        • “Idyl”
        • “Latin Brothers”
        • “Moianesa”
        • “Nazgul”
        • “Ni oblit, ni perdó”
        • “No Future”
        • “Petit Díedre”
        • “Tempesta Nocturna”
        • “Todo Ventajas”
        • “Un Mundo Feliz”
      • Parets d’Àger
        • Cap del Ras
          • “Alba-Artigas”
          • “Burundanga”
          • “Del Salla”
          • “Dos tontos muy tontos”
          • “Tope Clàssic”
        • Font Freda
          • “Fissure Oblique”
    • Riglos
      • Malló Firé
        • “Via de las Fisuras”
      • Mallo Cuchillo
        • “Fisura de la Uña”
        • “Mango del Cuchillo”
      • Mallo Pisón
        • “Murciana”
    • Ripollès
      • Dent d’en Rossell
        • “Doctor Neret”
        • “Kuru”
        • “La Història Inacabable”
        • “La Tardor d’en Nebjeperura”
        • “Nanu”
        • “Plors i Violes”
    • Roques del Masmut
      • “Aquest any sí”
      • “Barrufets”

"La Cordada Centenària"

~ què escalo i amb qui

"La Cordada Centenària"

Category Archives: Berguedà

“Del Guarda” a la Dent de Cabirols del Pedraforca

17 Dimarts set. 2019

Posted by pelaroques in "Del Guarda", Berguedà, Dent de Cabirols, Pedraforca

≈ Deixa un comentari

DEL GUARDA (120 m MD) a la Dent de Cabirols del Pedraforca, amb en Joan Brunet… o bé com reverenciar a dos gurus dels nostre esport

Ressenya imprimible en PDF
delguarda Dissabte, 14 de Setembre de 2019. En el marc incomparable del Refugi Lluís Estasen, i dins dels actes de la «V Trobada d’Escalada» que organitza l’associació Grup Cavall Bernat, en Joan Martí del Castillo i en Remi Brescó han rebut, aquest dissabte, un merescut reconeixement a la seva fructífera i dilatada trajectòria d’escaladors.

El nom d’en Joan Martí, com tots sabeu, va íntimament lligat al del Pedraforca. Guarda del Refugi Lluís Estasen durant trenta anys, la seva empremta persisteix i persistirà tant a les parets, com en l’ànim de diverses generacions d’alpinistes i escaladors, entre els que tinc el goig de trobar-me. Què millor que escalar avui, doncs ―en just homenatge―, aquesta genialitat seva anomenada «Via del Guarda»? A preguntes de la concurrència, per altra banda, l’amic Remi Brescó ha confessat haver obert, fins a dia d’avui, dues-centes setanta una vies. I escalades, dues mil cinc-centes i escaig… I moltes més que en farà, encara!. De manera que «No hay nada más que decir!».

De la via, dir que fa trenta anys ―en companyia d’en Kiku Soler i el malaurat Alberto Montero―, vaig tenir el goig d’escar-la per primer cop. Recordo que, en aquella ocasió, em va caldre algún A0. Avui, en canvi, amb un bon grapat d’anys més, l’hi he posat el «punt vermell». No sé si els parabolts que en Joan hi va afegir ―després del greu accident que una noia hi va patir― hi han tingut res a veure. Sigui com sigui, estic igual de content! I per rematar la jornada, encara ens han quedat ganes de fer la «Gaston»! «No es pot demanar res més!».

LA VIA

1er. Llarg. 30 m V. Llarg comú amb la vía Cerdà-Albert, sense més història que haver-hi de completar l’equipament. Reunió a l’esquerra d’una vira. El més fàcil de tots.

2on. Llarg. 25 m 6a+. Inici per l’esquerra, a buscar una fissura fina, dreta i «patinosa». A l’alçada de dos pitons, s’ha de flanquejar cap a l’esquerra a buscar la reunió. Llarg difícil i incòmode.

3er. Llarg. 30 m 6b. Sortint per l’esquerra, anar a buscar l’inici del gran sostre que hi ha en aquella direcció. Recórrer-lo d’esquerra a dreta, fins al final. Seguidament, escalar la fissura extra-plomada de l’esquerra, fins a la R. Un llarg d’aquells que dóna sentit a aquesta activitat.

4rt. Llarg. 35 m 6a+. Encarar la fissura vertical que tenim just al davant. Passats uns primers metres exigents, la verticalitat disminueix. Seguir per diedres fàcils, i un xic descompostos, fins a la reunió. Bon final, si encara ens queda força als braços!

Aproximació: Des del refugi, agafar durant uns deu minuts el «Camí de la Tartera», fins a quedar sota la Dent de Cabirols. Pujar pel sender fitat que hi ha al marge esquerra de la tartera que en baixa. 30’

Descens: Flanquejar una trentena de metres a l’esquerra, per terreny fàcil, fins a un pi amb una instal·lació de ràpel (20 m). Més avall, un altre arbre marca el gir que cal fer cap a l’esquerra (nord), per anar a trobar una cadena al final de la qual hi ha un segon ràpel (55 m). Caminant cap a l’esquerra (oest), una canal fàcil ens deixa a peu de via altre cop.

Horari: Entre 2h 30’ i 4 hores

Amb en Joan Brunet
Amb en Joan Brunet
1er. Llarg. Inici per la Cerdà-Albert
1er. Llarg. Inici per la Cerdà-Albert
1er. Llarg. Seguint el díedre
1er. Llarg. Seguint el díedre
2on. Llarg. En Joan, a la fissura "patinosquis"
2on. Llarg. En Joan, a la fissura “patinosquis”
2on. Llarg. Passat el tram difícil
2on. Llarg. Passat el tram difícil
2on. Llarg. Flanquejant cap a la reunió
2on. Llarg. Flanquejant cap a la reunió
R2
R2
3er. Llarg. Plaques d'accés al sostre
3er. Llarg. Plaques d’accés al sostre
3er. Llarg. Fent el flanqueig del tram més dificíl de la via
3er. Llarg. Fent el flanqueig del tram més dificíl de la via
3er. Llarg. A punt d'entrar a la fissura de sortida
3er. Llarg. A punt d’entrar a la fissura de sortida
3er. Llarg. El "menda" més content que un gínjol, perquè li ha sortit net!
3er. Llarg. El “menda” més content que un gínjol, perquè li ha sortit net!
3er. Llarg. I segueix desplomant que no és broma!
3er. Llarg. I segueix desplomant que no és broma!
R3
R3
4art. Llarg. Buscant preses a la placa
4art. Llarg. Buscant preses a la placa
4art. Llarg. Aquí, ja va tombant
4art. Llarg. Aquí, ja va tombant
Els parabolts d'en "Barrachina"
Els parabolts d’en “Barrachina”
Un dels parabolts afegits
Un dels parabolts afegits
Els habitants de la contrada
Els habitants de la contrada
Opuscles de la "V Trobada d'Escalada"
Opuscles de la “V Trobada d’Escalada”
Jordi Gallardo, Jordi Merino, Remi Brescó, Joan Martí, Josep Massana i Armand Ballart
Jordi Gallardo, Jordi Merino, Remi Brescó, Joan Martí, Josep Massana i Armand Ballart

“Queraltina” al Castell Berguedà de la Serra de Queralt

09 dilluns set. 2019

Posted by pelaroques in "Queraltina", Berguedà, Serra de Queralt

≈ Deixa un comentari

QUERALTINA (90 m D+) al Castell Berguedà de la Serra de Queralt, amb na Paula Torres… o bé com emmirallar-se en els ulls de la il·lusió

Ressenya imprimible en PDF
queraltina
Diumenge, 08 de setembre de 2019.
Fa quaranta anys, durant una estada al Refugi Lluís Estasen, vaig conèixer a en Joan de Déu Fernández Brusi, que era allà escalant bo i sol. No recordo exactament com va anar la cosa ―suposo que li vaig demanar jo―, la qüestió és que en Joan de Déu em va portar a escalar l’Estasen. D’aquesta manera, tan natural i espontània, abillat amb unes vambes i uns pantalons curts, vaig gaudir de la meva primera escalada de debò. Una experiència inoblidable ―gairebé mística―, de la que encara avui en guardo un gran record! No és gens d’estranyar, doncs, que cada vegada que duc a algú a conèixer aquesta nostra gran passió, em fixi detingudament en l’expressió del seu rostre: a la recerca d’aquella espurna d’entusiasme que vaig tenir el goig d’experimentar, en carn pròpia, aquell llunyà estiu de mil nou-cents vuitanta.

Després de donar-li les quatre nocions bàsiques ―fer-se el nus, assegurar, assegurar-se, posar i treure cintes…― i de fer un parell de llargs de prova, he dut la Paula a escalar la via Quercus. Malgrat resultar ser una espècie de «via ferrada» ―parabolts cada dos metres―, al final, l’itinerari ha acabat servint per al propòsit que n’esperava: comprovar com es movia la neòfita per la roca. I quina no ha estat la meva sorpresa, quan he vist en ella a una alumna avantatjada, que demanava molta més «canya» que aquesta. Apa, doncs, cap a la Queraltina! Allà, aquest primor de dona que tant es fa estimar, ha acabat esbufegant i, fins i tot, agafant-se a alguna cinta. En acabat, però, els seus ulls m’han confessat que havia xalat de veritat! Quan vulguis hi tornem, guapa!

La Queraltina és una via prefabricada, intercalada al bell mig d’un sector d’esportiva, amb un equipament desigual ―llargs trams de fissura nets d’assegurances versus plaques excessivament «cosides»― i un entorn excessivament humanitzat, però no per això deixa de ser recomanable. Un traçat variat i amable, que conté passatges prou bonics ―tant de fissura, com de placa―, una roca sanejada a consciència ―alhora que adherent―, un cim amb vistes panoràmiques, i una baixada espectacular i aèria pel fil de la carena, fan d’aquesta ruta l’excusa perfecte per passar una jornada agradable i tranquil·la. I més, si teniu la sort d’anar tan ben acompanyats com jo!

LA VIA

1er. Llarg. 35 m 6a. Inici per un sistema de fissures, força vertical, seguit d’un tram més tombat i un tram de placa de presa petita. El més difícil i entretingut.

2on. Llarg. 30 m IV+. Sortida per la dreta a buscar un ressalt de bona roca que mena a una fissura vertical. Superada aquesta, el tram final és més assequible. El llarg més fàcil.

3er. Llarg. 25 m V+. Pas fi cap a la dreta, per ficar-se en un diedre. Quan aquest s’acaba, seguir recte per un esperó molt marcat. Llarg estètic i agraït.

Aproximació: Seguint pel camí que puja al Santuari de Queralt, després de passar un parell sectors d’escalada esportiva, s’arriba al Mirador d’en Garreta. Un centenar de metres més endavant, en un pany de paret separat del camí per un desnivell de quatre o cinc metres ―a on també hi ha vies d’esportiva ―, comença la Queraltina (“Q” vermella a l’inici). 15′

Descens: Acabar de pujar fins al cim i, en acabat, seguir les fites que marxen cap a l’oest, pel fil de la carena, fins al camí del Santuari. 25’. Les reunions estan equipades per rapelar, però l’afluència de gent, tant a les vies del costat, com al camí de sota, no fan recomanable aquesta opció.

Horari: Entre 1 i 2 hores

Amb na Paula Torres
Amb na Paula Torres
1er. Llarg. Inici
1er. Llarg. Inici
1er. Llarg. Fissura vertical
1er. Llarg. Fissura vertical
1er. Llarg. Tram final de placa
1er. Llarg. Tram final de placa
R1
R1
3er. Llarg. Aresta final
3er. Llarg. Aresta final
3er. Llarg. Na Paula, més contenta que un gínjol!
3er. Llarg. Na Paula, més contenta que un gínjol!
Escribint al Llibre de Registre
Escribint al Llibre de Registre
Envoltats de parapents
Envoltats de parapents
Rètol que assenyala el peu de via
Rètol que assenyala el peu de via

“Veintegenarios” al Pollegó Inferior del Pedraforca

30 divendres ag. 2019

Posted by pelaroques in "Veintegenarios", Berguedà, Pedraforca, Pollegó Inferior

≈ Deixa un comentari

VEINTEGENARIOS (160 m MD+) al Pollegó Inferior del Pedraforca, amb en Pere Duran… o bé com tornar una ovella esgarriada al «camí de la veritat»

Ressenya imprimible en PDF
veinteDilluns, 26 d’agost de 2019. En Pere viu a Roquefort, té tres fills de poca edat i fa de pedagog. Darrerament, hem coincidit uns quants cops fent esportiva al Berguedà. Malgrat conèixer-lo poc, ho he de confessar, fins ara el tenia per un home estressat: més pendent de l’hora, del mòbil i de les obligacions i responsabilitats, que no pas de gaudir de la seva gran passió. A dia d’avui, però, diré en favor seu que la meva opinió ha canviat.
A quarts de nou del matí, acompanyats del George, el David, la Tula, la Nala i el Boc, hem sortit del Lluís Estasen en direcció a la cara sud. El trajecte fins a la tartera ha estat d’allò més plàcid i tranquil: bona companyia, bona conversa i un munt de rialles ressonant per les parets de Cabirols. A la pujada del Balcó de la Joaquima, però, en Pere s’ha començat a endarrerir, fent-se palès que el seu estat de forma deixa bastant que desitjar. Encara sort que, en arribar al coll i contemplar per primer cop el colossal pany de paret que hi ha a aquesta banda del massís, el rostre se li ha tornat a il·luminar. «Potser no és un cas perdut…» ―m’ha donat per pensar―. Uns minuts després, la visió d’un remat d’isards enjogassats corrent com llamps pels forts pendents de la Gran Diagonal l’ha acabat tornant al món del vius. «Encara en farem alguna cosa d’aquests xicot…».

I aquí ve el meu pla d’acció. Com que en Pere està acostumat a tenir les expansions ben a prop, m’ha semblat de començar per la Camí del Tro. I, en acabat, en cas de respondre com és d’esperar, buscar un objectiu una mica més seriós. A peu de via, doncs, li he impartit un curset accelerat de com muntar reunions i, en cas d’extrema necessitat, posar un bon friend a lloc. Tot seguit, ell mateix s’ha sorprès del paral·lelisme entre ambdues modalitats: l’esportiva i l’escalada «de veritat». Ha, ha, ha! Passada amb nota, doncs, aquesta prova de foc, tocava apujar una mica el llistó…

Dels cent seixanta metres de la Veintegenanarios, aquesta bona equipada via del Marc Cuesta i el Jose Bermudo, en Pere només n’ha pogut encapçalar els quaranta primers… Com que ja no és de la primera volada ―ell i jo formem «Cordada Centenària»―, tot d’una se n’ha adonat d’un seguit de muscles i tendons que desconeixia posseir. Per bé que, amb tota probabilitat, recordarà aquest dia com un dels més durs de la seva trajectòria d’escalador, per un moment li he vist escrita al rostre aquella serena satisfacció que només dona el «trad»! «Quina és la propera?» ―m’ha preguntat després―. Poc que s’ho pensa, però n’hi estic buscant d’auto-protecció… No li digueu, feu-me el favor! Ha, ha, ha!

LA VIA

1er. Llarg. 40 m 6a. Després d’un «desplomet amb canto» inicial, segueix un pas de placa finet. La resta, fins a la reunió, torna a ser placa, però de més bon fer, amb uns agraïts «tubs d’orgue» a la part final. Llarg per entrar en situació.

2on. Llarg. 40 m 6b+. Primers metres caminant cap a l’esquerra, fins a l’alçada d’una primera línia de parabolts (els ennegrits, de més a l’esquerra, són de la DeliriumTremens). Entre la primera i la segona xapa, hi ha un pas finet que a mi no m’ha sortit (6b+). Al «bou» d’en Pere sí, però! Per damunt d’això, ve un extraordinari mur fissurat d’aquells que et deixa els braços «contents», alhora que et farà xalar de debò! Llarg excel·lent!

3er. Llarg. 30 m 6a+. Espectacular flanqueig cap a l’esquerra, amb un lleuger descens a l’alçada del primer bolt, seguit d’una bonica seqüència de fissures atlètiques (compte amb l’herba i algun «llastrot dubtós») i un díedre final d’aquells que creen afició. Un altre llarg per xalar!

4art. Llarg. 50 m 6a. Inici vertical, amb bona presa, seguit d’un enfilall de plaques més tombades. El tram somital aprofita les llenques més compactes. Llàstima que s’ha acabat!

Horari: Entre 3 i 4 hores

Amb en Pere Duran
Amb en Pere Duran
1er. Llarg. "Desplomet" inicial
1er. Llarg. “Desplomet” inicial
1er. Llarg. Amunt i crits!
1er. Llarg. Amunt i crits!
1er. Llarg. Parabolt, a on ets...?
1er. Llarg. Parabolt, a on ets…?
1er. Llarg. Ostres, si que sóc amunt!
1er. Llarg. Ostres, si que sóc amunt!
2on. Llarg. A punt d'atacar el pas dur
2on. Llarg. A punt d’atacar el pas dur
2on. Llarg. Si n'és de bo aquest mur!
2on. Llarg. Si n’és de bo aquest mur!
3er. Llarg. Iuuuuju!
3er. Llarg. Iuuuuju!
3er. Llarg, En Pere, a punt d'entrar a la R
3er. Llarg, En Pere, a punt d’entrar a la R
4art. Llarg. Passats els primers metres
4art. Llarg. Passats els primers metres
4art. Llarg. Reunió
4art. Llarg. Reunió
En Pere, més content que un gínjol!
En Pere, més content que un gínjol!
La Tula
La Tula
La "Sud"
La “Sud”

“Del Corb” a la Roca Gran de Ferrús

16 divendres ag. 2019

Posted by pelaroques in "Del Corb", Berguedà, Roca de Ferrús

≈ Deixa un comentari

DEL CORB (250 m MD+) a la Roca Gran de Ferrús, amb en Kiku Soler… o bé com passar més por que vergonya

Ressenya imprimible en PDF
delcorbDimecres, 14 d’agost de 2019. Les vies poc equipades (i difícils de protegir) ja ho tenen això: a més d’haver de patir per l’eventualitat d’unes caigudes de notable longitud, a sobre, moltes vegades, presenten dilemes de navegació… Moments d’incertesa, a on el descobriment de la següent assegurança (malgrat ser llunyana o precària), et dóna aquell plus de confiança de saber que, de moment, estàs seguint el rumb correcte. Situacions que, òbviament, poden donar-se a diferents indrets, però que, tant aquí com a Canalda, he experimentat en més d’una ocasió. Una mena de calfred que et recorre l’esquena de dalt a baix. Ha, ha, ha!

El problema ve, però, quan la ressenya que duus a la butxaca assenyala un A0 de tres burins i, estant en el primer, per molt que t’hi escarrasses no veus els altres per enlloc. Aleshores sí, que tens un bon maldecap! Tal i com em volia fer veure en Kiku des de la reunió, l’opció més raonable en aquests casos passa per renunciar a l’intent: «Un núvol a l’horitzó… abandonem!». Ha, ha, ha! També hi ha la de tirar pel dret, bo i encreuant els dits, a l’espera que aparegui l’assegurança en qüestió; bo i corrent el risc, però, de, en cas contrari, difícilment poder retrocedir. I encara una altra, la que avui ha estat la meva opció: contraure bé els esfínters i seguir un traçat alternatiu… Ben bé com obrir via, però sense martell ni trepant! L’aventura és l’aventura, no?

A una hora mal comptada de Navàs, l’entorn de la Roca Gran de Ferrús és d’una bellesa sense parangó. Cingles altius, prats verds, boscos exuberants, cel net, bolets, cavalls, vaques, isards… Un paradís que visito sovint, per bé que no sempre per escalar… I és que, la major part de vies existents són de força compromís. D’aquesta manera, fins ara només havia estat capaç d’escalar l’Esperó M.T.V., l’Indi Sediciós i La Directa Estel (també de l’Ignasi Cisa). Aquesta darrera, en tres ocasions.

Amb un primer llarg clarament més reeixit, la via del Corb va buscant els punts més febles pel bell mig d’aquest mar de còdols preciós. Els burins, que un dia van ser vermells i, a hores d’ara estan pràcticament tots destenyits, en general són molt distants, excepte en els passos més exigents. Completar-ne la protecció, no sempre és possible. Malgrat tenir algun punt indefinit, la via cerca sempre el rocam més noble i el traçat més airós. En resum, un bon itinerari a on les principals dificultats no vénen donades pel grau, sinó per la navegació i el compromís.

Aproximació: Deixar la C-16 just passada la central tèrmica de Cercs i agafar la BV-4025 en direcció a Fígols durant uns 15 km. A l’alçada del Pla de la Creu, deixar el vehicle i seguir a mà dreta pel GR-107 fins a peu de paret, passant pel mas en ruïnes del Ferrús (amb 4×4 es pot arribar fins a aquest punt). Entre 20’ i 45’

Descens: Seguir pujant fins a un primer coll, per, seguint flanquejant cap a l’oest, anar a buscar el que es veu a l’altra banda (fita visible des de lluny). Seguir baixar per les Roques Blanques (pintura vermella i fites) fins al Portet, a on s’enllaça altra cop amb el GR-107. Entre 1h i 1h 30’

Horari: Entre 4 i 6 hores

Amb en Kiku Soler
Amb en Kiku Soler
1er. Llarg. A l'alçada del flanqueig
1er. Llarg. A l’alçada del flanqueig
1er. Llarg. Vista del llarg, des de la R
1er. Llarg. Vista del llarg, des de la R
1er. Llarg. En Kiku arribat a la R
1er. Llarg. En Kiku arribat a la R
Detall de la R
Detall de la R
2on. Llarg. Inici
2on. Llarg. Inici
2on. Llarg. A veure, mirem-ens-ho bé, això!
2on. Llarg. A veure, mirem-ens-ho bé, això!
3er. Llarg. Poc abans de perdre el rastre dels burins!
3er. Llarg. Poc abans de perdre el rastre dels burins!
3er. Llarg. en Kiku, a la variant del sostret
3er. Llarg. en Kiku, a la variant del sostret
3er. Llarg. Posat seriós, per a un home tan trempat!
3er. Llarg. Posat seriós, per a un home tan trempat!
4art. Llarg. Darrers metres
4art. Llarg. Darrers metres
5è. Llarg. Díedre final
5è. Llarg. Díedre final
6è. Llarg. Perspectiva des de la R, amb el caraterístic pi mort al fons
6è. Llarg. Perspectiva des de la R, amb el caraterístic pi mort al fons
6è. Llarg. A punt d'entrar a la R
6è. Llarg. A punt d’entrar a la R
Placa conmemorativa a la R6
Placa conmemorativa a la R6
7è. Llarg. Això ja gairebé ho tenim
7è. Llarg. Això ja gairebé ho tenim
8è. Llarg. Fàcil, però millor no abaixar la guàrdia
8è. Llarg. Fàcil, però millor no abaixar la guàrdia
R8 Ara sí, s'ha acabat!
R8 Ara sí, s’ha acabat!
El menda, més content que un gínjol, amb la Del Corb al sac!
El menda, més content que un gínjol, amb la Del Corb al sac!
Ressenya d'en Lluís Parcerisa
Ressenya d’en Lluís Parcerisa

“HoTornaremAFer” al Pollegó Inferior del Pedraforca

02 divendres ag. 2019

Posted by pelaroques in "HoTornaremAFer", Berguedà, Pedraforca, Pollegó Inferior

≈ 2 comentaris

HOTORNAREMAFER (370 m ED) a la Cara Sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, amb en Kiku Soler i n’Octavi Puntas… o bé com ser els primers a repetir una gran via

➪ Ressenya imprimible en PDF
hotornaremDimecres, 31 de juliol de 2019. A l’increïble triangle invertit de la sud del Pedra, fins ara hi havia sis vies. A saber: Jordi Verdaguer, De Tots, Somni de Pedra, l’Estimball, Choras Piengue i Barrufets Exprés. Tret d’aquesta darrera, que gairebé no es repeteix, un servidor ―com molts altres enamorats del lloc― les ha escalat totes més d’una vegada. La roca hi és tan extraordinària, i l’ambient tan majestuós, que quan el seu embruix t’atrapa, t’hi fa tornar un i altre cop. Resulta, doncs, fàcil d’entendre que li tingues ganes a aquesta línia acabada de sortir del forn. I, la veritat, no m’ha decebut gens ni mica. Felicitar a en Pau i a en David, que han sabut reeixir a trobar el seu espai vital en aquest ingent mar de pedra blanca de gairebé quatre-cents metres de longitud. En Jordi Gallardo, el guarda del refugi Lluís Estasen, que ha estat testimoni de la seva colossal feinada, ens ha comentat: «Arribaven molt d’hora, cada dia, i se’n tornaven molt i molt tard…»,

Malgrat ser una via de «xapes», i creuar les veïnes Estimball i Choras Piengue (gairebé era inevitable) en una ocasió, la HoTornaremAFer gaudeix de personalitat pròpia. I, a condició de tenir un grau de 6b/6c ben assumit, ofereix nombrossos passatges de gran bellesa, amanits amb aquell puntet de «compromís reivindicatiu» que remou consciències i et treu la son de les orelles de cop.

Aquesta ha estat, probablement, la darrera via oberta al Pedraforca fora del nou àmbit de la regulació. Cal reconèixer que la roca és limitada i, com passa en altres indrets, s’ha arribat a aquell punt de saturació que fa recomanable posar una mica d’ordre a tot plegat. A partir d’ara, un comitè vetllarà perquè les obertures i re-equipaments de les vies d’escalada al Massís, es facin sota determinats criteris de sostenibilitat i ètica.

LA VIA

Consta de tres parts ben diferenciades. La primera recorre el sòcol que va des de la base de la paret fins a la Gran Diagonal. Consta de tres bonics llargs de dificultat «mitjana», caracteritzats per dos trams de «chorreres» d’aquells d’obrir-se de cames fins a estripar els pantalons. La segona ―el nucli dur de la cosa―, recorre, de cap a cap, en cinc tirades mantingudes ―a on predominen els passos tècnics i l’adherència―, l’impagable triangle invertit d’aquesta extraordinària paret. La tercera, que va des de la feixa fins al cap d’amunt de la paret, té dos llargs més, el primer dels quals aprofita un tram de la Barrufets Exprés. Menció apart per al darrer, que supera un mur molt compacte. Val a dir, però, que nosaltres aquest no l’hem fet, escapolint-nos per la via esmentada, després de provar-ho un parell de cops. Entre el primer i el segon parabolt (6c obligat) hi una caiguda potencial força llarga, damunt de la reunió. Això ens ha dissuadit. Esperem que en Pau i en David facin cabal de les nostres recomanacions, i hi afegeixin un altre xapa. La tònica de la via són les assegurances distants (això ja ens ha agrada). En aquest punt, però, creiem que la cosa es «desmadra» un xic.

Apa, aneu-hi i gaudiu-la. No en quedarem decebuts!

Horari: Entre 6 i 8 hores

Amb en Kiku Soler i l'Octavi Puntas
Amb en Kiku Soler i l’Octavi Puntas
1er. Llarg. Buf, no queda tàpia per davant!
1er. Llarg. Buf, no queda tàpia per davant!
1er. Llarg. A punt d'estripar els pantalons!
1er. Llarg. A punt d’estripar els pantalons!
1er. Llarg. En Kiku, a punt d'entrar a la R
1er. Llarg. En Kiku, a punt d’entrar a la R
2on. Llarg. Perspectiva general
2on. Llarg. Perspectiva general
Ressenya original
Ressenya original
2on. Llarg. Detall de la R
2on. Llarg. Detall de la R
3er. Llarg. A la Gran Diagonal, fent el canvi de reunió
3er. Llarg. A la Gran Diagonal, fent el canvi de reunió
4art. Llarg. Amunt i crits!
4art. Llarg. Amunt i crits!
4art. Llarg. A veure Octavi, posat-hi bé!
4art. Llarg. A veure Octavi, posat-hi bé!
4art. Llarg. En Kiku, gaudint de valent!
4art. Llarg. En Kiku, gaudint de valent!
5è. Llarg. L'Octavi, sortint de la reunió
5è. Llarg. L’Octavi, sortint de la reunió
5è. Llarg. Flanqueig per anar a buscar la xapa que no es veu
5è. Llarg. Flanqueig per anar a buscar la xapa que no es veu
6è. Llarg. Començament molt exigient
6è. Llarg. Començament molt exigient
6è. Llarg. Roca excepcional!
6è. Llarg. Roca excepcional!
6è. Llarg. Buscant les debilitats del terreny
6è. Llarg. Buscant les debilitats del terreny
6è. Llarg. Quin pany de paret, xaval!
6è. Llarg. Quin pany de paret, xaval!
6è. Llarg. Corona de rei en primer pla, i l'Octavi a la reunió
6è. Llarg. Corona de rei en primer pla, i l’Octavi a la reunió
7è. Llarg. Ep, que em torna a tocar a mi!
7è. Llarg. Ep, que em torna a tocar a mi!
7è. Llarg. En Kiku, com sempre, fent el "mico"!
7è. Llarg. En Kiku, com sempre, fent el “mico”!
8è. Llarg. A l'estètica bavaressa inicial
8è. Llarg. A l’estètica bavaressa inicial
8è. Llarg. Buf, com apreta nen!
8è. Llarg. Buf, com apreta nen!
8è. Llarg. La bavaressa vista des de dalt
8è. Llarg. La bavaressa vista des de dalt
9è. Llarg. Llarg de la Barrufets Exprés
9è. Llarg. Llarg de la Barrufets Exprés
9è. Llarg. Vista des de la R
9è. Llarg. Vista des de la R
Quin parell de cracks!
Quin parell de cracks!
L'Octavi
L’Octavi
Kiku Soler
Kiku Soler
El menda
El menda
Corones de rei, en primer terme, i l'Octavi d efons
Corones de rei, en primer terme, i l’Octavi d efons

“Antaviana” a la Punta Calderer del Pedraforca

25 Dimarts juny 2019

Posted by pelaroques in "Antaviana", Berguedà, El Calderer, Pedraforca

≈ Deixa un comentari

ANTAVIANA (130 m ED-) a la Punta Calderer del Pedraforca, amb l’Armand Ballart… o bé com passar el Sant Joan lluny dels petards i la canícula

➪ Ressenya imprimible en PDF
antaviana2Dilluns, 24 de juny de 2019. Al seu excel·lent llibre Teràpia Vertical, l’Armand Ballart ens diu: «Si d’alguna cosa puc presumir és de conèixer perfectament molts indrets concrets de la geografia, perquè hi he anat regularment durant una pila d’anys. Un d’aquests indrets és, sens dubte, el Pedraforca, la silueta màgica i representativa de l’Alt Berguedà que els catalans tant admirem». Seguint aquest fil conductor, no cal dir que ha estat tot un privilegi acompanyar l’Armand en una de les poquíssimes «nord del Pedra» que li manquen.

Escalar una via que es repeteix poc, multiplica per bastant la incertesa d’una ascensió. I més quan ―com en aquest cas―, l’itinerari duu associada una certa aureola de dificultat. Sortosament, a l’hora de la veritat, sovint molts mites acaben quedant només en això. Sense arribar a ser una via fàcil ―més aviat tot el contrari―, trenta-tres anys després de la seva obertura, l’Antaviana gaudeix d’un bon estat de salut. Un traçat que recorre principalment plaques d’un calcari immillorable, sumat a un equipament ―fonamentat en l’ús del burí― que resisteixen estoicament el pas del temps, ofereixen una escalada de notable qualitat. A tenir en compte, no obstant, que en algunes de les fissures del primer i el segon llarg, la vegetació i la humitat esdevenen un handicap digne de menció.

En resum, una via a tenir en compte, sobretot per a aquells que ja coneixen abastament les característiques de l’escalada en aquest indret. Per a la resta, dir-vos que, abans d’aquesta, n’hi ha moltes altres de tan recomanables o més, atès que, tal i com diu en Jose Valero: «A un lado o a otro, se puede subir como un campeón. Ésta va por el sitio más burro!».

LA VIA

1er. Llarg. 25 m 6a/A0. Resseguir l’evident díedre fissurat, fins a trobar un burí a la placa de la dreta; moment en què cal fer un curt flaqueig en aquesta direcció. Seguir, a continuació, més o menys en línia recta, aprofitant les debilitats del mur, abans de tornar-se a escorar cap a la dreta per assolir el pi a on hi ha la reunió. Bon llarg, per bé que fi i «patinós».

2on. Llarg. 25 m. 6b/Ae. Flanqueig cap a la dreta, a buscar un esperó equipat amb un bon grapat de burins. Artificial de passos força llargs, amb alguna pujada a «primers» d’estrep. Segueix, fins a la R, una fissura força vertical, coberta de vegetació, a on caldrà furgar per entre mig de la malesa tant a l’hora de trobar les preses, com els emplaçaments per a «flotants». A la part superior de la fissura, bens arrecerats, hi hem vist uns ous de gralla. Els seus progenitors, que eren allà a prop, ens han dedicat una bona esbroncada «D’acord, ja marxem!». Al meu semblar, el llarg més exigent de tots.

3er. Llarg. 25 m 6a/Ae. Placa ultra-compacte, que demana un «pas d’esquena» per abastar el primer burí. D’aquest fins al següent, hom pot resoldre-ho en lliure d’extrema dificultat, o bé (com ha fet l’Armad) fent servir la imaginació. Per a la resta de la placa, fins a la cova d’en Jordi, se segueixen combinant l’escalada lliure amb l’artificial equipat. Continua per sota d’un sostre fissurat, fins a la reunió. Llarg bonic, tècnic i sinuós.

4art. Llarg. 35 m 6a. Sortida de flanqueig cap a la dreta, fins al peu d’un sistema de fissures de notable dificultat i bellesa.

Horari: Entre 3 i 5 hores

Aproximació: Des del refugi, prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues) fins a trobar la primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc desdibuixades, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: “Homedes” (esquerra) i “Estasen” (dreta). Seguir per la primera, amb diferents possibilitats. Accés per la entrada original del Gran Díedre (placa conmemorativa a l’inici), que segueix una línia bastant directa a la seva vertical. Accés per la part baixa de la Pany (feixa i ràpel). Accés per la Cerdà-Vergés, etc.

Descens: Entre 1h i 1h 45’, en funció de si baixem rapelant (4 ràpels o 2 ràpels+desgrimpada), o bé anem fins al Collet de la Cova. o a la Punta Calderer. Per la primera opció, des del final de la via, flanquejar uns vint metres a l’esquerra i desgrimpar per terreny fàcil fins a l’alçada d’uns pins característics (anelles de ràpel). Per a les altres, seguir les marques de pintura.

Al tram final de l'entrada original del Gran Díedre. "Guaita que fan ara!!
Al tram final de l’entrada original del Gran Díedre. “Guaita que fan ara!!
R0
R0
1er. Llarg. Primers metres. "Carai, com patina!"
1er. Llarg. Primers metres. “Carai, com patina!”
1er. Llarg. Al tram de placa
1er. Llarg. Al tram de placa
2on. Llarg. Inici
2on. Llarg. Inici
2on. Llarg. Ficat al tram d'Ae
2on. Llarg. Ficat al tram d’Ae
2on. Llarg. L'Armand, a punt d'entrar a la R
2on. Llarg. L’Armand, a punt d’entrar a la R
3er. Llarg. Pas d'esquena, per arribar al primer burí
3er. Llarg. Pas d’esquena, per arribar al primer burí
3er. Llarg. A la bonica placa tècnica
3er. Llarg. A la bonica placa tècnica
3er. Llarg. Entrant al tram fissurat
3er. Llarg. Entrant al tram fissurat
4art. Llarg. Entrant a la fissura
4art. Llarg. Entrant a la fissura
Primer ràpel del descens
Primer ràpel del descens
Ressenya original
Ressenya original
1020
Armand Ballart
Armand Ballart

“Stoc de Coc” a la Paret del Devessó de Malanyeu

29 divendres març 2019

Posted by pelaroques in "Stoc de coc", Berguedà, Malanyeu, Paret del Devessó

≈ Deixa un comentari

STOC DE COC (140 m MD) a la Paret del Devessó de Malanyeu, amb en Josep Climent… o bé com repetir la mateixa via per enèsima vegada

➪ Ressenya imprimible en PDF
StocdecocDimarts, 19 de març de 2019. Avui, dia de Sant Josep, en Josep Climent i jo (Josep també) ens hem fet un bon regal celebrant la nostra onomàstica de «cara a la paret». Per fer-ho, hem triat aquest bucòlic raconet del Berguedà que el meu company no coneixía, i que jo conec molt bé.

Malgrat que, avui, les vies han estat el de menys, com a bon amfitrió que sóc primer de tot li he fet tastar la Stoc de Coc; una de les més repetides i emblemàtiques de l’indret. I com que això de ficar les mans als forats i, en acabat, no veure’s els peus li ha agradat força a en Josep, després d’aquesta n’hem acabat fent alguna més. De tan content com estava, en un moment donat, l’home «s’ha vingut amunt» i ha posat música de fons. Personalment, no és que m’hagi fet molta gràcia això d’escalar amb fil musical, però què voleu, en un dia com aquest tampoc es tracta de ser més perepunyetes que de costum.

L’anècdota de la jornada, però, s’ha produït després, just abans que en Josep entrés a la segona reunió de la via «Deila». Per aquelles coses del destí, el seu mòbil, contagiat per l’hamoniosa sensualitat del reggaeton, ha iniciat un vol sense motor… de gairebé cinquanta metres! «Ai las! Mira que, fins ara, tot anava tan rodó!». Doncs bé, ja ens teniu a tots dos rapelant la via, a la recerca i captura de l’aparell volador… Fins que, mitja hora més tard, quan ja ens disposàvem a donar per tancada la batuda, sento dir a en Josep: «L’acabo de trobar… i funciona!». «Què fots?» ―li responc, descregut―. Gràcies a tenir l’Spotify connectat, uns quinze metres més enllà del peu de paret, en Josep ha sentit a en Daddy Yankee cantar allò de «Como me encanta la gasolina…». Sembla ser que la cosa ha anat així: el telèfon ha baixat per una mena de canal que, actuant com a rampa de llançament, l’ha fet sortit disparat cap a uns arbusts, situats a una bona distància de la paret. L’aparell era just al peu d’aquests, de cap per munt i sense ni una sola rascada enlloc. Increïble, veritat? Què Josep, ho vols tornar a provar a veure si aquest cop tens tanta sort?

LA VIA

Un primer llarg d’anar fent (Vè), un segon de mantingut (V+) i perllongat ―com un dia sense pa―, i un tercer força més exigent que els altres dos (6b) ―que enllaçat amb el darrer (V+) queda encara més rodó―, fan que les dificultats de la Stoc de Coc vagin, clarament, de menys a més. Amanit, tot plegat, amb un rocam d’extraordinària qualitat, i una abundant profussió de parabolts ―n’hem deixat uns quants per xapar―, dónen com a resultat una «love climb» de notable qüalitat. Molts, segurament ja la coneixeu. Els que encara no ho hagueu fet, però, no us la perdeu: és un «bombonet» ensucrat!

Horari: Entre 2 i 3 hores

Amb en Josep Climent
Amb en Josep Climent
1er. Llarg. Primers metres
1er. Llarg. Primers metres
1er. Llarg. A prop de la reunió
1er. Llarg. A prop de la reunió
1er. Llarg. Ves que vinc!
1er. Llarg. Ves que vinc!
2on. Llarg. En Josep Climent al gran formatge gruyère
2on. Llarg. En Josep Climent al gran formatge gruyère
3er. Llarg. Ep, que aquí els forats ja són més xics!
3er. Llarg. Ep, que aquí els forats ja són més xics!
3er. Llarg. En Josep, el dia del seu sant, més feliç que un gínjol escoltant reggaeton
3er. Llarg. En Josep, el dia del seu sant, més feliç que un gínjol escoltant reggaeton

“Joan Martí” a la Punta Calderer del Pedraforca

29 dilluns oct. 2018

Posted by pelaroques in "Joan Martí", Berguedà, El Calderer, Pedraforca

≈ Deixa un comentari

JOAN MARTÍ (620 m MD) a la Punta Calderer de la Cara Nord del Pedraforca, amb na Carme Silva i en Guim Llort… o bé com descobrir-li nous contorns a una vella coneguda

➪ Ressenya imprimible en PDF
joanmartiDilluns, 30 de juliol de 2018. El nom d’en Joan Martí va íntimament lligat al del Pedraforca. Guarda del Refugi Lluís Estasen durant trenta anys, en Joan no només va acollir, guiar i auxiliar ―sempre que fou necessari―, a quants visitants s’atansaven a la muntanya, sinó que, a més, va saber inspirar, instigar i acompanyar, amb un mestratge entusiasta i eloqüent, els anhels de diverses generacions d’alpinistes i escaladors, entre els quals tinc el goig de trobar-me.

Just homenatge, doncs, d’en Jordi Camprubí i l’Armand Ballart ―dos altres grans del Massís―, a aquesta figura tan representativa del muntanyisme català que, a dia d’avui, amb més de setanta anys a les espatlles, encara segueix engarristant-se per les tàpies, fervorosament.

La cara nord del Pedraforca és una de les parets de les que guardo millors records. Escenari, als dinou anys, de la meva primera escalada ―a la via Estasen―, i després de recórrer repetidament la major part dels seus itineraris clàssics, actualment em segueix infonent el mateix respecte i veneració que fa gairebé quaranta anys. Descobrir, un per un, els secrets d’aquesta bona via, que és la Joan Martí, ha resultat per a mi, doncs, una experiència quasi mística. Aneu-hi i gaudiu-ne, doncs, tots aquells a qui us agradi l’aventura i no us faci mandra caminar, ni us caiguin els anells quan la pared perd verticalitat i solidesa.

LA VIA

Inici al pont de roca que hi ha a la part final de la canal esquerra del Dit. Dels deu llargs en què es divideix la ruta, la meitat són d’escalada pròpiament dita, i la resta de grimpada ―millor anar encordats―. A destacar el primer (una placa amb aire entre assegurances), el tercer (el llarg clau de la via), i el sisè (amb un tram de roca delicada) llargs. A la part central, després del tram que coincideix amb la Pany Farrera, cal anar amb compte de localitzar un espit de color blau, que assenyala el sistema de fissures a seguir. A la part final, hi ha la possibilitat d’escapar-se pel Collet de la Cova, o bé seguir fins al cim del Calderer.

Aproximació: Des del refugi, prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues) fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: Homedes (esquerra) i Estasen (dreta). Seguir per la segona, que de moment segueix pujant per, més endavant, baixar a creuar un torrent i passar pel peu de La Piràmide. El camí segueix flanquejant fins a la base d’un marcat diedre polit. I, un cop superat aquest (IV), a la Canal del Dit. 1h.

Descens: Entre 1h 15’ i 1h 45’, en funció de si hem anat cap al Collet de la Cova o a la Punta Calderer. En qualsevol cas, seguir les marques de pintura.

Horari: Entre 5 i 6 hores.

Amb en Guim Llort i na Carme Silva
Amb en Guim Llort i na Carme Silva
1er. Llarg. Primers metres
1er. Llarg. Primers metres
2on. Llarg. En Guim al capdavant
2on. Llarg. En Guim al capdavant
3er. Llarg. La Carme, l'element més fort de la cordada, encetant el llarg clau de la via
3er. Llarg. La Carme, l’element més fort de la cordada, encetant el llarg clau de la via
3er. Llarg. A l'inici del llarg flanqueig
3er. Llarg. A l’inici del llarg flanqueig
3er. Llarg. Tram final
3er. Llarg. Tram final
R3
R3
4art. Llarg. Primers metres
4art. Llarg. Primers metres
120 4 2
R5 amb l'espit blau que marca la continuació, assenyalat
R5 amb l’espit blau que marca la continuació, assenyalat
6è llarg. En Guim, comprovant la qüalitat de la roca de la nord
6è llarg. En Guim, comprovant la qüalitat de la roca de la nord
6è. Llarg. Negociant els passos més difícils del llarg
6è. Llarg. Negociant els passos més difícils del llarg
R6
R6
7è. Llarg. Aquest ja és més assequible!
7è. Llarg. Aquest ja és més assequible!
R7 La Carme i en Guim contents com a gínjols!
R7 La Carme i en Guim contents com a gínjols!
9è. Llarg. Anant amb compte de no errar la ruta
9è. Llarg. Anant amb compte de no errar la ruta
9è. Llarg. Al tram més vertical
9è. Llarg. Al tram més vertical
Això ja s'acaba!
Això ja s’acaba!
Reunió homologada
Reunió homologada
A diedre polit de la part final de l'aproximació
A diedre polit de la part final de l’aproximació
El Dit
El Dit
Carme Silva
Carme Silva
Guim Llort
Guim Llort
El "menda"
El “menda”

“Terra Hopi” al Cingle Gros del Roig de Castell de l’Areny

08 dilluns oct. 2018

Posted by pelaroques in "Terra Hopi", Berguedà, Castell de l'Areny, Cingle Gros del Roig

≈ Deixa un comentari

10TERRA HOPI (140 m MD) al Cingle Gros del Roig de Castell de l’Areny, amb en Marc Badia i en Joan Brunet… o bé com acabar caient tots tres al mateix llarg

➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 1 d’octubre de 2018. «No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts» que deia en Georges Livanos. Doncs bé, decididament, en Marc, en Joan i un servidor ens reconeixem escaladors ―molt i molt― inexperts. Tota vegada que ―per trencament de preses i sense conseqüències, per sort― hem caigut tots tres als primers metres del segon llarg!

Esperem que amb les repeticions ―la via tot just si té un anyet― la fiabilitat del rocam millori. Encara sort que l’equipament conté aquella profusió d’assegurances a què en Joan Vidal ens té acostumats. I, al final, malgrat no ser la seva creació més reeixida, Terra Hopi ens ha fet descobrir un nou recó escalable d’aquest nostrat, proper i molt estimat Alt Berguedà.

El graus que he posat a la ressenya no corresponen, necessàriament, a les apreciacions del cap de corda. La qualitat del rocam, en alguns trams, no sempre convida a apurar en lliure a qui va al capdavant. Tret de dos A0 al quart llarg, la resta, entre uns i altres, ens ha acabat sortint en lliure.

LA VIA (no escalar de Gener a Juny per nidificació)

1er. Llarg. 30 m 6b. Inici marcat per un pitó amb baga, sota la vertical d’un diedret que, a la part alta, desploma un xic. En superar aquest, anar amb tendència a la dreta a buscar un diedre més ample.

2on. Llarg. 25 m. 6b+. Placa força vertical i descomposta que dona accés a un diedre herbós. Aquí és a on hem acabat caient, l’un darrera l’altre… «Es de ser inútiles» que diu aquell!

3er. Llarg. 25 m 6a. Xemeneia Hopi, seguida d’un flanqueig a l’esquerra i una placa fissurada. Més delicat que difícil.

4art. Llarg. 35 m 6a/A0. El millor llarg, i la millor roca, de la via. Té una mica de tot: placa, diedre, flanqueig per sota un llarg sostre i un exigent mur abans d’abastar la R.

5è. Llarg. 25 m V+. Diedre de posar-s’hi, franc i agraït. Bon final de festa!

Horari: Entre 2h 30’ i 4 hores

Aproximació: Des de la pista de Vilada a Sant Romà de la Clusa, al final de la doble corba encimentada, seguir amb atenció un corriol sinuós marcat amb fites. 20’

Descens: Fent quatre ràpels per la via. De la R4 a la R3 guiant la corda.

Amb en Marc Badia i en Joan Brunet
Amb en Marc Badia i en Joan Brunet
1er. Llarg. Primers metres
1er. Llarg. Primers metres
1er. Llarg. Entrant al diedre ample
1er. Llarg. Entrant al diedre ample
2on. Llarg. En Joan... a punt de caure!
2on. Llarg. En Joan… a punt de caure!
2on. Llarg. Acabant de superar el tram fatídic!
2on. Llarg. Acabant de superar el tram fatídic!
2on. Llarg. El torn d'en Marc
2on. Llarg. El torn d’en Marc
3er. Llarg. En Marc a la Xemeneia Hopi
3er. Llarg. En Marc a la Xemeneia Hopi
3er. Llarg. A punt de negociar la sortida a la placa
3er. Llarg. A punt de negociar la sortida a la placa
4art. Llarg. El menda començant
4art. Llarg. El menda començant
4art. Llarg. Mirant per on seguir
4art. Llarg. Mirant per on seguir
5è. Llarg. En Joan sortint de la R
5è. Llarg. En Joan sortint de la R
5è. Llarg. En Marc al bonic diedre final
5è. Llarg. En Marc al bonic diedre final
Fent els ràpels
Fent els ràpels
En Marc
En Marc
En Joan
En Joan
El menda
El menda
El Cingle Gros del Roig
El Cingle Gros del Roig
Castell de l'Areny
Castell de l’Areny
Ressenya original
Ressenya original

“Nordmagnum” a la Punta Calderer del Pedraforca

04 Dimarts set. 2018

Posted by pelaroques in "Nordmagnum", Berguedà, El Calderer, Pedraforca

≈ Deixa un comentari

NORDMAGNUM (435 m MD+) a la Punta Calderer del Pedraforca, amb en Javier Vegas i en Josep Climent… o bé com practicar el «climbing in the rain»

➪ Ressenya imprimible en PDF
nordmagnumDimarts, 4 de setembre de 2018. Avui en dia, les previsions meteorològiques són tan exactes que hom s’atreveix a planificar les escalades fins al límit del bon temps. A vegades, però, la precipitació s’avança… i si a més no es duu roba d’aixopluc, doncs aleshores no toca més remei que mullar-se, passar fred i preguntar-se: «per què sóc tan passerell?».

Ha estat justament això, un excés de confiança, el que ha provocat que haguem quedat ben xops als llargs centrals de la Nordmagnum. Encara sort que, tal i com diu l’Armand: «Si ha plogut generosament, les parets precipiten molts reguerots, resultant difícil trobar un recorregut totalment sec. Malgrat això, la roca és molt adherent, se s’asseca ràpid i podem realitzar qualsevol itinerari fàcil sense cap problema». Bé, aquest no és del més fàcils que diguem, però en el punt a on ens ha agafat la tempesta, un suposat abandó presenta més dificultats i incerteses que seguir fins al final. Vist amb perspectiva tot plegat, diguem que avui la sort ha estat de la nostra part.

LA VIA

De les quatre darreres vies d’aquesta part de la muralla (Barrufets 2005, Joan Martí 2006, Nordmagnum 2007 i Katana 2011), aquesta és la que ofereix més continuïtat. Les feixes que travessa, aquí no són tan amples, però no per això el seu traçat resulta més evident. L’escassetat de l’equipament, afegida a un ingent garbuix de fissures i diedres per totes bandes, fan que, per tal de no perdre el rumb, calgui posar atenció al més mínim detall.

La línia aprofita una diagonal ascendent fins a un pi solitari, segueix per un diedre que acaba a la gran diagonal de la via Pany-Ferrera i, per damunt d’aquesta, supera pel dret uns desploms (xapa d’espit de color blau) fins a guanyar la rampa central, per on es travessa fàcilment la paret. Una fissura evident, lleugerament inclinada, equipada amb un altre espit blau i alguns claus, supera el segon pis per menar al peu del diedre que supera el darrer terç. Des d’aquí, anant cap a la dreta, s’abasta l’aresta final de la via Joan Martí.

Malgrat tractar-se d’una via a on predomina el V+ mantingut, cal destacar els llargs sis (tram de 6c o A1) i vuit (tram de 6b), tant per la seva dificultat, com per la rigorosa escassetat d’assegurances fixes.

Definitivament, doncs, una aventura en tota regla, digne del caràcter rude d’aquesta heroica paret.

Horari: Entre 5 i 8 hores

Aproximació: Des del refugi, prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues) fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: Homedes (esquerra) i Estasen (dreta). Seguir per la segona, que de moment segueix pujant per, més endavant, baixar a creuar un torrent i passar pel peu de La Piràmide. El camí segueix flanquejant fins a la base d’un marcat diedre polit. I, un cop superat aquest (IV), seguir fins al peu d’un petit grup de pins que hi ha un bon tros abans de la Canal del Dit. Des d’aquí, pujant pel punt més franc, anar a buscar un altre pi robust, una quarantena de metres més amunt. 1h.

Descens: Entre 1h 15’ i 1h 45’, en funció de si hem anat cap al Collet de la Cova o a la Punta Calderer. En qualsevol cas, seguir les marques de pintura.

Amb en Javier Vegas i en Josep Climent
Amb en Javier Vegas i en Josep Climent
Peu de via
Peu de via
Al tram d'accés a la R0
Al tram d’accés a la R0
1er. Llarg. Inici
1er. Llarg. Inici
1er. Llarg. Superant el tram desplomat
1er. Llarg. Superant el tram desplomat
2on. Llarg. Primers metres
2on. Llarg. Primers metres
2on. Llarg. La següent reunió és opcional
2on. Llarg. La següent reunió és opcional
3er. Llarg. Aquí encara feia sol
3er. Llarg. Aquí encara feia sol
4art. Llarg. En Javier al capdavant
4art. Llarg. En Javier al capdavant
4art. Llarg. El cel es va tapant
4art. Llarg. El cel es va tapant
5è. Llarg. Comencen a caure gotes...
5è. Llarg. Comencen a caure gotes…
"Díedre blanc" en l'accés al peu de la Piràmide
“Díedre blanc” en l’accés al peu de la Piràmide
Al mal temps, bona cara!
Al mal temps, bona cara!
Ballart
← Older posts
Follow "La Cordada Centenària" on WordPress.com

Sobre mi

⏩ [ Una mica d'història... ] ⏪

Josep Santasusana Segarra

21/03/61
Navàs (Bages)

Vaig començar a escalar l'any 1979 i ho vaig deixar el 1987, en néixer el Miquel, el primer dels meus tres fills.
Gràcies a ell, vint-i-cinc anys després, m'hi he tornat a enganxar... i més fanàtic que mai!

Les meves Ressenyes

  • ⏩ [RESSENYES en PDF] ⏪

Què escalo

  • Aiguilles d'Ansabère
    • Grande Aiguille d'Ansabère
      • "Diedre Nord-Est"
  • Alt Urgell
    • Cinglera dels Esplovins
      • "Anna Rubio"
      • "El Pirata Solitario"
      • "UES"
      • "UESMAP"
    • Perles
      • "La Balena Blanca i El Petit Príncep"
      • "Makhpiuta Luta"
    • Roca Narieda
      • "Esperó Xelo Bam"
      • "Ja et val"
      • "Robin Judas"
      • "Via del Nifo"
    • Serra de Sant Joan
      • "Esperó Joan Armengol"
      • "Racons d'Il·lusions"
    • Tossal de Balinyó
      • "Postre de músic"
    • Tossal de l'Obaga de la Font
      • "Filipinu Sueltu"
      • "Ni contigo ni sin ti"
    • Tossal del Coscollet
      • "Neurònium"
  • Alta Ribagorça
    • Cavallers
      • "Blues"
  • Arieja
    • Dent d'Orlú
      • "Durendalle"
    • Pic de la Valleta
      • "Esperó N.E."
  • Baixa Ribagorça
    • Paret d'Aragó
      • "CADE"
      • "Cistus Albidus"
      • "El Desliz"
      • "La Pilastra dels Voltors"
      • "Los Cuarentones"
      • "Puñalada Trapera"
    • Presa de Canelles
      • "Barreiros"
      • "El gafe de Canelles"
      • "No T'en Galletis"
  • Berguedà
    • Castell de l'Areny
      • Cingle Gros del Roig
        • "Terra Hopi"
    • Malanyeu
      • Paret de l'Altar
        • "Vinga vinga"
      • Paret del Devessó
        • "Àngel Borràs"
        • "Stoc de coc"
    • Pedraforca
      • Dent de Cabirols
        • "Altivi Flunch"
        • "Del Guarda"
      • El Calderer
        • "Anglada-Robbins"
        • "Antaviana"
        • "Gran Díedre"
        • "Joan Martí"
        • "Nordmagnum"
      • Pollegó Inferior
        • "Anglada Guillamón"
        • "Bibliotecari Espress"
        • "Camí del Tro"
        • "Choras Piengue"
        • "Directa del Senglar"
        • "HoTornaremAFer"
        • "Jordi Verdaguer"
        • "L'Estimball"
        • "Solstici d'Estiu"
        • "Somni de Pedra"
        • "Veintegenarios"
      • Pollegó Superior
        • "Directa Anglada Guillamón"
        • "La Pellissona"
    • Roca de Ferrús
      • "Del Corb"
    • Serra de Queralt
      • "Queraltina"
  • Cerdanya
    • Serra del Cadí
      • "Cerdà Pokorski"
      • "Dodeskaden"
  • La Noguera
    • Montroig
      • Cingles del Tabac
        • "Integral del Tabac"
      • Pala Alta
        • "Díedre Blanqueta"
        • "Mariola Motors"
        • "Patxanga"
    • Paret del Doll
      • "Pilar Central"
    • Peladet de Baix
      • "Xavi Teixidó"
    • Peladet Oriental
      • "Directa"
      • "El Carall Trempat"
    • Sant Llorenç de Montgai
      • Paret de l'Ós
        • "Martinetti"
    • Vilanova de Meià
      • La Roca Alta
        • "Pornostar"
      • La Roca dels Arcs
        • "El Barón Rampante"
        • "El Señor de los Bordillos"
        • "Factor 2"
        • "Joan Freixanet"
        • "La Chica del Martini"
      • Pilar del Segre
        • "Mi Primer Amor"
  • Montserrat
    • Can Jorba
      • Miranda de Can Jorba
        • "Escabroni Escapullini"
    • Cavall Bernat
      • "Anglada-Guillamón"
      • "Pérez Vergés"
      • "Puigmal"
      • "Punsola Reniu"
    • Ecos
      • "Aresta Fredi-Picazo"
      • "Díedre Pericman"
      • "Integral Freekopata"
      • "Trinitat"
    • Els Flautats
      • La Cadireta del Diable
        • "G.E.E.P."
    • Frares Nord
      • "Ancestra"
      • "Anglada Cerdà"
      • "C.A.D.E."
      • "GAM"
      • "Iglesias Casanovas"
      • "Raisam"
      • "SAME"
    • Gorros
      • Gorro Frigi
        • "De l'Adrià"
    • Paret de Diables
      • "CADE."
      • "Hurtado-Carbonell"
      • "Libertad Provisional"
      • "Reina Sánchez"
    • Paret de l'Aeri
      • "Antonio Garcia Picazo"
      • "Dels Sostres"
      • "Easy Rider"
      • "Electric Ladyland"
      • "Fil·loxera Vastatrix"
      • "Lotus"
      • "Valentín Casanovas"
    • Paret de Santa Cecília
      • "Directa al Prostíbul"
      • "STAE"
    • Parets d'Agulles
      • "Barrufets"
      • "C.A.D.E"
      • "Cerdà-Riera"
      • "GEDE"
      • "Lusilla"
    • Plecs del Llibre
      • "Aresta Arcarons"
      • "Directa Sagitario"
      • "Rosaura"
    • Sant Benet
      • Mòmia
        • "Haus Estrems"
      • Momieta
        • "Normal"
      • Prenyada
        • "Cerdanyola"
    • Serrat de les Garrigoses
      • "Del Xavi"
      • "L'Aranya"
      • "Sant Baró"
    • Serrat del Moro
      • "Casas Chani"
      • "Integral Casas Chani, Parera García, Circ Cric"
      • "Mas Brullet"
    • Serrat del Patriarca
      • "Alfanhuí"
      • "Cobo-Pamplona"
    • Serrat dels Monjos
      • "Cómix"
      • "Llepet"
      • "Privilegi"
    • Vinya Nova
      • La Palleta
        • "Tuaregs"
      • Roca d'en Jordi Solé i Masip
        • "Perros Callejeros"
  • Muntanyes de Prades
    • "Fernández-Molero"
  • Naranjo de Bulnes
    • "Cepeda"
    • "Rabadà Navarro"
  • Ordesa
    • Paret de la Cascada
      • "Geminis"
      • "Heroína"
    • Tozal del Mallo
      • "Brujas Francoespañola"
  • Organo de Montoro
    • "Abraxas"
  • Pallars Jussà
    • Collegats
      • "Sang de Crack"
    • Congost de Terradets
      • El Peladet
        • "L'Escurçó"
      • Paret de les Bagasses
        • "Amanita Moscata"
        • "Del Sergio"
        • "El Cràpula"
        • "Eva Baeza"
        • "Joan Freixenet"
        • "Merchely"
        • "Mescalina"
      • Roca Regina
        • "Promio Moreno"
    • Paret de Catalunya
      • "Adiós Coños"
      • "Caos Rampant"
      • "Courbeau"
      • "Del Tronko"
      • "Desequilibrio Hormonal"
      • "Diedre Audoubert"
      • "El Cau del Sioux"
      • "Escorrialles"
      • "Globeros en Alaska"
      • "Idyl"
      • "Latin Brothers"
      • "Moianesa"
      • "Nazgul"
      • "Ni oblit, ni perdó"
      • "No Future"
      • "Petit Díedre"
      • "Tempesta Nocturna"
      • "Todo Ventajas"
      • "Un Mundo Feliz"
    • Parets d'Àger
      • Cap del Ras
        • "Alba-Artigas"
        • "Burundanga"
        • "Del Salla"
        • "Dos tontos muy tontos"
        • "Tope Clàssic"
      • Font Freda
        • "Fissure Oblique"
  • Riglos
    • Malló Firé
      • "Via de las Fisuras"
    • Mallo Cuchillo
      • "Fisura de la Uña"
      • "Mango del Cuchillo"
    • Mallo Pisón
      • "Murciana"
  • Ripollès
    • Dent d'en Rossell
      • "Doctor Neret"
      • "Kuru"
      • "La Història Inacabable"
      • "La Tardor d'en Nebjeperura"
      • "Nanu"
      • "Plors i Violes"
  • Roques del Masmut
    • "Aquest any sí"
    • "Barrufets"
  • Sense categoria

Arxiu del bloc

Desembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

I amb qui

Jordi Pardo
Jordi Pardo
Pol Llach
Pol Llach
Sílvia Giner
Sílvia Giner
Juan Carlos Sànchez
Juan Carlos Sànchez
Ricard Vidosa
Ricard Vidosa
Miquel Santasusana
Miquel Santasusana
Marina Santasusana
Marina Santasusana
Martí Soriano
Martí Soriano
Marc Badia
Marc Badia
Ràmon Gisbert
Ràmon Gisbert
Pere Martínez
Pere Martínez
Damià Santiveri
Damià Santiveri
Òscar Caldera
Òscar Caldera
Pere Duran
Pere Duran
Josep Estruch
Josep Estruch
Toni Garcia
Toni Garcia
Lluis Parcerisa
Lluis Parcerisa
Joan Gibert
Joan Gibert
Mateu Maglia
Mateu Maglia
Ricard Rofes
Ricard Rofes
Armand Ballart
Armand Ballart
Manel Ramon
Manel Ramon
Xavi García
Xavi García
Marc Guillamet
Marc Guillamet
Kiku Soler
Kiku Soler
Jordi Ceballos
Jordi Ceballos
Júlia Busquets
Júlia Busquets
Josep Climent
Josep Climent
Octavi Puntas
Octavi Puntas
Remi Brescó
Remi Brescó
Marc Muntanya
Marc Muntanya
Ramon Portabella
Ramon Portabella
Ernest Llimós
Ernest Llimós
Carme Silva
Carme Silva
David Cabañas
David Cabañas
Sandra Serra
Sandra Serra
Joan Brunet
Joan Brunet
Víctor Sans (Salla)
Víctor Sans (Salla)
Javier Vegas
Javier Vegas
Joaquim Gil
Joaquim Gil
Àngel Companyó
Àngel Companyó
Estel Garcia
Estel Garcia
Marc Ribas
Marc Ribas
Joan Asín
Joan Asín
Paula Torres
Paula Torres
Pau Tomé
Pau Tomé
Eduard Ferrer
Eduard Ferrer
Guim Llort
Guim Llort
Sergi Obiols
Sergi Obiols
Josep Casafont
Josep Casafont

Blocs que segueixo

  • Penjant al 8
  • Escalador en practicas
  • Surgrimpi
  • Roca calenta
  • Silencio mineral
  • Bloc Empotrat
  • Espai de LLibertat
  • Jaumegrimp 2
  • CLASSIC CLIMBER
  • La noche del loro 2
  • joan asín
  • Muntanyenc

Pensaments

«Viure no és només existir, sinó existir i crear, saber gaudir i sofrir i no dormir sense somniar. Descansar, és començar a morir»
Gregorio Marañon (1887 – 1960)

«Hi ha una distància entre la força d’un home i allò que assoleix i que només una voluntat de ferro li permet recórrer»
Khalil Gibran (1883 – 1931)

«Qui sent la muntanya no necessita explicacions i mentre existeixin parets, agulles i arestes, hi haurà qui les escali, gaudint del que fa, encara que no entengui exactament el perquè»
Josep Manuel Anglada (1933)

«Per molt que recorrem el món darrere de la bellesa, mai la trobarem si no la duem amb nosaltres»
Louis Audobert (1935)

«L’alpinista es qui duu el seu cos allà on un dia els seus ulls el somniaren»
Gaston Rébuffat (1921 – 1985)

«La consecució d’una gran gesta no és solament gràcies a l’esforç físic i tècnic avocats, si no que també és conseqüència d’haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible»
Walter Bonatti (1930 – 2011)

«Les muntanyes no són justes ni injustes, sinó perilloses»
Reinhold Messner (1944)

«En l’escalada, el cervell és el múscul més important»
Wolfgang Gullich (1960 – 1992)

«No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts»
Georges Livanos (1926 – 1997)

«La muntanya és la meva poesia»
Guido Rey (1861 – 1935)

«Potser esperem que, qualsevol dia, tot superant una balma, o pujats en una aresta, ens vingui a la ment la resposta a tots el nostres dubtes, a aquesta insatisfacció permanent que portem a dins»
Joan-Enric Farreny (1952 – 1976)

«Ho van aconseguir, perquè no sabien que era impossible»
Jean Cocteau (1889 – 1963)

«Ascender en un día radiante, cuando la atmósfera es una joya transparente, es el máximo de la perfección que un ser humilde puede alcanzar en esta vida»
Antonio García Picazo (1958)

«El risc és inherent a l’escalada; potser és una mica primari, però és així»
Kim Santacatalina (1963)

«Si no passes por, si no tens sensació de perill, si no costa… no és escalar, pot ser qualsevol altre cosa». «Per alguns, les millors vies son las que no s’han repetit mai». «Un bon escalador deixa de ser-ho, quant es creu millor que els altres»
«No es tan important el què, el com i amb qui…escalis, l’important és estar aquí i gaudir-ne plenament». «Estem fets d’una manera, que sempre que tenim una engruna d’esperança, les impossibilitats s’esvaeixen»
Joaquim Gil (1959)

«Seguirem cercant en el ritual de l’escalda l’enaltiment dels nostres esperits. Somnis efímers que duren el que dura aquest nostre estrany deliri d’acaronar la rudesa brutal d’un amuntegament de rocs. Per trobar, en la precarietat de l’equilibri, un instrument eficaç per acarar les nostres pors més viscerals i inveterades. Conciliar-nos amb la naturalesa intrínseca de la vida, a través de la senzillesa del gest. Experimentar sensacions que transcendeixin al simple fet d’existir i de respirar… Viure intensament, perquè ens estimem la vida per damunt de tot!»
Josep Santasusana (1961)

Link

  • ⏩ [El meu facebook] ⏪

Els escrits d’en: pelaroques

“El lloro d’en Literat”

“El lloro d’en Literat”

La Cordada Centenària: Escalades, Pensaments, Sensacions...

  • 205.750 visites

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Penjant al 8

què escalo i amb qui

Escalador en practicas

Información y opinión personal sobre Vías de Escalada.

Surgrimpi

què escalo i amb qui

Roca calenta

què escalo i amb qui

Silencio mineral

què escalo i amb qui

Bloc Empotrat

què escalo i amb qui

Espai de LLibertat

què escalo i amb qui

Jaumegrimp 2

què escalo i amb qui

CLASSIC CLIMBER

què escalo i amb qui

La noche del loro 2

què escalo i amb qui

joan asín

què escalo i amb qui

Muntanyenc

què escalo i amb qui

Cancel·la
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy