ÀNGEL BORRÀS (120 m MD) a la Paret del Devessó de Malanyeu, amb en Damià Santiveri… o bé com seguir escodrinyant cada racó d’aquesta tàpia singular
➪ Ressenya imprimible en PDF
Diumenge 2 de març de 2014. La primera vegada que vaig escalar en aquesta paret, va ser tot una troballa: proximitat geogràfica, entorn magnífic, roca impecable, equipament generós, longitud moderada, dificultat amable…
Malgrat, a còpia de freqüentar-la, te n’acabes adonant que moltes de les seves nombroses rutes s’assemblen excessivament. I això, parlant en termes d’escalada clàssica, pot arribar a ser descoratjador. Per a mi, de fet, la Paret del Devesó ja fa temps que va adquirir consideració d’escola. Amb això no vull dir que no hi hagi rutes interessants i, fins i tot, exposades, per bé que, al capdavall, sorpresa i aventura no acabin sent els seus trets més rellevants.
A l’Àngel Borràs, després d’un primer llarg de tràmit, en venen tres més de prou bons. Curts, però amb la roca excel·lent i el generós equipament típics de la zona. Els dos darrers, en canvi, no són massa reeixits; la proximitat d’altres rutes les condiciona. Una via prou curta i ràpida per matar el cuc en una tarda d’hivern.
