STOC DE COC (140 m MD) a la Paret del Devessó de Malanyeu, amb en Josep Climent… o bé com repetir la mateixa via per enèsima vegada
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 19 de març de 2019. Avui, dia de Sant Josep, en Josep Climent i jo (Josep també) ens hem fet un bon regal celebrant la nostra onomàstica de «cara a la paret». Per fer-ho, hem triat aquest bucòlic raconet del Berguedà que el meu company no coneixia, i que jo conec molt bé.
Malgrat que, avui, les vies han estat el de menys, com a bon amfitrió que sóc primer de tot li he fet tastar la «Stoc de Coc»; una de les més repetides i emblemàtiques de l’indret. I com que això de ficar les mans als forats i, en acabat, no veure’s els peus li ha agradat força a en Josep, després d’aquesta n’hem acabat fent alguna més. De tan content com estava, en un moment donat, l’home «s’ha vingut amunt» i ha posat música de fons. Personalment, no és que m’hagi fet molta gràcia això d’escalar amb fil musical, però què voleu, en un dia com aquest tampoc es tracta de ser més perepunyetes que de costum.
L’anècdota de la jornada, però, s’ha produït després, just abans que en Josep entrés a la segona reunió de la via «Deila». Per aquelles coses del destí, el seu mòbil, contagiat per l’harmoniosa sensualitat del reggaeton, ha iniciat un vol sense motor… de gairebé cinquanta metres! «Ai las! Mira que, fins ara, tot anava tan rodó!». Doncs bé, ja ens teniu a tots dos rapelant la via, a la recerca i captura de l’aparell volador… Fins que, mitja hora més tard, quan ja ens disposàvem a donar per tancada la batuda, sento dir a en Josep: «L’acabo de trobar… i funciona!». «Què fots?» ―li responc, descregut―. Gràcies a tenir l’Spotify connectat, uns quinze metres més enllà del peu de paret, en Josep ha sentit a en Daddy Yankee cantar allò de «Como me encanta la gasolina…». Sembla ser que la cosa ha anat així: el telèfon ha baixat per una mena de canal que, actuant com a rampa de llançament, l’ha fet sortit disparat cap a uns arbusts, situats a una bona distància de la paret. L’aparell era just al peu d’aquests, de cap per munt i sense ni una sola rascada enlloc. Increïble, veritat? Què, Josep, ho vols tornar a provar a veure si aquest cop tens tanta sort?
LA VIA
Un primer llarg d’anar fent (Vè), un segon de mantingut (V+) i perllongat ―com un dia sense pa―, i un tercer força més exigent que els altres dos (6b) ―que enllaçat amb el darrer (V+) queda encara més rodó―, fan que les dificultats de la Stoc de Coc vagin, clarament, de menys a més. Amanit, tot plegat, amb un rocam d’extraordinària qualitat, i una abundant profusió de parabolts ―n’hem deixat uns quants per xapar―, donen com a resultat una love climb de notable qualitat. Molts, segurament ja la coneixeu. Els que encara no ho hagueu fet, però, no us la perdeu: és un «bombonet» ensucrat!
Horari: Entre 2 i 3 hores
